La Variant Sud Metropolitana, o si es vol, és el "natural" encreuament de la Supersur, l'A-8 i l'A-68. Una vegada finalitzada la primera fase, la carretera compta amb disset quilòmetres de trajecte entre setembre de 2011 i el municipi de Santurtzi. La segona fase, que unirà els barris bilbaïns de Peñascal i Beteluri, en Arrigorriaga (3,4 quilòmetres), està pendent d'execució. De moment, per tant, tenim l'oportunitat de gaudir de la vall de Bolintxu. Bolintxu és un lloc emblemàtic de l'entorn metropolità de Bilbao, també per a la Diputació Foral de Bizkaia. Així consta en la Declaració d'Impacte Ambiental del Projecte de Traçat del Tram 9 de la Variant Sud Metropolitana (Peñascal-Beteluri).
El segon tram de la variant uniria Bilbao i Arrigorriaga per a aconseguir una connexió directa amb l'A-68. Les obres tindrien el seu inici en el mont Arnotegi i la seva final en els barris de Seberetxe, Buiagoiti i Beteluri. Entre elles, als peus del mont Pagasarri, tocarien el profund barranc de Bolintxu “un entorn d'especial significat quant als seus valors naturals i paisatgístics”.
Gran part de la vall de Bolintxu està ocupat per roures, al costat del riu es troben les alisedas que constitueixen l'hàbitat d'interès prioritari de la Unió Europea i en la pedrera abandonada de Bolintxu es reprodueixen ocells rapaços. Fins i tot quan els grups de muntanya organitzen excursions, han de demanar permís per a no interferir en aquest procés de reproducció. No sols és un bonic passeig, sinó que aquest petit paradís és, en gran manera, un oasi. Les aigües del riu Bolintxu són també llar de moltes granotes, serps i amfibis, entre ells dues espècies a protegir, recollides en l'estudi realitzat per Gorka Belamendia en 2010: la granota o l'embalum ibèric, i la Coronella austríaca o la serp llis europea. És més, en els rèptils i amfibis Bolintxu se situa en el nombre de parcs naturals de Gorbeia, tenint en compte la grandària de l'un i l'altre, 200 vegades major que Bolintxu.
Sabent tot això, no s'entén molt bé que es vulgui fer el recorregut del projecte de la Supersur. Molts han mostrat la seva preocupació per això. El propi Estudi d'Impacte Ambiental del projecte va identificar 31 impactes en la segona fase de la carretera, dels quals onze es consideren greus: a més del que suportaria la massa d'aigua superficial, els hàbitats d'interès prioritari i la flora d'interès també podrien veure's greument afectats, a més del que s'ha fet amb el paisatge. A més de la vall de Bolintxu, l'informe ambiental identifica danys greus en el vessant aquest del mont Arnotegi i en les proximitats del barri de Seberetxe. Encara que en principi el projecte no l'afectarà directament, recorda l'existència d'una zona de presumpció arqueològica: Font d'Arnotegi.
Aquest text és una proposta per a gaudir de tots aquests paratges tan pròxims a Bilbao, abans que els dobles túnels de 1.730 metres de longitud i el viaducte de 166 metres destrueixin la meravellosa fotografia. El riu Bolintxu dona nom a tot l'entorn. Com en tots els accessos a Bilbao, cal baixar també per a arribar a la zona, tant pel barri d'Abusu com pel camí de Pagasarri.
A mitja hora caminant pel barri de Peñascal es troba la vall de Bolintxu, a les faldilles dels monts Pagasarri i Arnotegi. Opcionalment, es pot arribar per la sendera d'ascens a la muntanya més coneguda de la cadena Ganekogorta. Diria que la majoria dels Pagasarrizale (671 metres) utilitzen aquest camí. El dia de la nostra visita hem trobat a una gran quadrilla de nens i nenes que han fet una sortida a l'Arnotegi i als veïns d'Abusu fent una excursió de diumenge. Ells ens han explicat que l'entorn està a la primavera, en plena Naturalesa, tots els arbres en flor. Desgraciadament, a nosaltres ens han tocat els dies plujosos, i ens han recomanat que no ens anem per la riba del riu, que està ple de terra.
No obstant això, hem tornat a fer un recorregut circular de vuit quilòmetres. En lloc de començar pel barri d'Abusu, hem sortit de l'aparcament d'Igeratu, l'últim pàrquing que hi ha en direcció a Pagasarri. A l'esquerra es troba el camí que va a Arnotegi i a la dreta es puja a Pagasarri. Nosaltres, per contra, prenem el camí que descendeix per l'interior del pàrquing i baixem fins a la riba del riu Bolintxu.
El creixement de l'antic Bilbao no va afectar a Bolintxu, però sí a les depuradores d'aigua. A la fi dels anys 60 es va instal·lar l'enorme tub que travessa la vall. D'allí ho portaven per a donar beure als pots d'aigua del Zadorra. Anteriorment, en 1923, hi havia una altra depuradora en la zona, i quan la van retirar, les preses també van ser piscines. Però van ser desmantellats per les Uriolas de 1983 i avui dia només es pot veure un tros de maçoneria que provoca l'enfonsament en el recorregut de l'aigua. Aquests dies és espectacular el salt d'aigua. Ens permetrà arribar fins a la petita sendera que portem al costat del riu, tant en la part superior com en la inferior. Val la pena acostar-se per a veure de primera mà el recorregut del riu i apreciar la grandària dels seus arbres.
Circular per la vora del rierol Bolintxu suposa anar per sobre del tub de la canalització d'aigua. A més, a vegades s'han posat de manifest conduccions deteriorades en el passat; en unes altres, s'haurà de trepitjar la canonada, que és la senda.
També és impressionant l'enorme canonada del Consorci d'Aigües que recorre tota la vall. El nostre recorregut ens portarà fins al viaducte que suporta el tub, per la qual cosa haurem de creuar-lo per sota. A l'estiu es pot gaudir de la frescor del riu i prendre un petit lunch.
Hem recorregut el camí fins al barri de Bolintxu al costat del riu, però la volta serà totalment diferent. Una vegada arribats a la carretera, sempre al costat del riu, ens dirigirem a un aparcament situat a l'esquerra. Seguint el camí arribaríem a Abusu, però com volem fer l'altra meitat del recorregut, en aquest petit aparcament prendrem el camí que puja. Sobre l'aparcament veurem el gegantesc edifici que va ser en el seu moment una estació d'aigües, una casa grisa amb aspecte de palau.
El que ve és un camí bastant abrupte; tingueu en compte que abans hem baixat tot el que hem de pujar en el camí de tornada. Així que tranquil·litza't. A mig camí, travessant la gegantesca porta de ferro, trobarem una merendería, però val la pena seguir-la i arribar fins al paratge anomenat Eguzkialde. Allí hi ha una altra gran merendería que ofereix una magnífica vista de Bilbao. En el costat dret també es pot veure l'Obri.
Recuperant les forces seguirem el camí que va per l'esquerra, aquesta vegada sí, envoltats d'arbres –no trobarem un sol arbre en tot el tram que hem pujat abans; per tant, a l'estiu, atents–. Seguint el camí de l'esquerra arribem a l'últim berenador, Elordi, on també es pot pujar a Arnotegi, però com el nostre objectiu és tornar al pàrquing d'Igeru, iniciem el camí de baixada. Arribem al pàrquing en un quart d'hora.
Una vegada arribats a Igertu, no t'oblidis de mirar a l'esquerra per última vegada abans d'arribar al camí de Larraskitu que ens porta a Bilbao. Allí tornarem a trobar la meravellosa vista fins a l'Obri, així com la primera part de la Supersur ja construïda. Autovia del carril Tres amb els seus vuit peatges. Uns grans ulls negres oberts al costat de l'antiga pedrera vigilen de prop el camí del Pagasarri, però pot ser que estigui amenaçat sense vigilar-lo, si la carretera que mor allí decideix seguir el seu camí.
Il Trittico de Puccini
per: Orquestra Simfònica de Navarra i Cor d'Òpera de Bilbao.
Direcció d'escena: Paco Azorín.
Solistes: El gran C. Álvarez, A. Blanques, M. Berti, C. Isotton, K. Mattila, A. Ibarra, S. Esparza i I. L'hotel.
On: Palacio Euskalduna de Bilbao.
... [+]