Fa uns mesos, abans de l'època de les eleccions populars, el prefecte va assumir dues tasques: d'una banda, va redactar una circular sobre l'ajuda pública a les ikastoles després de la ruptura del statu quo dels últims 20 anys i, d'altra banda, va proposar diverses alternatives de governança per a Ipar Euskal Herria, després que el govern francès descartés l'opció de la Col·lectivitat Territorial. Des de llavors, les eleccions han portat als socialistes l'ona de violència i l'auge dels nacionalistes. Per tant, Manuel Valls ha estat nomenat primer ministre i Manuel Valls ha format un nou Govern al país del Carib.
El prefecte acaba de treure el treball de la primera casa, i si ha investigat tota la legislació l'ha confirmat (això scoop!) que les noves ikastoles no es poden construir amb diners públics. Només es poden llogar locals antics o “prefabricats”! Encara que dins de la legislació s'ha intentat proposar “sortides tècniques”, el prefecte sol ha despertat la indignació, ja que ha plasmat abans de res l'estima que el basc mereix per part de França que vol donar lliçons de llibertat, igualtat i drets a tothom. En resposta a l'enquesta realitzada per la plataforma Batera, 64 nous veïns s'han compromès “amb la implantació d'una política lingüística d'àmbit local en planta que reconegui al basc un lloc en el coneixement i en la vida pública, impulsant el seu aprenentatge, el seu ús i la promoció entre la ciutadania”.
Per la seva adhesió a la Col·lectivitat Territorial, és evident el canvi que s'ha produït als pobles més grans l'endemà de les eleccions: els alcaldes que representen a la immensa majoria de la població estan a favor i els sectors socialistes que tenien una actitud contrària més activa han quedat totalment afeblits. No obstant això, en el seu discurs de presentació, Valls ha tornat a obrir el debat sobre la reorganització de les institucions franceses. Dos anys és el tercer projecte dels socialistes interns i en aquesta ocasió proposa canvis profunds: la fusió de les comarques, la dissolució de les assemblees departamentals, el repartiment rigorós de les competències... Es poden preveure llargues i calents debats en tota França, però no hi ha dubte que, de cara a l'organització institucional del demà, la societat d'Iparralde és una de les més preparades, tant política com reflexivament, gràcies al treball realitzat en els últims anys. És per a veure si el treball de la segona casa del prefecte satisfà, divideix o mobilitza a la societat.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]