Aquest escriptor, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura en 2012, és l'humor, mestre! Quan vaig començar a llegir ho vaig fer perquè la literatura xinesa s'havia traduït al basc i vaig començar a llegir amb entusiasme. Però la impressió inicial no va ser res bona, em va venir al capdavant que això era un exemple de literatura masculina per als qui parlen de literatura femenina. En altres paraules, em va semblar un treball literari molt androcèntric. Els protagonistes són els homes i els personatges secundaris les dones. Es tracta de dones belles i joves que tracten amb extrema duresa i que treballen per a elles a casa o que admiren amb passió sexual. La veu de les dones en el primer conte és una “cacara tumultuosa que acaben de culpar”, en el segon la protagonista va sentir que tenia dret a violar després d'haver dit paraules obscenes de venjança, quan la nova esposa fuig li donarà dret a omplir d'odi i a colpejar al seu marit, tal com apareix en el quart conte. Però més endavant, en els últims quatre contes, la representació de les dones va canviant. En el tercer conte se li donen els estudis i la capacitat de lluita, la idealització es cancel·la i la dona es converteix en una persona de carn i os enfront de l'home en el seu penúltim conte, i en l'últim es mostra la necessitat de denunciar que els nens abandonats són nenes i canviar la tradició.

En els contes d'aquest llibre trobaràs fragments de la història de la Xina que et conduiran a la ficció, podràs veure el món a través dels ulls dels pagesos, els treballadors i els nens, la narració es mourà de la realitat i la fantasia, i les llegendes i la mitologia portaran a aquestes pàgines esperit i màgia. Històries que ens contaran en primera, segona i tercera persona, amb humor i amb un final suggeridor. Si ens fixem en l'autor, no ens conformarem amb la lectura superficial, intentarem buscar altres significats buscant i inventant els missatges de les paraules. El que més m'ha agradat, potser perquè poques vegades ho trobo en les lectures habituals, ha estat que les metàfores sensorials, les comparacions amb l'animal i la naturalesa o les imatges relacionades amb detalls i emocions quotidianes. M'agradaria acabar amb alguns exemples dels esmentats. Has passat el “temps necessari per a cremar la pipa a mitjana” llegint aquesta crítica i tanquem aquest text amb dues imatges: la terra gelada que envolta als personatges pobres dels contes i el foc que encenen els llamps del sol en els colors vermells de les robes que porten les dones vestides.