Les corporacions multinacionals són capaces d'humiliar a qualsevol en aquests temps neoliberals. L'Estat alemany també. Quan al maig de 2011 el Govern alemany va decidir que en 2022 es tancaria l'última central nuclear, no la majoria del Parlament i molt menys els ciutadans que es van mobilitzar al carrer enfadats per Fukushima pensarien que haurien de pagar les multes per aquesta decisió.

Però la companyia sueca d'energia Vattenfall va trigar pocs dies a reclamar unes indemnitzacions de 3.700 milions d'euros per l'apagada de les nuclears. La qüestió ja no és només que els alemanys que es vagin a crear en els pròxims 100 o 200 anys hauran d'empassar les restes dels combustibles radioactius que han servit durant els últims anys per a enriquir a les companyies elèctriques, sinó que ara han de pagar indemnitzacions per renunciar a una forma d'energia sobirana.

Els executius del Vattenfil saben que tenen grans possibilitats de guanyar el conflicte. Prèviament es van demandar les noves normes mediambientals imposades per Alemanya i es va aconseguir “oblidar-les” quan es va obtenir el permís d'una central elèctrica de carbó.

En l'article “Capital courts: how corporations ca hold governments to ranson” de la revista britànica d'esquerres Xarxa Pepper, John Hilary acaba de relatar aquest i altres casos en l'article “Capital courts: how corporations ca hold governments to ranson” de la revista britànica d'esquerres Xarxa Pepper. Hilary ha analitzat més del mateix tipus en el seu llibre The Poverty of Capitalism.

Aquest tipus d'extorsió legal blanca ha vingut reforçant-se en els últims 30 anys. Bilateral Investment Treaty (Pacte Bilateral d'Inversions, ABI) és l'instrument mitjançant el qual el capital dissol les polítiques ambientals o socials dels estats més forts. Hilary ha destacat entre els primers el que van signar en 1959 el Pakistan i Alemanya i que va ser "el primer". Des de llavors, i sobretot per la seva proliferació des de la dècada de 1990, s'estima que són més de 3.200.

És conegut que les grans companyies poden traslladar els seus beneficis a qualsevol altra part, fent negoci en un lloc. Però a més, a causa del que aquests ABI aporten en les seves lletres chipiras, en cas de controvèrsia entre multinacionals i un estat, no són els tribunals d'aquest país els que resolen la disputa, sinó altres tribunals internacionals.

“Els tribunals arbitrals –diu Hilary– no són més que falsos jutjats [kangaroo courts]. Els àrbitres no porten cap poder públic, com el que porten en els tribunals dels països, sinó que són advocats especialitzats en dret mercantil, nomenats ad hoc i llocs a la disposició de les empreses. Els tribunals es reuneixen d'amagat i els àrbitres han estat sorpresos en tantes actuacions injustes, per la qual cosa els tribunals també reconeixen que han perdut credibilitat”.

Control de les noves lleis

En 1997, el Govern canadenc va prohibir que la gasolina portés un MMT addicional, per considerar que perjudicava la salut. Per a llavors ja estava en vigor el famós tractat NAFTA que regula el comerç entre el Canadà, els Estats Units i Mèxic. Una reclamació de l'Ethyl Company estatunidenc que el va obligar a pagar 13 milions de dòlars per la pau, a més de retractar-se de la prohibició de la MMT.

En la comptabilitat d'Hilary, les principals víctimes d'aquests pactes fins ara han estat a Amèrica. l'Argentina va haver de pagar 105 milions de dòlars a la multinacional francesa Vivendi per la reobertura del servei d'aigua privatitzada de la regió de Tucumán, a l'Argentina. Als àrbitres no els importava que el 80% dels tucuanos haguessin denunciat el mal servei de la companyia.

l'Equador ha pagat la major indemnització fins al moment: 1.700 milions de dòlars a la multinacional Occidental Petroleum, malgrat que els àrbitres han reconegut que va violar la llei.

El contrari, és a dir, que la multinacional hagi de pagar, és molt rar. l'Equador va reclamar en Chrevron unes indemnitzacions de 19.000 milions de dòlars a la ianqui, però en va, els àrbitres la van tirar enrere.

Ara que Europa i els Estats Units estan negociant el seu propi TTIP per a liberalitzar encara més el comerç entre tots dos, el Transnational Institute i el Corporate Europe Obsevatory han llançat el fullet Profitting for Crisi. I és que s'han explicat les conseqüències dels tractats que, abans del nou TTIP, ja estan signats pels estats europeus. Arran de la crisi, les grans corporacions occidentals fan el que fins ara als països més vulnerables.

En concret, en el Proffiting for Crisi destaquen els atacs soferts per Espanya, Grècia i Xipre. L'eslovaca Grècia Postova Banka ha perseguit els que ja es consideraven bons escombraries després de fer negoci, a la recerca d'indemnitzacions. El mateix ha fet amb Xipre el fons d'inversions Marfin Investment Group, que es va enfonsar per la nacionalització de Laiki Bank, que també va ser detingut.

A Espanya s'ha trobat un exemple pròxim. Un total de 22 fons d'inversió han portat al Govern de Madrid a tribunals internacionals per les retallades en energies renovables. "Les retallades també han estat criticats pels econolgistas, però els inversors estrangers són els únics que tenen força per a acudir als tribunals. Si guanyen, ho pagaran els ciutadans espanyols que ja estan colpejats per la crisi”.

És possible que alguns països, després del rescat dels seus bancs, hagin de rescatar ara els seus fons especulatius d'inversió estrangers, a causa dels Tractats Bilaterals (PCI).

Prestigiosos gabinets d'advocats defensen les reclamacions de les corporacions: Allen & Overy, Herbert Smith Freehills, K&L Gates, Clayde & Co... després del debat, un tribunal privat format per tres advocats.

Tenen la complicitat de la Comissió Europea, fomenta la reestructuració de deutes i la salvació bancària, sabent que els nous Tractats Bilaterals estan promovent els danys que els anteriors han causat.

“Igual que a Europa als Estats Units –diuen en Proffiting for Crisi- el rescat bancari ha provocat l'empipament de la gent, i és comprensible. Ara és urgent informar el públic que s'està preparant el rescat dels fons d'inversió i que cal canviar les normes del comerç internacional”.

Aquesta és la intenció dels altermundialistas. Mentrestant, les autoritats dels Estats Units i d'Europa preparen el nou TTIP perquè les corporacions i els advocats dels prestigiosos gabinets puguin ofegar millor les honres dels ciutadans.