Qui va ser aquell romàntic que tan jove va morir, Georg Trakl, que ja tenia una cama en l'expressionisme, el geni de la descripció? : “Pacients cridant a l'hospital./ La nit agita les plomes blavoses./ Sobtadament / La pluja cau per la teulada”. La literatura construïda amb imatges de la frontera és de frontera. Enfosquiment, demència, tardor i naturalesa romàntica es barregen amb idees més experimentals, una cosa inimaginable. Tal com subratlla Beñat Sarasola en el seu pròleg, “la poesia de Trakl sembla, igual que l'obra d'altres artistes de l'època, que, amb la impaciència que transmet, es va avançar als fets. Traqul va morir en 1914, en vespres de les tragèdies que vindrien en els pròxims anys i dècades”. Va ser, doncs, un dels quals va obrir la porta d'una revolució estètica. En la literatura alemanya va fer el camí a Bertolt Brecht, Paul Celan i companyia. Rainer Maria Rilke va dir en la mort de Trakl: “Wer mag er gewesen sein? Qui va ser?”. Doncs res més que un escriptor efímer que va ser un pont entre els vells i els nous temps. Però una obra tan curta amaga moltes coses. Les drogues i la tristesa van portar a l'escriptor fins a tal punt que va explorar noves terres, deixant de costat les del segle XIX.
Els amics li veien un aire aristocràtic en Traqul i en la seva decadència. L'austríac va ser un noble clàssic, borratxo i drogat cor que el món exterior li va desbordar. És inevitablement clàssic –així li van ensenyar en el gust austrohongarès–, però també sa plàstic i modernament especial. Sorprèn el lector amb imatges brillants, creant una nova realitat que conté l'aire de l'irracional en l'àrea d'il·luminació de Rimbaud: “O a la nit els pastors els canten i els donen cérvols/ Al foc, l'antic dol de l'arbreda,/ Els ballarins pugen una paret negra;/ Les banderes d'escarlata, les riallades, la bogeria, les trompetes”.
El món interior del poeta, l'expressió, va més enllà de la realitat. I aquest món interior és més concret que una impressió passatgera. D'aquí ve que la poesia de Trakl acabi per semblar-se més a un somni que a la realitat: “El solitari camina al llarg de la silenciosa mitjanit./ El nen es desperta confús, amb la cara caiguda grisa en la lluna”. El poeta desemparat alterna bellesa i obsessions. És fosc i clar, en una gran al·legoria de la vida, on el paisatge és subjectiu i decadent, com l'home.
M'ha sorprès –en bon sentit– aquest nou projecte. En Bergara, Aitor Aldanondo, creat entorn d'una pedra, té molts sentits. En aquest treball ha volgut treure d'alguna manera el que ha viscut durant anys.
Aldanondo va iniciar la seva carrera musical en el grup de la Brigada... [+]
Amb motiu d'un documental sobre Eñaut Elorrieta, em van convidar a Tabakalera fa dues o tres setmanes. Em va agradar la invitació a l'estrena col·loquial, però quan em vaig acostar al cinema vaig començar a trobar molta gent, aquí Paul i Itziar, aquí Maiz, aquí Eneko,... [+]
A vegades cal unir molts elements per a obtenir un resultat que no hagis previst. Això ha ocorregut d'alguna manera amb el grup Feline, creat entre Guernica i Bermeo. Iñaki Baini, del grup Primers Auxilis punk, va començar a jugar amb l'electrònica a casa i va gravar algunes... [+]
"Aquí, com una revelació, es veu més clar l'espai i el temps". Mirin Narbaiza torna i gràcies. Narbaiza és un dels cantants més especials de l'escena. No hi ha més que veure com governa les noves cançons.
Perquè a la majoria dels creadors ens passa que el que fem és... [+]
Em vaig alegrar molt que els germans Artza, juntament amb la posada en marxa de la nova discogràfica, tinguessin la intenció de recuperar i treure en vinil la maqueta de Barrakos, on la compraria? De fet, la maqueta citada, de 1990, és un tresor que la nostra música ha... [+]
No hi ha un altre camí, cal canviar el que no t'agrada i crear alguna cosa més: trencar-ho i començar de zero. Aquesta va ser la base del punk, i això és el que Leire Led Infern (veu) i Txerra Bolinaga (bateria) van decidir quan el grup Piztupunk es va dissoldre... [+]
Si ets dels quals escoltes música en Internet, gairebé segur que coneixes Kokoroko. Igual creus que no, però agafa un segon i cerca a Abusey Junction. El riff melancòlic guitarra d'Oscar Jerome ha estat conegut per estar entre els favorits de l'algorisme de plataformes com... [+]
El grup Neoma porta a la percussió de la tradició, amb un acurat motlle electrònic. Leire Etxezarreta, Amets Ormaetxea i Irati Gutierrez d'Arrasate, Garazi Otaegi d'Asteasu, Eneritz Aulesti de Zarautz, Maria Lasa de Zizurkil i Alaitz Eskuero de Deba són els set membres. Tots... [+]
En 1988, en plena etapa de joventut punk i RRV a Euskal Herria, entre Bilbao i Santurtzi, quatre valents joves que miraven a la música transoceànica, incloses les antípodes, van fundar el grup La Secta, un dels impulsors del pioner fanzine L'Herència dels Munster. A més de... [+]
Euskal Herria no emetrà històries com Searching for sugar man. Disminuïts i desfavorits, què li farem. Però aquest petit poble, i el gran infern, és el que ha donat molts mites que surten de les ombres i tornen a les ombres.
En la dècada de 1980 va tenir el seu bateig... [+]
El grup Perlata d'Arrasate no es casarà amb gairebé ningú. Des de 2015 estan fent el seu propi camí, mirant el que es fa al seu al voltant, però en una direcció i ritme propis i no tranquils. Porten bastants discos i quilòmetres a l'esquena. M'ha sorprès, però pel que... [+]
La crisi pandèmica ha estat també una nova oportunitat de regeneració, com ha demostrat el grup Odolaren Mintzoa d'Usurbil. El seu treball burlant-se de la normalitat, ha estat curat a foc lent en els estudis Garate d'Andoain. Amb l'ajuda de Kaki Arkarazo recull 8 cançons... [+]
Qualsevol de nosaltres, cadascun de nosaltres, som necessàriament un reflex nedant en una mar immensa envoltada d'amenaces, oportunitats i molts altres éssers vius. Tenim una bona feina en la gestió de la nostra pròpia línia de flotació, a més de triar bé què recollir i... [+]
Al final ho ha fet. Per fi, després d'anys de marxa, el bertsolari Odei Barroso ha tret el seu primer treball en solitari. Bé, el bertsolari no. Raplari abans de ser bertsolari. Però la saviesa del vers ve ben aprofitada, per a dir amb rima als quals havia de dir i sacuderse... [+]