Errekaleor és el lloc idoni per a reivindicar un habitatge digne, tenint en compte que els veïns que es quedin en 6-8 mesos seran expulsats de les seves cases si el pla de l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz per al barri segueix el seu curs.
Es tracta d'un projecte que diversos estudiants de la Universitat portaven pensant des de 2012 en l'assemblea d'estudiants, arrelada a poc a poc en la problemàtica d'Errekaleor. Deu joves van entrar en l'edifici Errekaleor 26 al setembre de 2013. Per a llavors ja coneixien bé la realitat del barri: el barri treballador que es queda fora de la ciutat –un dels treballadors assassinats el 3 de març de 1976, Romualdo Barroso, era d'allí i és el seu senyal d'identitat–, construït en la dècada de 1960 per als treballadors i treballadores, i que avui dia l'Ajuntament vol eliminar. Què millor per a abordar un projecte de regeneració basat en l'autogestió?
Han aprofitat les infraestructures del barri i no són poques. Hi ha un teatre vell, que ja estava tancat, i ara organitzen un espectacle tots els diumenges per als veïns i per a tot aquell que tingui interès; una aula d'assajos musicals perquè els grups d'al voltant disposin d'un local d'assaig gratuït; una casa de cultura del barri també han construït una aula amb capacitat per a fer classes de suport als nens; un frontó cobert i un bar són alguns dels espais que Errekaleor ha començat a crear a la tardor, encara que de moment no s'han oblidat del tot.
Potser et semblen aviat, lectors, els diferents vèrtexs d'aquest projecte; però si coneixes Errekaleor, podràs veure tots els llocs que hem esmentat i donaràs compte de l'amplitud de l'organització. Les activitats que es podien realitzar a casa han estat tretes al carrer amb el suport dels veïns i amb ganes de revitalitzar el barri.
Tracten de modelar un model de vida construït d'una altra manera. Funcionen per assemblees tant a casa com en decisions per a projectes de barri, entre joves i amb veïns. Aquestes assemblees no es limiten a tractar qüestions tècniques i a prendre decisions pràctiques. A més, els joves han sentit la necessitat d'una altra mena de reunions perquè deu persones funcionin juntes, i les assemblees de relacions i sentiments són habituals en Errekaleor 26.
Per tant, de moment tenim una casa okupa, uns joves “conflictius” que han entrat en altres edificis del barri, i un hort en terrenys que no són seus sense autorització. Però per a l'Ajuntament no són només un problema. Veïns, veïns. Ja poc, però queden uns pocs. I, a més, fa un temps que van organitzar la Plataforma d'Afectats d'Errekaleor. També segueixen en el barri i han de sortir d'algun mode.
L'Ajuntament va posar en marxa el pla de construcció d'Errekaleor fa tretze anys. Limita amb els barris de Salburua i Olarizu, una zona molt chic i bonica. Però al mig els ha tocat el barri obrer gris i pobre d'Errekaleor. Fa uns anys aquest tipus de problemes tenien una solució fàcil: tirar el vell i fer el nou. Aquest és el tracte que ha realitzat l'Ajuntament amb l'empresa Eixample XXI, eliminant els edificis d'aquest tipus i aprofitant l'entorn construint el nou Salburua 14.
Jorge Ibarrondo, llavors regidor d'urbanisme de l'Ajuntament, es va acostar per primera vegada des de l'Ajuntament en 2001-2002. La intenció inicial era derrocar el barri i construir un entorn més modern, compost per una única casa, enviant als veïns als edificis de la zona. La veïna Idoia afirma que, des d'aquesta primera reunió, van començar a negociar tot sol amb els veïns i veïnes, pressionant per a això. Així, els habitatges van ser taxats en 141.000 euros, i el que se'ls continua oferint avui és els diners o l'habitatge de protecció oficial, la diferència de la qual cal pagar. Segons Idoia, la proposta realitzada per l'Ajuntament va ser vista com una oportunitat per part d'alguns, que ja havien tingut intenció d'abandonar el barri i que en la primera sortida molts veïns van marxar. Però després se'ls va fer buidar per gotes.
A mesura que la gent ha sortit de les seves cases, els que s'han quedat estan cada vegada més aïllats, alguns no tenen més veïns en tot l'edifici, en molts casos gent adulta; han desallotjat moltes cases per por.
L'autobús ja no arriba. Abans entrava la línia que circula per la carretera de Salburua, però s'ha vist interrompuda la circulació per la neu. Avui dia queden dotze famílies a les seves cases, però l'última notícia és que en els pròxims 6-8 mesos hauran de prendre l'una o l'altra decisió, ja que seran desallotjades de les seves cases. No obstant això, existeixen grans incerteses respecte al pla urbanístic que tenien preparat per al barri, ja que l'empresa constructora Eixample XXI ha tocat fons i avui dia existeix el risc de deixar tots els habitatges tal com està. Amb mal, però.
“El Mundo Mejor” izenez ezagutzen du Errekaleor jende askok. 1960ko hamarkadan eraikitako langile auzoa, inguruko fabriken sirena hotsarekin batera beharrera joaten zirenentzat egindakoa. XX. mendeko bigarren erdialdeko hazkunde industrialari lotuta Espainiatik etorri zen immigrazio olatuarentzat eraikitako auzo horietako bat, beste askoren artean.
1950eko hamarkadarekin hasi eta 1973ko petrolioaren krisira arte mantendu zen industrializazioaren garapena Gasteizen, eta horri eskutik emanda iritsi zen gorakada demografikoa ere, noski. Tamaina horretako industrializazioak lan eskua beharrezkoa zuen, eta Euskal Herriko leku askok bezalaxe, Espainiatik zetorren immigrazioari ateak ireki behar izan zizkion hiriak. 50.000 biztanleko hiri zaharra 200.000 bizilagun edukitzera pasa zen urte gutxian. Baina non sartu langile horiek guztiak? Bi eraikuntza plan nagusi burutu zituzten hiriburuan, 1954an eta 1963an, eta hortik abiatuta eraiki ziren Errekaleor eta beste hainbat langile auzo, hala nola, Adurtza, Abetxuko edo Zaramaga. Beti ere egin berri zituzten industria guneen inguruetan, eta hiritik aparte.