Fa uns mesos, abans de l'època de les eleccions populars, el prefecte va assumir dues tasques: d'una banda, va redactar una circular sobre l'ajuda pública a les ikastoles després de la ruptura del statu quo dels últims 20 anys i, d'altra banda, va proposar diverses alternatives de governança per a Ipar Euskal Herria, després que el govern francès descartés l'opció de la Col·lectivitat Territorial. Des de llavors, les eleccions han portat als socialistes l'ona de violència i l'auge dels nacionalistes. Per tant, Manuel Valls ha estat nomenat primer ministre i Manuel Valls ha format un nou Govern al país del Carib.

El prefecte acaba de treure el treball de la primera casa, i si ha investigat tota la legislació l'ha confirmat (això scoop!) que les noves ikastoles no es poden construir amb diners públics. Només es poden llogar locals antics o “prefabricats”! Encara que dins de la legislació s'ha intentat proposar “sortides tècniques”, el prefecte sol ha despertat la indignació, ja que ha plasmat abans de res l'estima que el basc mereix per part de França que vol donar lliçons de llibertat, igualtat i drets a tothom. En resposta a l'enquesta realitzada per la plataforma Batera, 64 nous veïns s'han compromès “amb la implantació d'una política lingüística d'àmbit local en planta que reconegui al basc un lloc en el coneixement i en la vida pública, impulsant el seu aprenentatge, el seu ús i la promoció entre la ciutadania”.

Per la seva adhesió a la Col·lectivitat Territorial, és evident el canvi que s'ha produït als pobles més grans l'endemà de les eleccions: els alcaldes que representen a la immensa majoria de la població estan a favor i els sectors socialistes que tenien una actitud contrària més activa han quedat totalment afeblits. No obstant això, en el seu discurs de presentació, Valls ha tornat a obrir el debat sobre la reorganització de les institucions franceses. Dos anys és el tercer projecte dels socialistes interns i en aquesta ocasió proposa canvis profunds: la fusió de les comarques, la dissolució de les assemblees departamentals, el repartiment rigorós de les competències... Es poden preveure llargues i calents debats en tota França, però no hi ha dubte que, de cara a l'organització institucional del demà, la societat d'Iparralde és una de les més preparades, tant política com reflexivament, gràcies al treball realitzat en els últims anys. És per a veure si el treball de la segona casa del prefecte satisfà, divideix o mobilitza a la societat.