Vostè és nebot del secretari general de la CNT de Donostia-Sant Sebastià. T'ha ajudat la passió per la llibertat respirada en família en la teva afició a la creació?

Vaig aprendre la manera de concebre la llibertat del meu oncle. Els primers passos cap al teatre els vaig donar de la mà de la meva mare, de petita. Aquests dos van ser les llavors, els vaig anar enfilant poc després.

Un total de 26 companyies de teatre i dansa contemporània participen en el festival dFeria, algunes de les quals són d'Euskal Herria.

Afortunadament, la qualitat de la creació en les arts escèniques és alta. No caben tots, però cada any intentem trobar l'equilibri. La qualitat no és el major problema de les arts escèniques d'aquí, ni en el teatre ni en la creació de dansa. Les amenaces venen de fora: la feblesa dels mercats, els impostos, la falta de facilitats per a sortir a l'exterior, els problemes de les xarxes i els circuits…

Es diu que el teatre en basc té públic reduït. Estàs d'acord?

Igual que ocorre amb els espectacles en castellà, hi ha espectacles en basc que omplen teatres i altres que no. Depèn de l'obra, no de l'idioma.

Cal educar al públic?

Lorca també deia això, que cal educar al públic. És també una de les obligacions dels programadors. Cal presentar al públic un munt de propostes, donar l'opció de diferents conceptes. El públic té ganes d'aprendre, perquè les activitats que es proposen -tallers, trobades, assajos oberts...- estan plenes. En la seva trajectòria, dFeria ha obert les finestres de bat a bat, per la qual cosa ha atret a un públic molt valent.

Per als creadors la figura del públic és cada vegada més important, volen proximitat amb ell.

El creador és la figura central en aquest sector. Creatiu i públic, per descomptat.

Els programadors no tenen bona reputació entre els creadors, ja que moltes vegades el creador es retira dels centres de gestió.

Sempre hi haurà algú que digui qui i quan ha d'estar en el teatre. Per descomptat, aquesta tasca no és còmoda.

Amb quin criteri s'ha de programar?

Els criteris són variats: qualitat, idoneïtat o no de l'escenari, actitud del públic, tècnica… Però també cal tenir en compte conceptes com la cerca de públics diferents, oferir històries interessants i difondre aquest sentit de llibertat que hem esmentat abans.

Sant Sebastià 2016 està cada vegada més a prop. És un gran repte per a la ciutadania. La cultura és una cosa que augmenta la fam, la necessitat i el desenvolupament?

El projecte 2016 té una gran importància, ja que és una oportunitat única. Després de 2016, les relacions i sinergies que s'estan creant en aquests anys a Sant Sebastià donaran els seus fruits; els reptes són recuperar espais per a l'art i la sensibilitat a partir de processos i noves dinàmiques ciutadanes, i seran sostenibles en el futur.