Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Retiri el cadenat al dret a decidir

  • La iniciativa Gure esku dago reivindicarà amb una cadena humana gegant que el dret a decidir és un principi bàsic de democràcia, tant a Escòcia com a Catalunya i a Euskal Herria. Serà el 8 de juny, entre Durango i Iruñea.
Martxoaren 29an termometroa jarri zioten herri ekimenari: 1.200 lagunek osatutako giza kate batek Bilboko Arte Ederren Museoa eta La Casilla kiroldegia batu zituen.
Martxoaren 29an termometroa jarri zioten herri ekimenari: 1.200 lagunek osatutako giza kate batek Bilboko Arte Ederren Museoa eta La Casilla kiroldegia batu zituen.

La iniciativa Gure Esku Dago pretén reunir 50.000 persones en la gran cadena humana organitzada per Gure esku dago per al pròxim 8 de juny. Les carreteres que estan de Durango a Pamplona/Iruña s'ompliran de gent aquest dia. Es tracta d'un recorregut de 123 quilòmetres, que recorrerà 27 municipis i en el qual es reivindicarà el dret a decidir. Ja són 22.000 les persones que s'han inscrit per a participar en el concurs, que s'ha celebrat a Bilbao.

Però la força i l'entusiasme per a dur a terme aquesta iniciativa no han sorgit del no-res. La portaveu de Gure Esku Dago, Zelai Nikolas, considera que hi ha una ràfega de processos accelerats a Quebec en 1998 i en altres països sense estat en els últims anys. A Euskal Herria des de fa diversos anys, el grup Món de les Nacions, creat a Idiazabal, està donant voltes al dret a decidir: “El que hem après dels idiazabaldarras no són només idees, sinó també com fer les coses. Garantint la pluralitat i l'equilibri, tots i totes ens vegem reflectits en el resultat”, diu Nikolas.

Els goierritarras van visitar Escòcia i es van quedar sorpresos en veure que els unionistes també defensaven el dret a decidir, la qual cosa va provocar una gran humiliació. Això és l'essencial. Gure Esku Dago defineix a Gure Esku Dago com un dret “pre-polític”: "Estem parlant del valor de la democràcia, l'objectiu no és fer una acumulació de forces entre abertzales. El dret a decidir pot ser un instrument adequat per a vertebrar la diversitat i la convivència a Euskal Herria”.

Per què la cadena humana?

Es va començar a reunir un gran nombre de persones que se sumen a aquestes idees i es van posar com a objectiu veure què feien tots junts: “Pensem fer un exercici que tingués a veure amb la sobirania i que servís per a crear espais de col·laboració entre nosaltres”, explica Nikolas. Per a llavors, Via Catalana ja estava escalfant motors en record de la cadena humana que s'havia realitzat en 1989 als països bàltics. “Ens va semblar que podia ser bonica”, i així, al juny de 2013 es va presentar la cita que unirà Durango amb Pamplona.

A l'hora de triar el recorregut, els organitzadors havien fixat prèviament una mesura amb l'objectiu de fer un repte viable, la qual cosa congregava a 50.000 persones. En les seves paraules, Pamplona té un significat especial per als bascos i “comencem a tirar de la corda i arribem a Durango” diu Nikolas. Durango es troba en un lloc estratègic, no gaire lluny de Guipúscoa i Àlaba, i el van veure bé.

Com ha succeït a Catalunya, la simbologia té el seu buit en la iniciativa –per exemple, la paraula “rajo”–. Però sobretot han donat importància a l'espontaneïtat. Moltes de les activitats han estat gravades en vídeo pels ciutadans i pujades a YouTube; moltes altres han participat en el concurs Gure Esku Klip amb total imaginació: bertsolaris, balls, flashmobs i curtmetratges. El videoclip, realitzat amb les lletres de Kirmen Uribe i l'ajuda d'un nodrit grup de músics i cantants coneguts, contenia 184.000 visions. En Twitter també s'han publicat moltes opinions utilitzant l'etiqueta #gureeskudago: “Quan no es reconeix el dret a decidir, el més intel·ligent és iniciar el camí cap a la independència amb el moviment a favor d'aquest dret”, assenyalava l'usuari @unaiapaolaza.

Segons els responsables de Gure esku dago, no es pot saber què estan fent en cada poble, ja que cadascun està donant suport a la iniciativa pel seu compte, i valoren aquesta improvisació com molt positiva.

No obstant això, no falta coordinació i una vegada més la ciutadania ha demostrat una gran capacitat d'organització. Segons les dades facilitades a aquest setmanari, s'han constituït 100 comissions en diferents localitats: 9 a Àlaba, 18 a Navarra, 32 a Guipúscoa i 41 en Bizkaia.

Registra't comprant el metre

Per a assegurar que se seguirà tot el camí, s'ha posat en marxa un sistema d'inscripcions. El metre està a la venda per 5 euros; el bo es pot adquirir en les taules instal·lades al carrer o en la pàgina web. L'aplicació de registre en Internet permet comprar un metre específic i també suggereix que es dirigeixin als llocs en els quals hi ha més vacants. La persona que s'inscrigui tindrà peto i mocador. El camí ha estat dividit en quilòmetres i a cada tram han correspost diversos nuclis de població específics. Un exemple: A Lazkao, la cadena humana recorre els 59-61 quilòmetres i allí hauran d'acudir els habitants de Miribilla, Bilbao, Berrobi, Berastegi... i altres dues desenes de pobles.

El 29 de març Gure Esku Dago va posar un termòmetre a la cadena humana: El poliesportiu de La Casella de Bilbao va acollir a més de 5.000 persones, entre elles 5.000 persones. També té intenció d'organitzar més esdeveniments que donin que parlar fins a juny. No obstant això, les eleccions europees enxamparan de ple tota aquesta campanya: “Intentarem no xocar, diu Nicolás, i si hem d'alentir els esdeveniments ho farem. Nosaltres respectarem l'àmbit dels partits polítics, la qual cosa els hem demanat és que ens deixin fer”. Diu que els partits són els representants legítims de la ciutadania i que els correspon prendre decisions eficaces, però també l'aportació de la ciutadania és fonamental: “Conceptes com l'autodeterminació han estat tancats durant massa temps en l'àmbit polític i és un dret que ens correspon a la ciutadania. Els nostres pares van tenir molt clar l'origen de les ikastoles, fins i tot quan s'han produït moviments d'insubmissió; la ciutadania ha de ser conscient de la importància de la seva actitud”.

I després del 8 de juny? Una fulla en blanc. En ella intentaran respondre a diverses preguntes i convertir la pàgina en una espècie de full de ruta: què es vol aconseguir, segons els principis, com participar, quina relació fer... A més, la tardor arriba amb molt de vent, impulsat pels referèndums d'Escòcia i Catalunya; els impulsors de Gure esku dago volen participar en aquests fets històrics: “Euskal Herritarrok tindrà l'oportunitat de recollir el dit i ‘e! Nosaltres també volem fer-ho!”.


T'interessa pel canal: Gure Esku
2024-11-18 | Leire Ibar
El 7 de juny, Gure Esku ha organitzat una manifestació sota el lema 'Herri Lliure-Euskal Herriak erabaki!' sota el lema
Han convocat una mobilització a Bilbao al juny de 2025 per a "reivindicar drets com a nació i imaginar en marxa un poble en el seu conjunt". El moviment ha insistit en la necessitat de treballar "entre tots i en col·laboració" per a construir "una Euskal Herria lliure i... [+]

2024-10-17 | Julene Flamarique
Gure Esku mostrarà el “poble que som” el 16 de novembre amb una marató de vídeos
La iniciativa es va presentar el mes de juny passat en Donostia-Sant Sebastià. A més de la marató musical, aquest dimecres s'han programat espectacles en directe en Pamplona/Iruña, Donostia-Sant Sebastià, Bilbao i Vitòria-Gasteiz. Estaran dotze hores “representant Euskal... [+]

Gure Esku presenta la dinàmica ‘Un poble lliure’
La iniciativa a favor del dret a decidir ha anunciat el dissabte en el Kafe Antzokia de Bilbao els reptes dels pròxims dos anys. “Volem un poble lliure, volem crear moviment, volem posar en marxa el poble i impulsar la col·laboració”, han assenyalat.

Les carreteres omplen de símbols bascos en la Volta a Espanya aquest cap de setmana
Les associacions Gure Esku i Nafarroa Berriz Altxa han organitzat iniciatives per al pas de la carrera per Euskal Herria. Volen reivindicar el "dret a decidir d'Euskal Herria" i qüestionar, entre altres coses, les "fronteres artificials".

Un ertzaina mana a tres persones a "agafar de la popa" per demanar que s'expressi en basca
Tres dones es van dirigir en basca a uns ertzaines preguntant per un restaurant. Una de les policies els va respondre que sabia basca però que no ho utilitzaria, i els va enviar a "prendre-s'ho de la popa". Li van demanar la placa a l'ertzaina i la policia els va ensenyar el dit... [+]

2023-06-20 | Hala Bedi
Gure Esku reivindica el dret a decidir de Treviño
El diumenge es va denunciar l'anacrònica "" situació que viuen els habitants de Treviño.

2023-05-25 | Euskal Irratiak
Frantziako Tourra kari, Euskal Herria mundura ekimena abiatu du Gure Eskuk

Frantziako itzuliak duen nazioarteko oihartzuna baliatuko du Gure Eskuk, 'Euskal Herria mundura' izeneko ekimenarekin. Tourreko lehen hiru etapak osoki Euskal Herritik pasako direla baliatuta, "inoiz egin den ikurrinik erraldoiena" zabalduko dute, eta 4.000... [+]


Gure Esku demana als partits polítics que recreïn i fomentin el debat del dret a decidir
El portaveu Josu Etxaburu ha subratllat en una comissió del Parlament Basc que de legislatura a legislatura s'estan retardant els passos per a abordar el debat o el camí cap a l'estatus polític: "Exigim compromisos perquè més enllà de les paraules prevalguin les accions i... [+]

En fotos (II)
Bateria carregada

En aquesta foto es pot veure el txamantxoia o focus led de gran potència prop del cim de Mazeko (Belagua) adornat amb bandera i ikurriña de Navarra. Està alimentat per un sistema de tres bateries que es pot veure a diversos quilòmetres al capvespre. El 2 de juliol, en la... [+]


Dret a decidir
Canviant de postura, Gure Esku ve amb la intenció de moure els partits
Gure Esku organitza el pròxim 2 de juliol la iniciativa Pirinencs, amb els principals agents socials sobiranistes catalans. Es tracta d'enviar un missatge a la comunitat internacional il·luminant els cims que uneixen l'Atlàntic amb el Mediterrani: Euskal Herria i Catalunya... [+]

2022-06-23 | ARGIA
Gure Esku insta el Parlament Basc a organitzar un referèndum sobre el dret a decidir
El dimecres es van reunir amb la portaveu de Gure Esku, Amalur Alvarez, i el president del Parlament Basc, Josu Etxaburu Bakartxo Tejeria. Gure Esku convida al Parlament a adoptar una sèrie de compromisos en la regulació del dret a decidir. El 2 de juliol, juntament amb l'ANC... [+]

Eguneraketa berriak daude