Lan merkatuak gaur egungo migrazio fluxuak erabat baldintzatzen ditu, Euskal Autonomia Erkidegoa (EAE) ez da salbuespena eta honen arabera zehazten da gure migrazio eredua. Gure etorkin kopurua ez da oso handia, eurentzat erakargarriak diren lan-sektoreek gurean garrantzi gutxi dutelako, hauen artean nekazaritza, eraikuntza edota turismoa. Horien aldean industriak indarra du eta gehienetan etorkinek, faktore ugari tarteko, arazo asko izaten dituzte bertan lan egiteko.
Industrian nagusiki bertako populazioa kokatzen da eta sektore honek ahalbidetzen du, besteak beste, euskal gizartearen per capita errenta handia izatea eta honi lotuta ongizate maila altua ematea. Faktore honi gizartearen zaharkitze prozesua, jaiotze tasa baxua eta bertako emakumeen azken urteetako lan-merkaturatzea gehitzen badizkiogu gure migrazio ereduaren osagaiak prest ditugu eta emaitza ere bai.
Etorkinek etxeko lanetan eta pertsonen zainketan izaten dituzte lan aukera nagusiak, hauexek baitira bertako populazioak dituen gabezi edo behar handienak, sasi-kontziliazioa bideratu eta Ongizate Estatuak dependentzia arloan eskaintzen ez dituen zerbitzuak eskaintzea, alegia.
Ez da kasualitatea EAEn etorkinen lan sektore garrantzitsuena hauxe izatea (%21,3), bizi diren etorkin atzerritarren artean gehiengoa emakumeak izatea edota latinoamerikar jatorria nagusi izatea. Era berean, eta sektore honen nagusitasunari lotuta, nabarmentzekoa da emakume etorkinek gizonezkoek baino aukera gehiago izaten dituztela enplegua bilatzeko.
Adibide bat jartzearren, emakume paraguaiarrak dira bigarren okupazio tasa handiena duen kolektiboa, soilik gizonezko txinatarren atzetik. Hori bai, emakume horiek dira kontraturik gabe gehien lan egiten dutenak. Beste era batera esanda, lan merkatuan aukera gehiago dute, baina horren truke behin-behinekotasun eta zaurgarritasun handiagoa pairatzen dute.
Orain arte migrazio ereduari buruz hitz egin badugu ere, gizarte ereduari buruz ere orokorrean hitz egin dezakegu eta EAEn agertzen zaiguna argia bezain desorekatua da. Gehiengo batek –bertakoak– ongizate maila altua du eta bere beharrizanak asetzeko etorkinen zerbitzuak erabiltzen ditu. Gutxiengoa den taldeak –etorkinak– gizarte zaurgarritasun maila handia azaltzen du eta besteei ongizatea eskaintzen die oso baldintza prekarioen truke. Gurean tartea dute, argi baldin badute gure gizarte egituraren azpian dutela lekua.
Hauxe da egoera, horrela kontatu dizuegu eta zalantza daukat ez ote den hurrengo urteetan Europa osoan garatuko den eredua izango.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]