Pablo de Greiff, el relator de les Nacions Unides, va mostrar la seva sorpresa en la visita que va realitzar el mes de febrer passat a l'Estat espanyol a favor de les víctimes de la Guerra de 1936. A més, va reivindicar una “política d'Estat” cap als desapareguts i els seus familiars perquè el tracte que es dona a les víctimes no s'ajusti als resultats electorals. També va demanar la suspensió de les conseqüències de la Llei d'Amnistia de 1977, que fins ara ha tingut la funció de donar la clau als pocs casos que han arribat als tribunals i que, en relació a la querella argentina contra els crims del franquisme, Espanya ha de col·laborar internacionalment.
Després de l'aixecament de 1936, tant falangistes com carlistes van matar a 3.400 persones a Navarra. Al voltant d'un miler de cadàvers segueixen desapareguts en les cunetes a pesar que han transcorregut 75 anys des del final de la guerra. El treball realitzat per l'associació d'afusellats, assassinats i desapareguts de Navarra ha permès en gran manera la recent aprovació pel Parlament de Navarra de la Llei de Memòria Històrica o l'obertura del Parc de la Memòria de Sartaguda, conegut com “el poble de les vídues”. En representació de Ioseba Eceolaza, 2014 pot ser decisiu perquè les víctimes de la Guerra de 1936 a Navarra obtinguin, per fi, el seu reconeixement.
La gent que va sofrir les conseqüències de la guerra està trigant molt a confessar?
La democràcia havia d'haver llevat la legitimitat al franquisme molt abans. Per a reconèixer la dignitat dels afusellats i de les seves famílies, en la Transició vam perdre una oportunitat d'or. És increïble veure com en 2014 familiars i membres d'associacions han de buscar els cossos llançats a les cunetes utilitzant el seu temps i esforç. No tenir una política concreta de Memòria Històrica és molt significatiu. És un reflex de la qualitat de la nostra societat, de les nostres institucions i de la nostra democràcia. Una societat que viu amb normalitat la desaparició de nombrosos científics des de la Guerra Civil, tant a Espanya com a Navarra, hauria de fer-se algunes preguntes.
En la recuperació de la Memòria Històrica, com ha actuat el Govern de Navarra?
Ha mostrat una actitud contradictòria. Es van abstenir amb la Llei de Memòria Històrica, però s'estan complint. També es van abstenir en la construcció del Parc de la Memòria de Sartaguda, que va comptar amb una ajuda de 150.000 euros. Més de 90 ajuntaments de tota Navarra van donar suport al Parc de la Memòria, i en alguns d'ells UPN governava per majoria absoluta, com Pamplona/Iruña i Tudela. Per descomptat, no és mèrit d'UPN. És el triomf del moviment a favor de la Memòria Històrica. Els seus familiars han resistit durant molt de temps i han encertat de ple en la construcció d'un discurs basat en l'ètica, els drets humans i la sensibilitat per a convèncer a la societat i a les institucions.
En l'Estat espanyol, sembla que s'està fent un pas enrere en la recuperació de la memòria.
La primera llei de Memòria Històrica va ser aprovada en 2007, i, encara que limitada, ha estat objecte de nombroses crítiques, va suposar un avanç notable en el temps. Va suposar normalitzar el tema de la Memòria Històrica i ens va oferir recursos econòmics per a dur a terme el nostre treball més dur: buscar als desapareguts i recuperar els seus cadàvers. Quan el Partit Popular va recuperar el poder, es van tallar les ajudes, i si ara es treuen els cadàvers de la terra és gràcies al treball dels voluntaris, amb els diners que aporten els socis de l'associació. Això mereix una reflexió: Espanya, per darrere de Cambodja, és el país amb més desaparicions del món.
En el pla internacional, sembla que s'estan fent passos, com en la querella contra els crims del franquisme a l'Argentina.
Una delegació de la nostra associació va acudir a l'Ambaixada de l'Argentina a Madrid per a participar en el cas. Més que un debat jurídic, considerem important que s'informi que l'actual sistema polític ha de deslegitimar definitivament el franquisme. I per a això, és molt important entendre que aquells que van assassinar, van torturar i van segrestar persones no poden tenir impunitat. Són crims contra la humanitat. En un petit territori com Navarra, i per pensar d'una altra manera, els assassinats s'han saldat amb 3.400 persones. I a això cal donar-li un tractament judicial.
Per a analitzar la violència cal utilitzar els prismes de la veritat, la justícia i la reparació. Coneixem la veritat a través de la família i l'àmbit acadèmic. La reparació s'està duent a terme de manera gradual tant als ajuntaments com en les comunitats autònomes i també en el Govern espanyol. És la justícia el que s'està quedant coix.
Els portaveus del pp diuen que volen venjança.
Aquesta crítica era més comuna en 2002, quan comencem nosaltres. Ara, a penes es posa aquesta crítica damunt de la taula, perquè s'ha vist que fem una afable reivindicació de la Memòria Històrica, que estem parlant des del punt de vista ètic. La Policia Municipal de Sevilla busca en aquests dies les restes mortals de la jove sevillana Marta del Castell. Desgraciadament, la seva família sap que està morta. Però necessiten trobar les restes. És l'única manera que el dol es tanqui correctament. Amb nosaltres ocorre el mateix. No és just que una persona, durant 78 anys, hagi de preguntar-se on està el seu familiar. Gran part de la societat comprèn que les nostres demandes són raonables, acceptables.
A curt termini, quin és el vostre repte?
La Llei de Memòria Històrica hauria de posar fi als capítols que haurien de tancar-se fa 35 anys. Llevant la simbologia franquista, canviant el tractament que es dona en l'educació a la Guerra de 1936, fent costat als grups que treballen per la Memòria Històrica... Quan hi ha voluntat de complir aquesta llei, podem dir que la nostra societat ha fet un pas important, que ha demostrat maduresa ètica i política. La llei diu que el Govern de Navarra té l'obligació d'exhumar els cadàvers i fa possible la creació d'un banc d'ADN, que treballarà conjuntament amb l'Institut Navarrès de Medicina Legal. El 2014 pot ser l'any més important de la Memòria Històrica.
Tafallan, nekazal giroko etxe batean sortu zen 1951. urtean. “Neolitikoan bezala bizi ginen, animaliez eta soroez inguratuta”. Nerabe zelarik, 'Luzuriaga’ lantegian hasi zen lanean. Bertan, hogei urtez aritu zen. Lantegian ekintzaile sindikala izan zen;... [+]
Eraispenaren aldeko elkarteek manifestazioa antolatu dute larunbatean Iruñean. Irrintzi Plazan manifestazioaren deitzailea den Koldo Amatriarekin hitz egin dugu.