Fira basc-catalana d'abril
Naixement 25 d'agost de 1846 Dos empresaris de la ciutat van remetre al ple a l'abril de cada any una proposta per a l'organització d'una fira de bestiar de tres dies. Alejandro Aguado, que llavors era alcalde de Sevilla el comte de Montelirios, va rebutjar la proposta inicial al·legant que en la rodalia de la ciutat hi havia altres dues fires de bestiar importants: Mairena d'Alcor i San Lucar de la Major, tots dos d'origen medieval. No obstant això, el 5 de març de 1847 la reina Isabel II va concedir a Sevilla el privilegi de la fira. El Ple de l'Ajuntament va acordar llavors que la proposta rebuda l'any anterior era adequada, entre altres raons perquè el projecte comptava amb el suport de molts ramaders i agricultors locals, encara que els impulsors no eren d'aquí; un d'ells, Narcís Bonaplata (1807-1869), era català, i l'altre, José María de Ybarra (1816-1878), d'Euskal Herria.
Nascut a Barcelona, Bonaplata va començar a treballar en la indústria tèxtil. Els vells convents desamortitzats van ser comprats a baix preu i la fàbrica els va obrir fora de Catalunya en la dècada de 1830. En 1840 va arribar a Sevilla, on va viure fins a la seva mort, amb l'excusa d'una nova fàbrica de ferro i coure.
José María de Ybarra, per part seva, era bilbaí, tercer fill del fundador d'Alts Forns de Biscaia i Banc de Bilbao, José Antonio Ybarra. En 1841, el pare, amb la intenció d'allunyar al seu fill dels moviments polítics que es trobaven en la rodalia de Bilbao, va enviar a José María a l'exterior: Baiona, Barcelona, València, Cadis... En 1843 va arribar a Sevilla i va decidir quedar-se allí. Primer va crear una empresa naviliera que faria el camí comercial entre Sevilla i Bilbao. Posteriorment, va crear l'empresa d'alimentació Ybarra, que està en funcionament.
La iniciativa de Bonaplata i Ybarra es va materialitzar en el mes següent a l'autorització de la reina: la fira de bestiar va ser inaugurada el 18 d'abril de 1847. En aquella primera fira d'abril es van instal·lar dinou barraques per a menjar i beure. Però l'èxit de la zona de diversió va fer que en 1850 es dividís la fira en dues: bestiar d'una banda i festa per un altre. Avui dia no hi ha molt de bestiar, i el vestit flamenc, els sevillans, la camamilla... predomina. La fira de Sevilla, que s'anuncia com a paradigma de l'essència andalusa, va ser creada per un català i un basc.
Duela 3.300 urteko egiptoar momia batean Yersinia pestis-en arrastoak topatu berri dituzte, hau da, VI. mendean Justinianoren izurria eta XIV. mendean Izurri Beltza eragin zuen bakterioarenak.
Adituek orain arte uste zuten garai hartan izurria soilik Eurasian hedatu zela,... [+]
Groenlàndia, finals del segle X. Els primers exploradors i colons nòrdics van arribar a l'illa. Però per al segle XV aquests assentaments estaven abandonats i van quedar els inuitas originals. Però en 1721, el missioner Hans Egede va organitzar una expedició i els colons van... [+]
Tafallan, nekazal giroko etxe batean sortu zen 1951. urtean. “Neolitikoan bezala bizi ginen, animaliez eta soroez inguratuta”. Nerabe zelarik, 'Luzuriaga’ lantegian hasi zen lanean. Bertan, hogei urtez aritu zen. Lantegian ekintzaile sindikala izan zen;... [+]
Eraispenaren aldeko elkarteek manifestazioa antolatu dute larunbatean Iruñean. Irrintzi Plazan manifestazioaren deitzailea den Koldo Amatriarekin hitz egin dugu.
