Al voltant de tres mil persones s'han reunit en Morlaix (Montroulez breizher) el 10 de març, en les fotos que publica el diari Le Telegramme, on es poden veure les seves famoses gorres vermelles.

Erwan Keman va explicar en la crònica “La còlera vermella de Bretanya” les reivindicacions dels rebels bretons. Aquestes han estat aprovades en 15 apartats en l'assemblea general de Montroulez. Le Telegramm ha explicat que la prioritat és que l'ecotaxa de camions quedi definitivament descartada i que França atorgui majors poders a les regions (en l'Hexàgon és a dir molta regionalisation, ningú s'atreveix a esmentar cap nació que no sigui el francès).

Però també hi ha més sol·licituds. Reprendre a Bretanya el departament de Loire-Atlantique, incloent-hi Nantes-Ar Naoned. La dissolució de diverses lleis i normes franceses que castiguen a Bretanya. Ampliar l'ús del bretó a les escoles. Augmentar la protecció dels mitjans de comunicació de breizher. Foment del trànsit marítim. Designació d'una regió determinada com a “zona franca” Introduir la història de Bretanya a les escoles.

Però la nova rebel·lió de Bretanya també té més elements, i ens ha advertit d'això des de la Baixa Navarra I.E. els lectors (afortunats els treballadors d'Argia per tenir lectors exigents), posant a les nostres mans l'interessant debat que va oferir el passat 18 de desembre el mitjà Mediapart: “Bonnets rouges et écotaxe: le débat Troadec-Etxeverry”. Els seus 43 minuts estan complets en Dailymotion.

Christian Troadec és l'alcalde nacionalista de Carhaix-Karaez, que ha estat designat oficialment com a alcalde. Molts bascos coneixen bé aquest poble, agermanats amb Oiartzun. Troadec és, a més, el líder més conegut dels capells vermells.
Noël Txetx Etxeberri Iparraldeko Bizi! És un dels líders del moviment, un dels membres més coneguts d'Abertzaleen Batasuna. Els de Mediaparte no li han anomenat en va a Txetxe: en els últims mesos les autopistes de Lapurdi han dut a terme crides a la gent de Bizi!... a la recerca del polluteo per als camions o l'impost de contaminació.

Els de Bizi! venien exigint des de molt abans que els contaminants paguessin. El petroli, el gas, el carbó... són cada vegada més escassos, s'estan encarint i seran molt més cariotas en el futur. Per cert, el canvi climàtic s'està produint en els pocs anys pel desmantellament dels combustibles fòssils que s'han acumulat durant milions d'anys.

“Deixarem als nostres nens –diu Txetx- atrapats en un doble tancat amb clau. D'una banda, les terribles conseqüències del canvi climàtic provocat per nosaltres mateixos. D'altra banda, nosaltres els hem gastat, sense l'energia necessària per a fer-los front, ja sigui per a fer dics, etc.”. D'aquí la necessitat d'impostos com el pollutero per a finançar la transició.

Bizi! ha elaborat una àmplia proposta per a una política de transició en els últims anys, i ha aconseguit que tres quartes parts dels alcaldes bascos sortits de les últimes eleccions municipals hagin aprovat aquesta estratègia en la seva campanya.

Canviar enmig de la crisi

Per a l'alcalde de Karaez, el mateix per als capells vermells, ha arribat l'ecotaxa a Bretanya quan la seva economia s'esfondra, amb milers d'ocupacions tancades, tota una agro-alimentació ofegada en crisi. Sobre el cap del feble un nou impost que suposadament ha de servir per a construir alternatives, però que encara no existeix. Bretanya és la península, exporta la major part de la seva producció i gairebé tot en camió.

En els últims 50 anys, Bretanya ha perdut gairebé per complet la xarxa ferroviària. A més, els camions utilitzen el mateix producte en la cadena de producció, d'aquí porten pinsos, aquí engreixen els pollastres, moren més enllà, se'ls porten lluny, els porten per a trossejar... malgrat la petita ecotaxa tots els desplaçaments encareixen un producte que ja no és competitiu. “Que s'imposi un nou impost des de París a una regió ja afeblida, dient que és per al nostre bé, això no ho accepten les gents”.

Bretanya no permet el contacte amb els camions. Per contra, Bizi! denúncia que s'ajuda massa als camions, que paguen molt poc en impostos sobre el que costa el manteniment de les autopistes. En definitiva, tots els ciutadans estan pagant les despeses generades pels camions. Mentrestant, la companyia ferroviària SNCF continua reduint els seus llocs de treball, afeblint el transport per via fèrria. “SNCF vol que el personal ferroviari es converteixi en un camió xofer”, argumenta Txetxe.

Finalment, el Govern de París ha suspès l'ecotaxa per les protestes a Bretanya, però també per la pressió del lobby dels grans propietaris de camions. Però Bretanya segueix sumida en la crisi econòmica, ja que l'agro-alimentació, que ha estat en bona part el bastió d'aquest país, s'enfonsa.

L'economia de Bretanya està basada en l'agricultura i enfocada a l'exportació des dels anys seixanta. Immers en una guerra de preus amb la globalització, ha perdut la competitivitat sense parar. Si t'has separat dels pollastres i dels porcs en carn barata, sempre hi haurà algú en el món que els engreixarà i els vengui més barats. Ara que Europa renovarà la seva principal norma PAC, la indústria especialitzada a comercialitzar carn barata perdrà part de les ajudes. Molt més diners del que haurien de pagar amb l'ecotaxa.

El valor que genera l'agricultura de Bretanya ha caigut de manera dràstica en les últimes dècades. Es transforma molt poc dels cultius i bestiar que es produeixen, un terç dels porcs conreats en granges. França importa actualment el 44% dels pollastres que consumeix. Per contra, Bretanya exporta pollastres barats a Orient Mitjà. Els pots de fruites per al francès. I el campió d'aquests pollastres, Doux, és un dels fabricants més rics de França i el que més diners ha rebut del PAC agrari.

La qüestió és que la transició no és fàcil. Tal com assenyala Troadece, “aquest model s'ha construït des de 1950-1960, en el qual els nostres pares, inclosos els meus, han deixat la vida, i en el qual molts de nosaltres han aconseguit quedar-se a Bretanya, on han decidit treballar i viure. No han tingut una altra opció. Ara es veuen les seves deficiències”.

Txetx Etxeberri ha defensat la taxa de contaminació dels camions per a evitar que es repeteixi l'error que va cometre en l'agricultura fa 60 anys. L'agricultura no preveia els problemes que anaven a causar amb ells. Ara correm el risc de continuar malgastant alegrement l'energia que necessitarem en el futur.