Recentment un informe de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) va afirmar que el nivell de la mar està creixent degut a aquest efecte hivernacle, que els ecosistemes d'alguns llocs estan canviant, que les terres pobres són cada vegada més nombroses, que la quantitat de peixos de les mars decreix i que viurem altres tantes situacions preocupants. Així mateix, es van deixar obertes les portes a l'esperança, sempre que s'interrompi en una mesura important l'emissió de diòxid de carboni.

Mentrestant, se sap que la crisi econòmica ha provocat que els països més rics del món emetin ara menys quantitat de gas carbònic que en la dècada passada; a Europa i als EUA es nota una tendència a la baixa, però les raons no són les mateixes en tots els països, ja que la majoria de les vegades la crisi ha estat la causa i rarament el canvi de model econòmic.

Acabem de llegir que el Govern espanyol licitarà la primera part de l'important nus del TAV de Bergara i que el Govern Basc s'ha queixat que esperés més. Un d'ells trauria la licitació a través d'unes eleccions i l'altre donaria a conèixer la seva impotència davant el treball faraònic que se li està morint a la vista.

Aquest exemple no és més que un reflex del model de desenvolupament que se'ns presenta per a sortir de la crisi. Mentre la majoria de les línies d'autopistes, aeroports, TAV i tren normal de molts països d'Europa i sobretot d'Espanya estan en números vermells, el ciment és la clau màgica que ens treu de nou de la crisi. L'ampliació del port exterior de Pasaia i de l'aeroport d'Hondarribia, així com la recuperació del sector de la construcció, són algunes de les receptes per a créixer.

En l'inici de la crisi en els anys 2007 i 2008, més d'un va esmentar que es va acabar el model econòmic anterior i que estàvem a les portes d'un nou sistema econòmic, però ara no és més que una qüestió d'índexs econòmics, que cal millorar i ràpid. Per a això, les receptes de les empreses multinacionals poden donar resultats immediats, basats en el ciment i en les grans infraestructures.

Se'ns està dient que l'efecte d'hivernacle augmentarà però que si l'atur baixa és el preu que es pot pagar, i que, d'altra banda, dins de 10 o 20 anys tindrem l'oportunitat d'abordar el tema.

Són molt pocs els que plantegen el creixement en la reutilització del reciclatge, de la tecnologia i de les llars, de les infraestructures i de les empreses, perquè cal sortir precipitadament de la crisi i per a això és lícit fer les coses a mig fer.

No hem après res, ni volem aprendre res, i a més, segur, la Terra ens donarà noves oportunitats.