Els mandataris espanyols acaben d'adonar-se que la sobirania de Catalunya no és un tema d'Artur Mas, ni el capritx d'Oriol Jonqueras o David Fernández, sinó una aspiració col·lectiva de molts ciutadans. I conscients que la sobirania no és cosa d'alguns dirigents, pretenen ara arremetre contra l'organització social que ha impulsat la sobirania, l'ANC, quan la campanya Signa un vot per la independència pot posar en evidència la mesura d'inclinació dels catalans a la sobirania. Diuen que no van contra un o diversos dirigents –encara que Carme Forcadell també parla de la possibilitat de ser empresonada...–, sinó contra una associació que compta amb el suport d'una gran part de la societat catalana.

En el procés català s'ha despertat en mi la sospita que el pes relatiu dels líders i de la pròpia societat és més relatiu que mai, les ganes de pensar en les funcions dels dirigents.

M'imagino com van sorgir els primers líders en les comunitats humanes. Puc imaginar, en el record de Sua bila, un grup d'éssers humans en una situació extrema, en un atac a la vida o a la mort, inventant una solució per a sortir del taüt en el qual algú, un individu, posava en qüestió la vida de tots. I puc imaginar als seus compatriotes donant a aquest individu un poder especial per a salvar-lo de les angoixes que li amenaçaven.

Puc comprendre el comportament d'aquells homes. Però no veig amb tanta claredat la necessitat, utilitat o conveniència de perpetuar aquest sistema de direccions que han arribat fins ara dels segles dels segles.

Perquè, igual que en molts pobles primitius, en les societats més sofisticades d'avui dia els líders són els pilars i els eixos. Sembla que no podem avançar sense un líder, que els líders ens viuen com a ciutadans i ciutadanes, fins i tot en les democràcies en les quals s'assenteixi el govern de tots els ciutadans.

Seria bo revisar el paper dels líders. Per exemple, traslladar la qüestió a nosaltres i nosaltres, veure el que tenen en el procés de portar la pau, en comparació amb la població anònima que treballa més en secret. O bé diferenciar el que és més important a l'hora de fer vots: triar als líders que els partits consideren tan importants, o que la ciutadania pugui debatre les idees i programes dels partits.

A hores d'ara, hauríem de buscar entre tots i totes les solucions als atacs de tots i totes, sempre amos i propietàries de nosaltres mateixos. Va baixar un graó les necessitats i la importància dels caps.