Les llengües han estat estudiades com a éssers vius des que el filòsof alemany Johann Gottfried von Herder (1744-1803) utilitzés aquesta metàfora biològica. A pesar que alguns lingüistes s'oposen a aquesta comparació, la metàfora biològica ha obtingut un ampli reconeixement en àmbits com el d'estudiar com desapareixen les llengües o el de dissenyar polítiques lingüístiques. Les llengües, igual que les espècies dels éssers vius, evolucionen, les més fortes s'expandeixen i això porta a la desaparició de les llengües més febles. Adaptar-se o morir.

Internet ha posat en aquest tràngol a les llengües del món: els que no s'adapten a la xarxa moriran. Aquest és, almenys, el punt de partida d'un estudi realitzat pel lingüista i matemàtic hongarès András Kornai (Budapest, 1957). El resultat del treball ha estat publicat en la revista científica Plos One sota el títol Digital Language Death (La mort digital de les llengües).

L'agonia de les llengües sol dividir-se en tres fases: en primer lloc, els parlants deixen d'utilitzar la llengua en àmbits pràctics, per exemple, en el comerç; després, els parlants més joves perden l'interès d'usar-la; finalment, la següent generació no la utilitza i mor. Segons Kornai, Internet impulsa i accelera les dues primeres fases, la qual cosa condueix inevitablement a l'última fase dels idiomes, a la mort.

Sobre la base de la recerca, Kornai va posar sobre la taula una pregunta: quants idiomes s'utilitzen en Internet? I, per tant, quant no? O dit d'una altra manera: quantes llengües se salvaran? I quants condemnarà Internet a morir? L'investigador aclareix que no és el mateix que una llengua estigui en internet que s'usi en la xarxa. A l'ésser una gran base de dades, la majoria dels idiomes estan en Internet, com per exemple els textos en sànscrit o llatí, que es guarden a les biblioteques, però la mera existència no els garanteix la supervivència. Kornai, per tant, necessitava conèixer quins idiomes s'utilitzen activament en Internet per a dur a terme la seva recerca. Per a això, ha dissenyat i aplicat un programa que explora les paraules més utilitzades en cada idioma en les zones amb més usuaris. A més, ha analitzat les possibilitats lingüístiques dels sistemes operatius, els correctors automàtics i altres eines similars. Finalment, ha donat especial importància a Wikipedia, ja que considera que l'enciclopèdia és l'exponent més clar de la salut digital de les llengües: “Tots els idiomes que pugen en la xarxa necessiten crear Wikipedia”.

Els resultats que ha obtingut Kornai són molt més negatius que les previsions de les entitats encarregades d'estudiar la salut de les llengües, molt més pessimistes. Segons l'atles de les llengües en perill en el món, el 17% de les llengües estan en perill de mort i un altre 20% estan amenaçades. El Pacte per la Diversitat Lingüística també utilitza percentatges similars: Entorn del 40% dels casos es troben en risc o perill. “Això pot induir-nos a pensar que el 60% restant està en bona forma, però els resultats del nostre estudi són molt diferents”, assenyala el lingüista hongarès. Segons ell, més del 95% de les 7.776 llengües del món no s'utilitzen de manera activa en Internet. A més, ha arrodonit positivament el percentatge; en cap cas, el percentatge de risc de les llengües vives aconsegueix el 5%. Els resultats indiquen que 170 idiomes (2%) han agafat el tren en Internet i que podria haver-hi una esperança per a altres 140 (1,7%) que són "a la frontera".

Per descomptat, en les zones on la connexió a Internet és escassa, principalment a Àfrica subsahariana i en diversos països d'Àsia i Sud-amèrica, les llengües no tenen esperança de vida, segons l'estudi. Però l'àmplia connexió tampoc garanteix la supervivència; l'exemple més clar d'això és el que està succeint a Noruega, tal com s'ha explicat en el quadre de la pàgina anterior.

A més, Kornai destaca que el tren ha passat, que aquells que no l'han agafat no poden tornar enrere, que els esforços són inútils. “Aquesta mort massiva no és una qüestió de futur que es pugui evitar o pal·liar amb polítiques excel·lents; el mal està fet”.

A pesar que Wikipedia es considera un indicador net, tampoc proporciona automàticament una targeta de supervivència. En el costat positiu es refereix a la Viquipedia, la Wikipedia en català; la llengua que compta amb deu milions de parlants és de 15. Té la wikipedia més gran i 1.600 editors actius. Però diu que algunes Wikipedia neixen i es conserven per l'obstinació d'unes poques, i dona un exemple de Wikipedia de cling: El llenguatge de ficció creat en l'univers Star Trek ja té Wikipedia, però a penes té entrades o usuaris. Wikipedia té en marxa un projecte com a incubadora. En l'actualitat, l'enciclopèdia digital està disponible en 287 idiomes i la intenció és posar-la en marxa en altres tantes ocasions. Kornai creu que la iniciativa té un costat positiu, ja que l'activisme és imprescindible en les llengües minoritàries que intenten respondre al repte digital, però que les possibilitats de superar el port són escasses, amb un màxim de 20 Wikipedias en la incubadora.

No hi ha dubte que el nombre de parlants és un factor important, però Internet pot bolcar la influència d'aquestes dades. Per exemple, en la zona de Torino (Itàlia), entre 2 i 3 milions de persones continuen parlant en piamonte, encara que en Internet a penes s'utilitza. Fèroe, per part seva, té menys de 50.000 parlants, però una Wikipedia viva i de gran qualitat. Segons Kornai, el feroe té més possibilitats de sobreviure (i, no obstant això, poques).

Les llengües minoritzades han de disposar de diferents mitjans i complir una sèrie de requisits per a superar l'apocalipsi digital: crear una llengua o una llengua coine unificada en les llengües amb diferents dialectes; disposar d'una estructura de publicació estable que reforci aquest estàndard; fer un esforç educatiu especial per a la formació de lingüistes i informàtics que desenvolupin eines com a correctors i traductors automàtics. “L'exemple més clar d'això és el basc”, diu Kornai, “però aquest èxit és gairebé impossible que torni a succeir”. D'una banda, els esforços per aconseguir aquests mitjans i condicions es van iniciar abans de l'era digital. D'altra banda, van exigir un gran esforç econòmic, i en economies pitjors, sense temps, el futur és fosc.

En el seu optimisme, Kornai creu que la llengua de comi que es parla en el nord-oest de Rússia pot prendre el camí del basc. El còmic té dos dialectes: Permya (94.000 parlants) i Cirian (293.000). Tenint en compte que tots dos tenen diferents variants, caldria crear una llengua unitària, ja que tenen una universitat i, gràcies al petroli, la situació econòmica també és l'adequada.

Els lingüistes solen emprar un període de 100 anys per a predir si una llengua sobreviurà. Segons les previsions, de les més de 7.000 llengües que hi ha en el món, 2.500 tindran almenys un segle de vida en sentit clàssic. Però Internet ha trencat aquest model de previsió i segons aquest estudi, deu vegades menys, uns 250, poden sobreviure des del segle XXI. “Som testimonis de l'última fase de la revolució neolítica. Els pagesos urbans actuals estan canviant al pla digital, deixant enrere a caçadors-recol·lectors i pastors nòmades”.