Finantzak versus produktibitatea
Azken urteetan finantzak izugarri handitu dira eta bide horretatik jarraituko omen dute. The Guardian egunkariko artikulu batek zioenez, 2050ean Britainia Handiko BPG baino bederatzi aldiz handiagoa izango omen da finantza erakundeen tituluen balioa. Baina aurreikuspenak besterik ez dira. Hala ere, jadanik finantza sektorearen hazkunde hori nahiko nabarmena da AEBetan. Izan ere, bere finantza sektoreen zama ekonomikoa 1980tik 2006ra ia bikoiztu da, BPGren %4,9tik %8,3ra igo baita.
Hazkunde horrek zer ekarriko dio produktibitateari, ordea? Begi bistakoa da, gauza onik ez. Krisialdi honetan ikusi den bezala, finantza sektoreak ekonomia erreala atzetik eraman baitu. Gainera, kontuan izan behar da zer dirutza eraman duen sektore espekulatzaile horrek: Espainiako Estatuko finantza erakundeek 87.000 milioi euro irentsi dute; Bankiak bakarrik ia 23.000 milioi euro! EAEko aurrekontuekin alderatzeko: berau 12.000 milioi eurokoa da.
Datu horiek ikusita, ez dago zalantzarik, desbideratutako dirutza horrek guztiak ekonomia errealari kalte nabaria egin diola, sektore ekoizkorrean erabili ordez bankuen zuloak estaltzeko erabili direlako. Beraz, sektore ekoizkorra finantza baliabide urriagoekin aurkituko da, inbertsio erreal ekoizkorren kaltetan.
Gainera, finantza erakundeen baliabideak handitu ahala, hauen kredituek ere gora egin dute, baina kasu gehienetan diru hori eraikuntzara bideratzen da non produktibitatea oso apala den. Beraz, ez dio ekarpen handirik egin produktibitate orokorrari, hau da, ekonomia errealari.
Aldiz, zenbait ekonomialariren arabera, finantza erakundeak ugaritzen baldin badira aukera gehiago egongo da aurrezkiak bideratzeko eta enpresek kreditu merkeagoak eskuratzeko. Hala ere, ikerketek beste zerbait diote. Izan ere, 20 estatutan aztertu da produktibitatearen eta finantzen arteko korrelazioa eta emaitza alderantzizkoa izan da: herrialde bateko finantzak zenbat eta gehiago handitu, produktibitatearen hazkundea xumeagoa da finantzen bilakaera mantsoagoa duten herrialdeetan baino.
Bestalde, kontuan izan behar da finantza sektoreak beste sektore ekonomikoekin lehiatzen duela eskulan trebatua kontratatzeko garaian. Uste denez, finantza erakundeek kontratatzen dituzte langile trebatuenak edo buru argienak, eta gainerako sektoreek bigarren mailakoak kontratatzen dituzte. Izan ere, matematikari eta fisikari jakintsuenak eredu matematiko konplexuak sortzeko eramaten omen dituzte hedge fundek eta inbertsio bankuek, produktibitatea sustatuko luketen sektoreen kaltetan. Hala ere, argumentu hori nahiko ahula da kontuan izanda teknikari andana ateratzen dela unibertsitateetatik finantza sektorean denak enplegatu ahal izateko.
Abagune horretan, alde bateko eta besteko argumentuak egon badaude, baina egia da, Espainiako kasuan, 87.000 milioi euro ikerketarako eta garapenerako erabili izan baziren, produktibitate maila garaiagoa izango genuela eta beraz, soldatak ez genituen hainbeste murriztu beharko lehiakorragoak izateko nazioarteko merkatuetan. Baina tamalez, alderantzizko egoeran gaude. Horren adibide bat Bilboko ESS zentroa da, non aurreikusita zegoen 180 milioiko inbertsioa, baina aurrekontu murrizketak direla eta, aurrekontu hori erdira jaitsi duten. Inbertsio hori Jaurlaritza eta gobernu zentrala egitekoak dira, erdibana.
Horrelako neurri murritaileek produktibitateari ez diote inolako mesederik egingo.
Okerreko bidetik goaz!
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]
La novetat sol ser una de les paraules més sentides que s'associa a la Fira de Durango. La novetat és allí, i aquí la novetat. No obstant això, en alguns casos és suficient amb donar un aspecte diferent de l'anterior per a pegar aquesta etiqueta. Els CDs i les reedicions... [+]
El basc té un cabal d'aigua molt gran en l'escassetat. Cada gota local rega i reviu la nostra cultura. Oferir-li una mar d'aigua a aquella set. Encara que el basc ha vingut d'un pou profund i fosc, tots hem tret la nostra mostra d'aigua salada i l'hem convertit en font. I ara hi... [+]
Els joves comencen a consumir pornografia abans, ja que el porno és la seva única educació sexual. Com dimonis hem arribat fins aquí?
Avui dia, cal reconèixer que gràcies a Internet és molt més fàcil veure pornografia. Desgraciadament, a través d'un clic el nen d'entre... [+]