Amb l'objectiu de millorar l'ecosistema aquàtic d'Artikutza, les dues entitats han definit recentment diversos punts. En aquest terreny, que està en mans de Sant Sebastià des de 1919, es troba un dels tresors naturals més importants del País Basc, però els treballs de conservació són necessaris perquè continuï sent així. L'entorn és ric en molts sentits i l'aigua té la seva principal peculiaritat, per la qual cosa han volgut abordar aquest punt.

Al costat de l'embassament d'Añarbe es creuen quatre rierols en Artikutza, i el seu objectiu és que el seu cabal sigui el més natural possible perquè l'ecosistema recuperi el seu lloc. Entre les obres preparades per a 2014, l'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià preveu llevar tres preses que avui romanen inactives i que en el seu moment van ser construïdes per l'Ajuntament per al proveïment d'aigua. També hi ha un canal en Artikutza que elimina l'aigua del riu provocant importants danys a l'hàbitat aquàtic durant l'estiu. Si bé encara no saben on es desvia el riu, el seu objectiu és detectar-lo i retornar-lo a la via natural eliminant el canal. Aquestes accions s'emmarquen dins de les competències de Donostia-Sant Sebastià com a propietària de terrenys, mantenint en tot cas la relació amb l'Ajuntament de Goizueta, com a municipi administració competent, i han preparat un pressupost de 23.000 euros per a enguany.

Per part seva, el Govern de Navarra té encomanades les gestions administratives que queden a la seva disposició. És l'òrgan competent per a la tramitació dels plans de gestió mediambiental i de conservació. En el cas d'Artikutza, a més, tenen l'obligació de preparar aquest tipus de projectes, ja que en 2004 Europa va declarar la zona com a Lloc d'Importància, dins de la Xarxa Natura 2000. Es dona un termini de fins a set anys des de la seva incorporació a aquest projecte per a posar en marxa el pla de gestió. Per tant, havia d'estar llest per a 2011. L'últim govern municipal de Donostia-Sant Sebastià, amb el regidor de Medi Ambient, Asier Jaka, va preguntar al Govern de Navarra per la seva gestió. Davant la presència d'una empresa subcontractada i el pla de gestió basat en una ordenació forestal, se li va presentar la intenció de reorientar el projecte.

Els anteriors governs municipals ja han tingut models de gestió, però no de conservació i mediambientals. El govern municipal ha volgut anar un pas més enllà, protegint la riquesa natural existent. El cas d'Artikutza és especial, a més, ja que normalment és el propietari el que limita aquest tipus de plans (la cura del medi ambient significa no realitzar altres accions, com la construcció). Però en aquesta ocasió, ha estat el propi Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià el que ha impulsat i demanat el pla.

Per a arribar a un acord, l'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià havia d'elaborar un pla de “seducció”, si el Govern de Navarra volia portar-lo a aquest camí. Així, l'empresa especialitzada en recerques mediambientals DESMA, en col·laboració amb la UPV/EHU, va dur a terme un estudi sobre l'ecosistema aquàtic d'Artikutza en uns mesos, que va ser dirigit al Govern de Navarra. El pla de gestió es va realitzar conforme als criteris de la Xarxa Natura 2000. L'estudi, presentat el mes de gener passat, va ser convidat pels ajuntaments de Goizueta, Oiartzun i Errenteria, la Diputació de Guipúscoa i Aigües de l'Añarbe, així com pel Govern de Navarra. Així, les dues institucions competents de la zona han començat a dissenyar un nou pla de conservació ambiental.

Amb la proposta preparada, s'iniciarà un procés de participació amb els ajuntaments, entitats i empreses citades, perquè, una vegada definit el pla fil per randa, puguin aprovar-lo per decret foral. Una vegada aprovat el projecte, Artikutza passarà a ser Zona Especial de Conservació.

Però espera, on se situa el petit excés dins de tot aquest pla? La capital guipuscoana ha demanat al Govern de Navarra que faci un pla especial de conservació per al Bada Galemys pyrenaicus. És una espècie molt especial i una de les parts més importants de l'ecosistema aquàtic d'Artikutza, ja que és un senyal que el sistema hídric es manté bé mentre viu. Per tant, s'ha sol·licitat la declaració d'Artikutza com a centre d'interès, igual que ho ha fet Guipúscoa amb l'espècie de granota arbòria del sud.

L'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià, per part seva, té la intenció de desenvolupar la recerca i el coneixement, ja que, segons diuen, encara hi ha coses que buscar i investigar. Per a això, han preparat una partida de 20.000 euros per a la concessió d'una beca de recerca a la tardor, que costarà 2.400 euros. La beca, que s'obrirà amb l'ajuda de la universitat, està dirigida a joves llicenciats o en procés de llicenciament. A més, s'obrirà una nova línia de treball amb les entitats vinculades a Artikutza per a la signatura de convenis en el camí cap a la conservació del medi ambient.