Un dels maldecaps dels euskaltzales i dels quals treballem en basc sol ser la motivació cap al basc. És a dir, ens agrada motivar al castellà i al basc perquè un aprengui basc i l'altre ho faci en basc. Això, tanmateix, podria ser una paradoxa. Hem d'alimentar la motivació d'uns altres. Per què? Per què intentar que el proïsme tingui interès a aprendre o utilitzar el basc? Si no vol “naturalment” –encara que les llengües triades sovint no són molt naturals–, si no té aquesta persona la motivació per si mateixa, per què li haig d'alimentar la motivació intrínseca, un sentiment en definitiva? Per què intentar entrar en la ment d'algú, si és el seu propi territori i el seu íntim?

Podríem mirar la qüestió des d'un punt de vista “altruista” i dir que ho fem pel bé de l'idioma i d'aquest parlant. Aprenent o fent basc, el parlant tindrà algun benefici, i de pas intentarem visibilitzar-lo perquè tingui aquesta motivació que avui no té.

També podríem estudiar-ho des d'una perspectiva “egoista”. Estic convençut que la llengua també és una realitat individual i psicològica, però igual de clara em sembla que és un fet absolutament social. I com jo mateix és un ser social, jo també necessito gent que parlarà en basca al meu voltant, si ho faig jo mateix. Aquest “neroni” pot ser un individu o una comunitat lingüística. És a dir, necessito gent motivada per a parlar en basca, perquè en cas contrari no tindré amb qui fer-ho. Hi ha raons per a intentar estimular el desig d'aquells que avui no tenen ganes.

Des d'aquest primer punt de vista, podrien treballar a favor del basc, per exemple, aquells euskaltzales erdaldunes que no saben basc. Perquè, a més, sí que estan, malgrat la valoració que podíem fer de la magnitud de la contradicció. I també els bascos, per descomptat.Per contra, la perspectiva egoista de la necessitat de treballar la
motivació serà, normalment, la dels euskaldunes, ja que és la que li treu profit, si es tracta de motivar als altres i d'animar-los al basc.

Sigui l'un o l'un altre, en qualsevol cas, treballar la motivació per a aprendre i utilitzar el basc no té res a veure amb l'absurd, i és més, segurament, més indispensable del que crèiem, ja que amb una motivació insuficient o feble no afrontarem adequadament l'ona que ens ve del panorama de la diversitat lingüística.