El debat dels residus s'ha estès a tot el País Basc. És lògic: el 90% de tot el que produeix l'ésser humà és residu i ens hem quedat sense lloc per a abandonar-lo.

Igual que a Guipúscoa, a Navarra també s'ha organitzat el primer Porta a Porta, a la comarca de Sakana, per reacció als intents d'incineració, quan l'experiència de recollida selectiva realitzada fa 30 anys a la comarca de Pamplona era bastant oblidada. Els sakandarras han adaptat el reciclatge generalitzat a la llengua local, donant especial importància al compostatge comunitari. Han aconseguit exportar diversos components –casetes–.

En Iparralde, menys renou han estat els opositors a l'esquema organitzat per la Unió Bil i Garbi entorn de la TMB de Canopia en Baiona. Però les destrosses de la TMB, sense recollida selectiva de ciutadans, s'han estès per tota França i es reprenen les queixes d'algunes persones de Baiona, Hazparne i Sarrikota de Zuberoa.

En Bizkaia, recentment Ekologistak Martxan ha tret a la llum els draps vells de la incineradora Zabalgarbi. Així s'han assabentat que Zabalgarbi té en joc l'eficiència energètica, que la rendibilitat es deu a les subvencions públiques, que ha tingut alts i baixos en el control de la contaminació i que, per a sorpresa de molts, les escòries i cendres calcinades s'estenen en els abocadors de Bizkaia. A més, a la comarca de Lea-Artibai s'han començat a fer passos per a canviar de sistema.