ERNAI ha tret una foto amb la situació econòmica dels joves tenint en compte a tots els territoris d'Euskal Herria i les dades són molt preocupants. La inseguretat en el mercat laboral ha portat als joves a la precarietat, a treballar en negre, a rebre salaris per sota del llindar de la pobresa i fins i tot a migrar fora del seu país.

L'organització juvenil de l'esquerra abertzale ha utilitzat diverses fonts, entre elles, la informació proporcionada per Gaindegia, Emakunde, Consell de la Joventut d'Euskadi, els instituts d'estadística espanyols i francesos i Ikasle Abertzaleak. Així, l'informe Joventut, treball i precarietat, esmicolat, revela dades que ens avergonyeixen.

Més del 72% dels joves de la CAB i Navarra tenen ingressos per sota del llindar de la pobresa. Segons criteris estandarditzats, aquest límit se situa actualment en 937 euros –el 37,5% del PIB per habitant–. Però la situació és pitjor si es té en compte que el 65% dels joves no tenen contracte i recorren a altres ingressos per a sobreviure: subvencions públiques, pares i mares, i fins i tot economia submergida, ja sigui cuidant nens i ancians, servint en el bar o fent neteges. Sobretot són les dones les que es mouen en el camp invisible del treball reproductiu.

Entre els contractats també predominen les condicions precàries, com ho demostra el “contracte de formació” que ha suposat la reforma laboral espanyola. Segons ERNAI, el 2% dels joves treballa amb aquest tipus de contractes, és a dir, 500 euros al mes fins als 33 anys i sense cotitzar a la Seguretat Social. D'altra banda, el 95,5% dels contractes que es formalitzen són temporals i el 95,5% són indefinits.

Sac d'aturats

En 2007, l'atur es va situar en el 16,1% entre els joves de 15 a 24 anys i només en el 6,5% entre els joves de 25 a 34 anys. Cinc anys després, el percentatge se situa en el 39,3% i el 18,6%, respectivament. L'atur ha colpejat amb força entre els joves, gairebé s'ha triplicat.

Si mirem en el sac d'aturats, els joves són els que predominen, ja que el 58,5% dels aturats són joves, mentre que les dones superen als homes. Per comarques, no obstant això, les diferències més significatives s'observen en el sud de Navarra i en l'oest de Bizkaia. Per contra, a l'interior de la Baixa Navarra, en Zuberoa, als Pirineus navarresos i en alguns llocs d'Àlaba la taxa d'atur és molt baixa entre els joves. Això es deu a un fenomen: l'emigració.

La sagnia de la població que aquests territoris estan sofrint en les últimes dècades té a veure amb la migració estructural dels joves: en la falta de treball, els joves es van de manera sistemàtica. ERNAI ha denunciat la "desertització" que s'està produint en Ipar Euskal Herria i també ho ha vinculat amb l'àmbit de l'educació. Com no hi ha oferta local, es realitzaran estudis superiors a Pau, Bordeus o Tolosa i molts no tornen.

En 2012, un total de 22.300 joves van marxar d'Euskal Herria. Estem davant una “fuga de cervells”? És una pregunta a vessar d'indiferència. La joventut del País Basc està ben preparada acadèmicament – el 43,7% té estudis superiors enfront del 27,7% de mitjana europea – però aquesta formació està orientada a un model d'empresa concret, representada per les multinacionals: “L'escassa formació de les necessitats quotidianes –conclou Ernai en l'informe–, el saber organitzar i coordinar els grups, els treballs bàsics… Això genera moltes vegades dificultats i incerteses per a posar en marxa projectes propis i autogestionar”.

La por de començar a treballar pel seu compte s'estén. Les enquestes mostren un augment del percentatge de joves que ni tan sols s'han plantejat en l'opció d'autoocupació (veure quadre).

El mateix ocorre amb l'emancipació. Entre els motius pels quals els pares no han marxat destaquen el preu de l'habitatge (83%), la falta d'ocupació estable (81%) i el baix salari (76%). Però una de les conseqüències que ha generat l'alarma és que cada vegada són menys els joves que es plantegen la possibilitat d'emancipar-se.

ERNAI, en el seu informe, a més de posar les dades damunt de la taula, també ha posat sobre la taula possibles vies alternatives per a fer front a la precarietat, com el desenvolupament de “la pressió popular i la pràctica sobirana”. El pròxim 3 de maig s'ha convocat una manifestació a Bilbao per a denunciar la mort de Cabacas.