Montori es troba en la ruta d'Atharratze-Sorholüz a Olorüe. Bufona amb la vall del Barétous de Bearn –petita vall d'Ibarretto en suletino–, sent aquest límit el que se situa en la part superior de la costa de Montórico. Per a aquesta fugida ens detindrem en la bonica plaça de la font que es troba en el centre del poble de Montori. L'aigua d'aquesta font és potable i això és de sobres apreciable, ja que no és així en tots els casos. Juntament amb la font pararem esment als antics safaretjos de roba que denominem bugaderes en suletino.
A partir d'aquest lloc, ens dirigim cap a l'església i ens fixem a la Casa del Poble, que abans era la casa cural, situada a banda i banda d'ella. A la fi de 1970, aquesta casa va ser testimoni d'un fet molt especial, que us comptem apart. Quant a l'església, ens adonem de què es tracta d'un edifici fortificat, característica relacionada amb les conseqüències de les guerres religioses que va sofrir Montori. De fet, en ser a la frontera amb Bearn, Montori es va unir per majoria a la religió calvinista, la qual cosa no va ser vist amb bons ulls per la majoria dels zuberotarras que es van mostrar fidels al catolicisme. Els suletinos catòlics, per tant, van cremar l'església de Montorio en dues ocasions: En 1568 i 1661, aquesta última sota el mandat de Matalaz.
Aquesta història bulliciosa, no obstant això, ens ha llegat un bell edifici amb un fort campanar de vint metres d'altura i vuit d'amplària. L'interior de l'església, dedicada a la Santa María, és també molt bell, amb una nau de dotze metres d'altura i un retaule de fusta daurada del segle XVIII. Avui dia, aquesta església se'ns presenta de nou elegant i admirable, però va haver de ser reconstruïda gairebé íntegrament a causa del terratrèmol d'Ereta que va devastar greument a Suma el 13 d'agost de 1967.
Continuant per l'església i d'esquena al centre del poble, des d'Atharratze-Sorholüz, prendrem el camí principal d'Olorüe, per a prendre el camí de Barkoxe, que arrenca a la mateixa altura. Aquí mateix, una curiositat. En les entrades i sortides de la vila es lliura a Suma, d'escriptura basca, mentre que en l'alberg de la parada d'autobús que té establert el Consell General de Pau... El nom de Beroriz també està donat! Això vol dir que a Pau han posat més atenció al nom basc d'aquest poble que en Montori?
Recordant aquesta pregunta, continuarem en aquest petit camí seguint els senyals de ruta que porten el nom de Fumü. Fumü és la muntanya més gran que tenim a l'esquerra. Després de passar un petit pont sobre el riu Apanize, en la part superior d'una costa i d'esquena a una creu, prendrem un altre petit camí cap a l'esquerra, seguint els senyals grocs de la ruta Fumü. De seguida, prop d'una casa de llauradors, veurem una caseta de pintoresques formes, avui dia utilitzada com a refugi d'eines agrícoles. Aquest edifici, entre Maule-Lextarre i Olorüe, travessant les valls d'Atharratze-Sorholüze i Barétous, va funcionar entre 1902 i 1931. una antiga estació de ferrocarril. D'aquestes antigues estacions només tres romanen dempeus en Zuberoa: Zalgizeko, Sorholüz i Montorico.
Després de travessar el caseriu anomenat Carrère, el camí continua ascendint amb corbes sobre la faldilla del mont Fumü. A mesura que pugem, gaudirem d'una visió cada vegada més àmplia, amb el poble de Montori i el mont Beguze al sud i la muntanya d'Arbaila a l'oest. En el sud-est, en canvi, tenim les roques d'Argibel, que són un lloc ideal per a l'escalada. Arribats a una altra xarxa de camins, prenem a la dreta, seguint el camí marcat. A la part alta de la costa, arribem a l'antic caseriu Ürrütigoti. De manera que s'eviti la pròpia casa, deixarem el camí i entrarem en una senda. Després de passar al costat de la casa Ürrütigoiti, continuem en una senda molt bonica, on els grèvols i avellaners per tots dos costats ens faran passar en un túnel real. Després de descendir una mica la sendera, arribarem al serral d'Errüko, on tindrem una gran i bonica borda a l'esquerra.
Vagi amb compte aquí! Deixem el senyal groc de ruta que hem seguit fins ara, agafant una sendera de terra que parteix recte i lleugerament cap avall. En aquest inici pot haver-hi molt de fang, però aquestes parts es poden evitar fàcilment. Una vegada en la part baixa del vessant aquest del mont Fumü, descendirem lentament per aquest camí de terra. En una bonica planícia denominada Beloke descansarem amb els vessants de Saihabiaga, plantades de pins enfronti. Aquest camí, al cap i a la fi, se'ns acaba en un petit camí i, després d'obrir i tancar una barrera, ens dirigim cap a la dreta.
En aquest petit i bonic camí entre Barkoxe i Montori recorrerem uns tres quilòmetres, gaudint dels verds paratges i descobrint clarament que Montori és un poble que encara té el cultiu viu. Seguirem recte per totes les vies d'accés que trobem i en un moment donat tornarem sobre el pendent que està proveïda d'una creu. En cinc o sis minuts entrarem de nou en Montori-Berorize. En Montori trobarem una botiga de comestibles i un forn, així com un restaurant de molt bona reputació anomenat L'Étable.
El recorregut que hem definit es pot realitzar entre una hora i mitja i dues hores. Per als quals vulguin fer una cosa més llarga, en el serral d'Erra es pot seguir l'itinerari marcat, pujant al cim del mont Fumü (700 m), baixant el seu impressionant vessant i elegint cada vegada la direcció Montory en els senyals de ruta que es trobaran. La durada de l'excursió és d'unes cinc hores, però val la pena.
Montoriko oraingo Udaletxea (argazkian) apaizetxe ohia da. Frantziako bandera aitzinaldean harro agertzen duen bastimendu polit eta xume horrek ospe zabala bildu izan du Euskal Herri guztian, Roger Idiart lapurtar-zuberotar apaiz zenak idatzi zuen Basabürüan Montori abestiarengatik.
Kantu horrek kontatzen du 1970. urte amaieran jazo zen gertakari xelebre bat. ETAko hamasei kide Burgosen (Espainia) epaituta zeudelarik eta heriotza zigorra arriskatzen zutelarik, erakunde horretako komando batek Alemaniako Errepublika Federaleko kontsul Eugen Beilh bahitu zuen Donostian. Roger Idiarten kantuak dioenez, “Txerkatürik zen aspaldi / Eta nihon ez ageri / Non ote zen gizon hori / Orai jenteak badaki...”. Bai, une batean jendeak jakin zuen Montoriko apaizetxean gatibu zegoela Beilh kontsula! Eta abenduko gaualdi hotz batez, egoitza horretatik ihes egitea lortu zuela.
Ez goiko solairuko leihotik salto eginda, alegiak eta kantuak dioten bezala... baina begirarien zaintzak huts eginda, atetik bertatik kanporatuz! Gau hotz hartan irekita zegoen herriko taberna batean harrapataka sartuz, Beilh gizajoak pentsatu zuen salbatuta zegoela... Itxaropen horrek ez zion luzaz iraun, tabernan zeudenek, antza, ez baitzuten sinetsi erdi biluzik zegoen eta mintzairaz ulergaitza zen gizon bitxi hura Alemaniako kontsul bat izan zitekeenik! Burutik makaldu batentzat hartu omen zuten herritarrek. Beste aieru batek dio, baina, tabernako jende haiek ohartuki berrekarri zutela kontsula apaizetxera, bertan zeudenei hitzemanaraziz onik eta salbu utziko zutela handik laster. Eta halaxe gertatu zen, ETAk Beilh kontsula aske utzi baitzuen 1970eko abenduaren 25ean. Gerorago, nazioarteko iritzi publikoaren eta salaketen presiopean, Franco diktadoreak ez zituen Burgosen epaituak heriotza zigorrera kondenarazi. Orduan bai, Roger Idiarten kantuaren amaierak beharbada egia dio: “Montorik ez ote dütü / Eüskaldün zonbait salbatü?”.
Maule, 1892. Vuit dones espardenyeres de la vall de Salazar es van dirigir a les seves cases des de la capital de Zuberoa, però en el camí, en Larrain, van ser sorpreses per la neu i totes van ser assassinades pel fred. Dels vuit ens han arribat set noms: Felicia Juanko,... [+]
XIX. mendearen bukaeratik Lehen Mundu Gerrara arte xiberotarrek gutun bidez ukandako komunikazioa ikertu du Elorri Arkotxak Nafarroako Unibertsitate Publikoan eginiko tesian.
Espartingileek ez dute nahi beste saldu uztailean eta ekainean. Turismoak beheiti egin du uda honetan Ipar Euskal Herrian eta supermerkatuek espartina gutxiago manatu dituzte.
Naixement 27 de juny de 1944. Els soldats alemanys van realitzar una batuda en un petit poble d'uns 80 habitants de Zuberoa. Vuit persones van morir en l'acte i dinou van ser detingudes, totes civils, de les quals nou serien deportades i només dues sobreviurien dels camps de... [+]
Hirugarren urtez Xiberoako ikastolei bultzada emanen die Tulalaika bestak.