Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Jean McConville in memoriam: egia, justizia eta ordaintza

Ez nuen Jean McConville ezagutu, noski. Orain arte ez dut bere izena ezagutu, ezta bere bizitzaren eta heriotzaren berri izan ere. Apirilaren 29an entzun dut izen hori lehen aldiz, Gerry Adams atxilotu dutenean.

Jean McConville 1971n alargundu zela jakin dut, hamar seme-alabaren ama zela eta pobrezia handian bizi zela. Ipar Irlandan gertatutako gatazka gogor hartan, Jeanek 37 urte zituela, IRAko kide batzuek jipoi ikaragarria eman zioten beldurtzeko asmoz, eta handik denbora gutxira –iturri batzuen arabera, hurrengo egunean–, 1972ko abenduan, bere etxetik bahitu bere seme-alaben aurrean, larriki torturatu eta tiro batez hil zuten. Ez zen gehiago jakin 1999ra arte, IRAk hilketa onartu zuenean, Ostiral Santuko Akordioak sinatu eta handik urtebetera. Gero, 2003an, gorpua azaldu zen, ibiltari batek aurkiturik, Belfastetik 80 kilometrora, hondartza batean ehortzita. Bere seme-alabek bizitza oso gogorrak izan dituzte, eta orain egia eta justizia eskatzen dituzte.

Hau guztia jakiterakoan ezinbestekoa egin zait gurera etortzera. Ez ditut ezagutzen Ipar Irlandako giltzarriak. Beraz, ez dakit hau guztia Gerry Adamsen aurkako kanpaina politiko maltzurra den edota zergatik azaldu den garai honetan. Bere etxean bahitu zuten ere, ez zait gehiegi interesatzen. Hau da, berdin zait gertaera honek nori egiten dion kalte edo mesede. Niri interesatzen zaidana da erabakitzea, denon artean, honek zer suposatzen duen: iraganeko mamuak itzultzea ala egia eta justizia gauzatzea.

Gure erronkei begira, argi dago –horrela ulertu dut nik, behintzat–, bake prozesu eraginkorrak aurrera egin ahal izateko elkarbizitza sendotu behar da. Eta, aldi berean, elkarbizitza ez dagoela errotzerik egia, justizia eta ordaintza bermatzen ez badira.

Horrela onartu zen orain urtebete, iazko maiatzean, Foro Sozialak aurkeztu zituen Bake Prozesurako Gomendioetan. Hauen artean, labur bilduz, hauek daude: erakundeek egia eta adiskidetzerako mekanismoa baliabide eraginkor modura bultzatu behar dute. Gure “kontaketa” egiterakoan era ezberdinak egongo diren arren, sektore sozial eta politiko guztietan autokritika eta egindako akats larriak aintzatesteko jardun zintzoa bultzatu behar dira, biktima guztiek daukaten egia, justizia eta ordaintza eskubideak kontuan harturik.

Ez dakit hau guztia nola gauzatuko den. Ez dakit noraino jakin nahi dugun egia eta noraino egin nahi dugun justizia. Oraindik nire zalantzak dauzkat. Ez dakit ere, noraino izango den “praktikoa”, Ipar Irlandan Gerry Adamsena ezagutu eta gero egin diren hausnarketak kontuan hartzen baditut.

Nik errealitate bat ezagutzen dut, amaituta –horrela dirudi, zoritxarrez–, borobilduta eta –inozoak!– hainbat tokitan amestuta. Espainiako errealitateaz ari naiz, “trantsizio politikoaz”, non, egia, justizia eta ordaintzaren ordez, “amnesia” nagusitu zen.

Badakit denbora asko igaro dela Jean McConville hil zutenetik eta egoera soziala eta pertsonak sakonki aldatu direla. Ez dut ezagutzen hango Zigor Zuzenbidea; ez dakit delituen preskripzioa edo indultuak nola dauden araututa. Bestalde, badakit justiziaren erantzuna egokitu behar zaiola garai berriari. Baina, zer egingo dugu egiarekin? Uztargarriak dira, nire iritziz, egia, justizia, aitortza eta etorkizunerako nahi dugun elkarbizitza. Gure gizarteak baditu horretarako tresnak –indultua tartean–, baina horretaz beste batean hausnartuko dut.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
2024-12-31 | Josu Iraeta
Els somnis de la llarga lluita, els vull de veritat

Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]


2024-12-30 | Patxi Aznar
Assassinats, escalada d'armes i conseqüències

El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]


2024-12-30 | Rober Gutiérrez
51% de joves ocupats

En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]


2024-12-30 | Josu Jimenez Maia
Tots els subtítols

La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.

Insensible a la labor del fotògraf,... [+]


Tecnologia
Quan no siguem capaces

Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]


Materialisme histèric
Volia escriure

Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]


2024-12-21 | Iñaki Lasa Nuin
Fagedes

Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.

Em resulta més fàcil unir les... [+]


Movent-nos?

Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.

La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]


Gobernu berriaren aurrekontu neoliberal zaharrak

 Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.


2024-12-20 | Nekane Txapartegi
Asteriscos *, perillosos per al patriarcat

Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...

A Suïssa,... [+]


2024-12-20 | Edu Zelaieta Anta
Mandra

No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]


2024-12-20 | Hiruki Larroxa
Somriure, mastegar i callar

Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]


2024-12-20 | Sonia González
'Humilladero' de la RGI

Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]


Fi de la República Àrab Siriana

El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]


Eguneraketa berriak daude