“L'amor no existeix, però les seves conseqüències sí”, l'he trobat escrit en un mocador de paper amb la meva lletra. És una de les poques manies escrites que els poetes saben escriure i comparteixen amb totes les altres persones que no han res millor de fer en un bar.

* * * *

Fa poc, diversos lectors del seu llibre de poemes, Iñigo Astiz i fins i tot Zabor, es van acostar a Euskal Telebista per a parlar d'aquesta obra. Un dels participants el va acusar de ser poc romàntic amb els llibres Astizi (o potser el mateix). El poeta va exposar la seva concepció de l'amor d'una manera excel·lent. Record dels quals va al·legar que va dir que qualsevol relació humana és precària i amorosa, i que volia estar lliure de tota la xarlataneria que s'ha construït sobre ella –ho dic malament, perquè la meva explicació no té lluentor, com la seva–. L'amor no existeix, però sí els seus residus.

* * * *

L'amor és l'acumulació de molts malentesos. Després de caminar pel mercat i de celebrar una jaqueta i un llibre de Lucreci (igual que Patxi), ens asseiem a prendre un parell de cerveses. Si confonc la felicitat que he experimentat llavors i li dono un nom solemne, la culpa és meva.

* * * *

Quan estem enamorats –compte l'autor que més detalladament ha escrit sobre la qüestió, el nom de la qual no val la pena esmentar–, l'amor és tan gran que no se'ns fica dins: irrita cap a la persona a la qual estimem, troba en ella a una superfiie que li talla el camí, fent-la tornar al punt de partida; i aquesta tendresa que ens transforma el xoc, que és la nostra tendresa, la considerem un sentiment dels altres, i preferim a la nostra porta.

* * * *

Asseguts a la terrassa, un dels amants va preguntar retòricament (m'agradaria pensar) a l'altre, a veure com pot estimar tant, “how ca I love you sota much?”. La resposta podria qualificar-se de cínica, però l'ha considerat poètica: “He estat entre tu i el teu amor”.

* * * *

L'amor (almenys) és una mentida compartida entre dues. L'amor és a través de les paraules. Ho desitgem amb els ulls. Ens enamorem de la llengua. Per això l'amor és la construcció dels poetes, i per això els poetes deurien desedificar i desvirtuar, tornar al cos.

* * * *

La pregunta de si els amants s'estimen un a l'altre constantment indica els elements dubtosos que està fet. Un amant té l'obligació de mentir, de continuar jugant o d'estimar sense que ell s'adoni.

* * * *

Només conec una cita de la naturalesa De rerum de Lucreci, una bella descripció de la relació sexual, llegida amb freqüència en el relat de Sarrionandia. Ho he buscat en la traducció al castellà del llibre, també en l'índex, i em costa trobar el fragment. L'editor ha inclòs en l'epígraf “L'amor” el que en llatí és De rebus veneriis (Comptes de Venus), que comença de manera expressiva amb els orígens de la llavor.

* * * *

L'amor no existeix (en una paraula) i estava convençut que no el necessitàvem. Entre els conceptes absoluts, el menys qüestionat i el que més treball podria donar és el de demolició. No obstant això, em resulta estrany el renaixement que està vivint. Hi ha un filòsof queer que reivindica amor, i un filòsof basc que no és queer. Bravo! Jo ja tinc aquí el que han escrit sobre l'amor (sic) tots els autors que he esmentat i no he esmentat.