Més d'un se sorprendria que l'1 de maig s'hagués posat en marxa la reubicació econòmica i social en Iparralde al costat dels eslògans clàssics dels sindicats. Visca! ha estat una pedrada de l'associació? En aquest cas, no són els únics. A Anglaterra, els sindicats celebren el Festival dels Màrtirs de Tolpuddle, una de les cites estivals més famoses de la història, i es trobaran amb els que s'acostin caminant en la seva ruta per minimitzar-lo. El debat sobre el model de creixement o desenvolupament està entrant a fons en tota l'esquerra.

Tolpuddle Pilgrimage és batejat com un pelegrí laic a favor de la reducció. El 10 de juliol partiran del port de Plymouth i realitzaran una travessia de deu dies cap a Tolpudle, a la regió de Dorset. Aquí es reuneixen des de fa temps els sis pagesos represaliats fa 180 anys pel seu esforç per defensar els drets dels treballadors, els Tolpudle Martyrs. Els comptes de 1834 no són tan antigues com veurem més endavant.

Els pelegrins per la Transició es barrejaran amb els crits, cançons i reivindicacions més conegudes dels sindicalistes. El director del Stir Magazine Alternatiu, Jonny Gordon-Farleigh, ha escrit en New Internationalist que “unirà la història dels famosos llauradors de Dorset i reinventar el nostre sistema alimentari per a alimentar el futur”.

L'objectiu de la marxa és mostrar les restes de la Great Transition, una de les referències dels models de desenvolupament alternatius de la New Economics Foundation (NEF), amb tota mena de reunions i activitats. A més d'alimentar-se de les produccions locals dels agricultors, parlaran amb ells sobre les fórmules que estan sorgint per a fer front a una agro-indústria globalitzada.

Gordon-Farleigh ha anunciat que impulsaran “els grups de transició sorgits als pobles: cooperatives energètiques, associacions de crèdit, hortes en auzolan. Ells estan intentant reubicar el nostre sistema econòmic [re-localize en anglès] per a respondre al cim del petroli, al canvi climàtic i a la catàstrofe financera”. Els caminantes es trobaran amb actes a favor de la renda bàsica universal i amb la creació de grups de consum d'agricultors i ambulants.

En el camí plantaran els plançons del vell plàtan (Platanus occidentalis) que va servir de refugi als Màrtirs de Tolpudle en les seves reunions. “Són els que anomenem ‘arbres d'organització’. Representen la nostra necessitat de reunir-nos a l'aire lliure, que antigament era l'Arbre de Guernica [en el text original ve en basc] per a la política local o més recentment les assemblees veïnals a l'Argentina després de la catàstrofe”.

Com a petit símbol de la reubicació, els pelegrins beuran cervesa local, elaborada per una fórmula del segle XIX per un “micro-cerveser” en homenatge a Martirien, també amb llúpol australià. En 1834, sis presoners de guerra van ser enviats a Austràlia.

Esclau de lladres de béns públics

El 24 de febrer de 1834, al matí, George Loveless va sortir de la seva casa i no tornaria fins a tres anys després. Després de George, van acusar a James, el seu germà, i a quatre més, sis en total. El seu veritable crim era haver organitzat una cèl·lula del sindicat d'obrers dels caserius per a tractar d'augmentar el jornal miserable que pagaven els grans terratinents.

Els grans terratinents d'Anglaterra temien els moviments dels pobres pagesos. Es recordava la revolta de França. A Anglaterra, a principis del segle XIX, els pagesos rebels van ser cremats una vegada i una altra pels amos de les noves màquines que van comprar per a abaratir la collita en els anomenats Swing Rebellions. 500 van ser condemnats a presons d'ultramar, 19 van ser penjats.

Per a entendre el context d'aquesta història cal saber que va estar relacionada amb el gran robatori comès per l'aristocràcia anglesa en els segles anteriors. El robatori es va dir enclosure, tancar-lo. El mateix que es faria poc després a Espanya amb el Des102. Creient que els petits grangers no eren capaços d'aprofitar-se del sòl, les autoritats van decidir vendre tots els terrenys comunals, prats, pastures i boscos. Ells van condemnar a la misèria als petits agricultors que sempre utilitzaven per a la llenya com a menjar de bestiar, van obligar molts milers a submergir-se en el proletariat de les ciutats, els grans terratinents van començar a ficar màquines en la terra, provocant la gran concentració de propietat que avui té Anglaterra, com Espanya.

També a la regió de Dorset hi havia inquietud. Havien arribat a les oïdes del senyoret del poble i es reunien l'ombra d'un gran plàtan. En velles imatges apareixen els sis homes parlant al voltant de l'arbre i un altre espiant després del tronc. Des del segle XVIII van ser detinguts per una llei que prohibia la sedició i la conspiració per a enviar-los a una presó australiana.

El tribunal va jutjar als sis clandestins, un Williams terratinent baró, a més dels jutges que tenia com a president. Va deixar clar que era tan important com castigar els culpables procurar una experiència que els sacsegés. A Austràlia van ser condemnats a set anys de presó en treballs forçats.

Els temibles vaixells que transportaven a més de 500 condemnats, els maltractaments a les presons, les malalties... a poc a poc van anar arribant les seves notícies a Anglaterra. Els sindicats van reaccionar amb grans concentracions de persones.

Les cròniques diuen que en una concentració a Londres es van reunir 100.000 persones, 5.000 policies i militars enviats pel govern per a vigilar-les. També es van recollir 800.000 signatures demanant perdó per als sis màrtirs. Tres anys després van aconseguir que tornessin a casa. Els sis pagesos van continuar lluitant pels drets civils i sindicals. Els senyors no els van deixar tranquils. Tots menys un van haver d'abandonar el poble.

En Toldpuddle s'han pronunciat durant anys discursos polítics. En els últims anys s'ha convertit en un festival de tres dies. Marca en part el pols de l'esquerra política i el sindicalisme d'Anglaterra. Enguany se li incorporarà la nova força que suposa el moviment a favor de la transició. En Baiona, com l'1 de maig.