Uztaritze s'ha convertit en el símbol de l'avanç abertzale en les passades eleccions municipals d'Ipar Euskal Herria. I testimoni de l'aliança entre abertzales i altres forces d'esquerres. La suma ha estat eficaç en molts llocs i marca una línia interessant de cara al futur en la política d'Iparralde. Fa 25 anys, quan es va presentar en Uztaritze la candidatura abertzale per a Herria Bizi Egiten va aconseguir un regidor, en 2001 els abertzales van arribar a tres amb el 26% dels vots i en 2014 van aconseguir l'alcaldia amb el 45,6% dels vots.
Per primera vegada, els abertzales han aconseguit l'alcaldia de Lapurdi, en un poble de més de 6.000 persones. No és un símbol de broma. I és un símbol perquè els abertzales han demostrat que el seu arrelament és cada vegada més fort en tot Ipar Euskal Herria. En altres localitats com Uztaritze, Baigorri, Ziburu, Urrugna, Ahetze, Arbona, Hendaia o Baiona, els resultats han estat significatius i en la segona volta han competit diversos alcaldes o han estat claus per a aconseguir l'alcaldia en diversos consistoris.
La força política del nacionalisme és encara minoritària en Ipar Euskal Herria, i en els grans àmbits com el BAB sembla que durarà molt, però ja no és marginal, com ha succeït en les últimes dècades. Sembla que s'ha consolidat com un marc polític significatiu i que la ciutadania també ha posat en valor l'alternativa en molts llocs. El nou alcalde d'Uztaritze, Bruno Carrere, comptarà amb milers d'ulls tant a favor com en contra d'ell i del seu equip, i ara té l'oportunitat de demostrar que pot fer-ho millor que els dirigents del centredreta i del PS que governen la majoria dels ajuntaments, entre altres coses perquè el seu equip té idees diferents i no té càrrega de partits dinosaures.
El centredreta s'ha imposat amb folgança, amb un increment de gairebé quatre punts respecte a 2008 (42,5%/46%). El PS s'ha enfonsat, perdent gairebé 10 punts respecte al 2008 (44,63% / 36,41%). Ha perdut Tolosa, Bastia, Ajaccio, Pau, Tours, Angers, Reims, Kemper, Saint-Etienne i moltes altres ciutats importants. I 151 pobles de més de 10.000 habitants. El cop rebut pel president de la República, François Hollande, ha estat formidable i, a més, les enquestes indiquen que el declivi està molt lligat a la curta trajectòria d'Hollande en el seu mandat. Molts dels votants de centreesquerra han preferit quedar-se a casa o votar en contra de la llei, segons ha precisat. Com a fil conductor, la candidata del PS, Anne Hidalgo, serà la primera dona que ocupi el càrrec d'alcaldessa de París.
Per contra, el Fn d'extrema dreta ha obtingut els millors resultats de la seva història en unes eleccions municipals. L'extrema dreta –la gran majoria és el vot del FN– va obtenir el 1,5% dels vots en 2008 i el 8,9% en 2014.
El lehendakari no ha avançat les eleccions i, per tant, els comicis de maig de 2014 decidiran el nou Govern de Patxi López. La pèrdua del PSN, la qüestió de la CA, la dimissió d'alts directius, la dimissió d'Idoia Nieves i la comissió de recerca, dues mocions de censura, la divisió interna d'UPN... Barcina s'ha enfrontat a tot, amb la seva força personal i, amb la inestimable ajuda de la Justícia espanyola i del PSOE. Els pressupostos són una mostra de la seva feblesa: És probable que en 2014 hagi de prorrogar-los per tercera vegada. Almenys en la zona, no es coneix cap govern que hagi fet una cosa així. Però, per descomptat, tampoc hi ha govern que vulgui fer un trajecte d'alta velocitat de 80 quilòmetres. Ara UPN té un any per a saber qui serà el candidat a lehendakari, o Barcina en persona o algú, com volen Alberto Catalán i el sector de Miguel Sanz a Navarra.
L'oposició té també un any. És aquí la seva impossibilitat de prendre el poder, però també la fortalesa de fer oposició. Al PSN li costarà bastant xuclar-se les ferides i, en principi, les eleccions li arriben molt costa amunt. La resta de partits i coalicions –Bildu, Aralar-NaBai, Geroa Bai i Esquerra- estan en una bona posició: d'una banda, tenen tot l'any per a mostrar la feblesa del Govern de Barcina; i per un altre, han completat l'oposició més contundent de la Navarra oficial i fàctica en les últimes dècades. Vist el que ha estat l'oposició a Navarra en les últimes tres dècades, no és una broma. Primer termòmetre al maig: Eleccions europees.
L'Ajuntament d'Uztaritze ha adoptat la decisió de declarar el basc com a llengua oficial en el seu àmbit. Visquin vostès! En la legislació internacional s'ha detectat una base jurídica, o ètica, o una mescla d'ambdues. A França són tots els drets lingüístics, els bascos,... [+]
Fa uns mesos, abans de l'època de les eleccions populars, el prefecte va assumir dues tasques: d'una banda, va redactar una circular sobre l'ajuda pública a les ikastoles després de la ruptura del statu quo dels últims 20 anys i, d'altra banda, va proposar diverses alternatives... [+]
Sé, I know, que els nacionalistes no són ràpids en la votació de França, especialment perquè en el seu moment van admirar molt al Polpot sanguinari, per a fer passar als socialistes, i que sempre voldran que un candidat de dretes sigui l'amo de la gestió dels pobles... [+]
Abertzaleek zirt edo zart egin behar zutela adierazi genuen bigarren itzuliari begira, baita egin ere. Abstentzioaren gorakada azpimarratu genuen eta %40koa izan da berriz ere. Argazki hau utzi digute Ipar Euskal Herriko udal hauteskundeek.
Ipar Euskal Herriko herri bozen ostean, analisirako tartea heldu da. Hainbat autoreren lanak topatuko ditu irakurleak ondoren, hedabide eta kolektibo ugaritan beren iritziak plazaratuta.
Lapurdi, Nafarroa Beherea eta Zuberoako herriko bozen bigarren txanda izan da igandean. Herriko Etxe handienetan auzapeza estreinatuko dute.
Abertzaleek zirt edo zart egin behar zutela adierazi genuen bigarren itzuliari begira, baita egin ere. Abstentzioaren gorakada azpimarratu genuen eta %40koa izan da berriz ere. Argazki hau utzi digute Ipar Euskal Herriko udal hauteskundeek.
Ipar Euskal Herriko herriko etxeetako bozen bigarren itzuliko emaitzak zuzenean jarraitzen ari dira Kanaldude, Berria, Ipar Euskal Herriko Hitza, Euskal Irratiak, Herria eta Kazeta.info.
L'abstenció ha estat destacable en les eleccions municipals, que s'han celebrat a Bilbao. En Ipar Euskal Herria i en l'Estat han votat sis de cada deu ciutadans, ja que vuit de cada deu ho fan habitualment. Encara no s'ha nomenat alcalde de la gran ciutat d'Ipar Euskal Herria. Els... [+]
Baiona 2014 zerrenda abertzaleak eta Front de Gauchek astearte goizean emango dute udal bozen bigarren itzulirako lortu duten akordioaren berri.
Lapurdi, Nafarroa Beherea eta Zuberoako herriko etxeetako bozak egin dituzte igandean. Baionan, Angelun eta Miarritzen bigarren itzulian erabakiko da auzapeza.
Abstentzioa azpimarragarria izan da udal hauteskundeotan. Ipar Euskal Herrian eta Estatuan hamar herritarretik seik eman dute boza, zortzik ematen ohi baitute. Ipar Euskal Herriko hiri handiko auzapezak izendatu gabe anartean. Hautagaitza abertzaleen emaitza onek bigarren... [+]
Martxoaren 23an eta 30ean izango diren udal hauteskundeei begira, Batera plataformak Lurralde Elkargoaren eta euskararen inguruan Ipar Euskal Herriko hautagaiek duten iritziak bildu ditu. Bi aldarrikapenen alde agertu da gehiengo zabala.