Erkituta
Animaliak jaten dituzten animaliak baratzearen lagun izan daitezke: jandakoa kaltegarria izan edota, areago, izurrite bihurtzeko erraztasuna badu. Horien jale direnak gure baratzearen ingurura erakarri eta bertan ezartzera gonbidatu behar ditugu. Haien gustuko giroa sortuko duten zuhaixka eta belarrak jartzeko nioen lehengoan.
Hura nioen Elkar jan artikulutxoaren bueltan, Facebookeko lagun batek Ambrose Bierce handiaren Deabruaren Hiztegia liburu ezin handiagoa ekarri dit gogora. Mila esker, Edorta. Hiztegi hori bikain ekarri zuen euskarara Xabier Olarrak; hona “jangarri” hitzaren ordaina: “Jateko eta, oro har, digeritzeko ona, hala nola harra apoarentzat, apoa sugearentzat, sugea zerriarentzat, zerria gizonarentzat, eta gizona harrarentzat”.
Animalia animaliajaleen zain izan gabe, animaliak jaten dituzten landareak ere badira. Euskal Herrian baditugu batzuk: muki belarrak (Pinguicula lusitanica eta Pinguicula grandiflora), Utricularia vulgaris, eguzki ihintza (Drosera rotundifolia) eta haren bestengusinak (Drosera anglica eta Drosera intermedia). Horiek berez dira hemengoak. Aspaldian, mundu guztiko landare intsektujale ugari ikusten da saltokietan.
Landare horiek lur elkorretan bizitzera ohitu dira. Elikagai eskasia intsektuak harrapatu eta janez erremediatzen dute. Barruak urtu eta hustu eta azal gogorra besterik ez dute uzten. Intsektuak ehizatzeko teknika ugari garatu dute landareok: kakoak, amuak, lakioak eta lazoak, zepoak, sarrera bai baina irteerarik gabeko ontziak, trabakatze guneak, nasak, kola itsasgarriak... “Landare haragijale” deitzen zaie, baina “intsektujale” deitu beharko genieke. Benetan haragia jaten duen landarerik ba ote den, aspaldiko eztabaida da. Jan, guk jatea eta irenstea ulertzen dugun eran, ez, noski; baina animalion haragia baliatzen duten landareak, bai.
Hau txiletarra da: Puya chilensis. Lur agorretan bizi da. Lore tzar luze bat ematen du, hiru metro eta erdi arterainokoa, dena arantza beldurgarriz josia. Arantza horiek loretxoak babesten dituzte, belarjaleek jan ez ditzaten. Baina, oharkabean gehiegi hurbilduta edo haize kolpe batekin, arantzetan trabatu daiteke, hegazti bat bezala arkazte bat. Bertan gosez hil eta erkitutako landarearen lurra aberastuko dute.
El dia sobrepassa la nit amb l'equinocci de primavera. Enguany ha ocorregut el 20 de març, a les 22.59 hores, obrint la porta de la primavera. El prefix Eki significa el mateix. Fins llavors la nit havia estat més llarga. El dia i la nit van tenir dotze hores. Des de llavors el... [+]
Fa molt temps que el temps està en la nostra línia, però el clima és relativament recent. No cal aclarir massa el que és el canvi climàtic. Explicar què és el paisatge sí que és una necessitat més vermella. Està en plena actualitat organitzar conferències, taules... [+]
És el moment de recollir els fruits i posar-los en camí a l'almàssera. Pera (Pyrus communis), poma (Malus x domestica), raïm (Vitis vinifera)... Sembla un camí curt i ràpid, però cal treballar un munt de marrades i les seves variants fins que el fruit es converteixi en... [+]
Al País Basc l'agricultura és la història de la colonització permanent. Com a tot arreu. Abans no es conreava la terra; abans no se sembrava la collita; es gaudia del que abans no es menjava. Ho havien portat tot d'una altra part. Moltes d'aquestes històries han estat escrites... [+]
Tornant als vins que s'elaboren amb els cultius, el lligabosc esquerre (Humulus lupulus) és conservadora i agregadora de tast amarg. La unió de cultius i lligaboscs produeix molts bruts dolls, especialment als països de la cervesa. Un amic m'acaba d'explicar les històries de la... [+]
A la nostra casa ho vam conèixer amb el nom de lligabosc (Humulus lupulus). De fet, s'ha treballat a tort i a dret en les riberes del riu del nostre país, coincidint amb l'expansió de la cervesa. Hem après que se'n diu també llagosta, cervesa, cervesa, berruga i herba a... [+]
La primavera m'ha portat el tema al nas. C. treballava en diversos centres de recerca de Nova York. Bushdid, M. Oh! Magnasco, L.B. Vosshall i A. Un article publicat pels científics Keller al març de 2014 en el prestigiós “Science Magazine” va produir un gran renou. El... [+]
Acaben els curiosos dies interanuals, els que es mengen i beuen de les emanacions de la terra. Menjaré del millor al millor. Suposadament. Ampolles de cava i xampany pesades són fàcils de ballar. Encara que avui dia són de tota mena, abans era la sidra de l'altre barril. Quan... [+]
