S'ha interpretat la vostra acció positiva en la societat i en els mitjans de comunicació. Quins han estat les claus de l'èxit?

María Ajuria: El moviment feminista ha fet una gran feina per a mostrar tots els arguments a favor de l'avortament, per a socialitzar-lo. Totes les raons són al carrer i s'han argumentat. Per tant, l'acció ha estat molt fàcil d'entendre. Era un missatge molt clar, molt vistós i tranquil. Qualsevol gest que es fes com una violència, s'hauria utilitzat contra nosaltres.

Jone Arrazola: Des del principi teníem molt clar que no s'utilitzés cap violència. Quan van venir a sortir no vam posar cap resistència. La nostra funció era única: cridar davant el president.

M. Ajuria: En els mitjans de comunicació s'ha dit de nosaltres “jo, que valents!”. Si haguéssim estat nois, no s'hagués dit res semblant. Molts han subratllat que “segur que han passat la por”. Vam estar nerviosos però no passem por. Quan es veu a les dones fent una demostració de força, es posa l'accent en el valor i la por.

J. Racisme: Se'ns reconeix el valor, però és una cosa puntual, perquè no se'ns reté aquest rol.

El moviment feminista ha demostrat una gran capacitat d'organització entorn de l'avortament.

M. Ajuria: Aquesta llei ens porta a un punt que no esperàvem, molt enrere. Sí, la lluita per l'avortament ha unit molt al moviment feminista i a bona part de la societat, però darrere d'això està la lluita feminista que lluita contra moltes altres coses. Per exemple, les retallades aprovades pel Govern de Rajoy i també pel Govern Basc, la derogació de la llei de dependència, la LOMCE... moltes lleis tenen com a objectiu mantenir a la dona en el rol domèstic, en el rol maternal i en el sistema patriarcal. La punta de l'iceberg és la de l'avortament, però sota hi ha moltes altres mesures i lleis.

J. Racisme: I tota una ideologia, i una política d'Estat directament impregnada de l'església catòlica. Els ciutadans no donen suport a la Llei de l'Avortament, l'únic suport que té el Govern és el de l'Església. El fet que la dona no tingui dret a decidir sobre el seu propi cos significa que no ens reconeixen com a persones completes. Una persona necessita assessorament professional és la dona. Però el meu cos és el que millor conec. Jo sé el que vull i el que no, i el que és convenient per al meu projecte de vida. Qui més savi que jo?

Olaia Auzmendi: El moviment feminista ja estava enrarit, però amb l'avortament sí s'ha aconseguit reunir aquesta xarxa. Hi ha plataformes d'Euskal Herria pels Drets de l'Avortament, de Bizkaia, de Guipúscoa, d'Àlaba i de Navarra, i també hi ha plataformes als pobles. Amb la Llei de l'Avortament la xarxa s'ha unit més.

J. Racisme: En les feministes més madures, les que han fet un recorregut, he notat una sensació de pena. Ningú esperava haver de ser al carrer en 2014 amb el mateix clam d'antany. Serveix per a enfortir-nos en part, però sempre ficats en el mateix forat, ens volen mantenir en els debats i baralles de sempre. El feminisme encara té mil coses que descobrir i treballar.

La reivindicació és antiga, però en 2014 hi ha noves eines; el feminisme està fent un gran ús de les xarxes socials per a articular i difondre idees.

M. Ajuria: Sense xarxes socials el ressò d'aquesta acció seria totalment diferent. Érem molt conscients d'això, i un dels pilars de la preparació de l'acció ha estat com gestionar la difusió. Ens hem valgut de les xarxes socials. Els quatre que vam fer l'acció no som precisament hàbils en les xarxes socials. Encara que ho desitgem, els nostres mòbils no graven vídeo, no tenim Whatsapp... És important veure què pot aportar cadascun. Nosaltres hem fet el nostre i altres s'han encarregat de fer el treball en les xarxes socials, una cosa tan important com el nostre. Aquest també ha estat l'èxit de l'acció. Nosaltres hem posat la cara i el cos, però molta gent ha treballat darrere.

Què li diríeu a qui s'hagi alegrat de la vostra acció?

Oh! Auzmendi: Que per a altres accions és necessari un moviment en aquest moment. La present llei no pot ser promulgada. Cal donar-li canya, i cal fer alguna cosa davant aquestes altres lleis i bogeries que està fent el PP.

J. Racisme: Animar a realitzar aquest tipus d'activitats pràctiques, visuals i boniques. Després mires enrere i són els que es recorden, “què bé” sents. Les reunions també són importants però també accions d'aquest tipus.

M. Ajuria: L'acció directa també és una forma de lluita molt útil en alguns casos. És bell quan les dones ens fem protagonistes d'això.

Oh! Auzmendi: Ens posem en primer pla.

J. Racisme: Des de tots els costats s'ha felicitat el moviment feminista per aquesta acció. I desgraciadament a la lluita feminista se'l reconeix en poques ocasions, que les coses es fan bé.

M. Ajuria: Espero que no sigui l'última. Jo ja tinc una altra acció al cap!

J. Racisme: El 5 d'abril se celebrarà una manifestació nacional a Pamplona/Iruña. Igual que anem a altres mil convocatòries, això també és cosa de tots, afecta als nostres cossos i hem de respondre com a poble.