La presidenta de l'Associació Espanyola de Neuropsiquiatría, Eudoxia Gai, ha assenyalat que una tercera part de les malalties mentals que es tracten estan directament relacionades amb la desocupació i els problemes d'accés a l'habitatge. La crisi econòmica aguditza els desequilibris socials que viu la nostra societat i que repercuteix directament en la salut mental, segons ens explica Sergi Raventós, sociòleg i membre de l'associació Alde Zutik de la Sanitat Pública de Catalunya. L'atur pot portar alcoholisme, tabaquisme, depressió, ansietat… Les dades revelen que el 16% dels ocupats té problemes psicològics, mentre que el 34% dels aturats pateixen problemes de salut mental. Les condicions laborals precàries i econòmicament injustes també influeixen directament. “Quant pitjor sigui la situació laboral, pitjor salut”, diu Raventós. Està demostrat que aquest tipus de diagnòstics han augmentat des de l'inici de la crisi econòmica.

A més, l'informe realitzat pel metge Michael Marmot per a l'Organització Mundial de la Salut subratlla que l'elevada taxa de desocupació juvenil tindrà conseqüències greus en la salut física i psicològica de les generacions futures. Moltes de les persones que estan en crisis i progressen en l'actualitat poden desenvolupar en el futur patologies, problemes d'obsessió o altres malalties mentals.

No obstant això, Raventós ens ha deixat clar que tot això no és només conseqüència de la crisi, sinó també de les polítiques neoliberals d'austeritat que s'han imposat, en les quals els governs tenen una responsabilitat directa. A Islàndia i Suècia, per exemple, s'han adoptat mesures de protecció social i s'han mantingut els mateixos índexs de salut abans de la crisi (2008-2013), mentre que en l'Estat espanyol, on prima la recepta de les retallades, s'han multiplicat els trastorns mentals, s'han incrementat un 19% els casos de depressió, un 8,4% els casos d'ansietat, un 4,6% els problemes d'alcoholisme, i les situacions extremes, els suïcidis, s'han incrementat notablement –no dir–. Raventós explica que ha augmentat el consum de fàrmacs com els ansiolítics.

Seguretat econòmica, garantia de salut

En la vida actual, l'expert afirma que el treball per a la nostra salut és un factor fonamental: si ho expulsen, obre el camí a l'exclusió social i a les dificultats econòmiques, i el precari ha de suportar uns ingressos insuficients o unes condicions deficients. “Pensar que demà potser em tiraran del treball, viure en aquesta incertesa i aquesta incertesa, és dolent per a la salut. Biològicament, l'estrès ens activa per a desenvolupar l'alerta davant el risc, però si aquesta llum vermella s'està activant contínuament, es torna crònica i pot causar malalties, trastorns (depressió, ansietat…)”. En aquests temps, a més, s'han multiplicat els desnonaments que generen un elevat estrès psicològic. Abans de res això, la renda bàsica universal seria una mesura de protecció important, que donaria estabilitat i tranquil·litat: tenir garantit l'ingrés elimina la por i l'estrès, “la por al fet que demà el cap vingui i et deixi al carrer”. Per a superar els efectes de la desocupació en la salut, Raventós considera que la reducció de les hores de treball i el repartiment del treball entre tots és una solució adequada, que es correspondria amb la renda bàsica universal.

“Si tots i totes tinguéssim la renda bàsica, també prevaldria la igualtat i és un factor positiu per a mantenir l'equilibri mental, la no discriminació i estigmatització, la no discriminació com a ‘mira, això rep la prestació social’”. Sentir-se part del grup també és un medicament. Segons ens compta Raventós, s'ha vist que hi ha hagut persones que es trobaven malament de salut que han pogut millorar el seu estat de salut, participant i lluitant en moviments socials com a Stop Desnonaments: “Participar i col·laborar en xarxes socials, empoderar-se i formar part d'un mateix problema i lluita, beneficia a la salut, perquè som conscients de què no es tracta d'una qüestió psicològica individual i personal, sinó d'un problema global que afecta a molts”.

Mentre no s'implanti la renda universal, això sí, Sergi Raventós ho té clar: per a superar els problemes de salut és necessari defensar un sistema sanitari públic de qualitat, universal i gratuït, enfront de les intencions quotidianes de “fer negoci i privatitzar”.