Si ens fixem en el títol del nou disc, què hem de trencar?

Volem, sobretot, trencar aquest absurd món. Parar de cop el camí que ha pres la societat en els últims anys i canviar de rumb. Creiem que hi ha possibilitat de fer les coses d'una altra manera. El disc és el nostre crit contra aquestes brutalitats que escoltem tots els dies en els mitjans de comunicació.

Una de les peculiaritats del vostre grup és la diversitat d'orígens dels participants. Com es van conèixer i es van unir a aquest projecte?

Comencem a fer concerts en 2009, però abans havíem treballat un parell d'anys en el projecte. La meva intenció era crear un projecte amb les persones que vaig conèixer al llarg de la meva carrera, per a difondre un tipus de música. En aquest treball vaig comptar amb l'ajuda d'Amparo Sánchez d'Amparanoia, amb qui vam produir el primer disc. En la meva trajectòria he conegut gent de molts llocs, i per això aquesta diversitat. No obstant això, en el grup hi ha hagut molts canvis, i ara gairebé tots som bascos. Un dels components del grup és cubà, però la resta són de diferents punts d'Euskal Herria, tant d'Iparralde com d'Hegoalde. En total som deu, vuit músics, un tècnic i un responsable de comunicació.

I això també influeix en el vostre estil. Es nota que beveu de moltes fonts.

Cadascun de nosaltres té els seus gustos musicals i les seves fonts, i a partir d'aquí intentem fer una cosa conjunta. No és fàcil definir el que fem: tenim influències del món del rock, però també de la música tradicional. El disc té un toc llatí, ens agrada molt i l'hem treballat des de sempre, però barregem molts estils: reggae, punk, rumba… En general, la nostra intenció ha estat fer melodies intenses per a la festa.

Ja que vau produir el vostre primer disc amb Amparo Sánchez, Amparanoia és un dels vostres grups referents.

Ens agrada la riquesa de la seva música, però també el sentit de les seves cançons i lletres. Ens unim a aquest esperit, en el pla per a gaudir de la senzillesa i dels missatges directes.

I a Euskal Herria, hi ha algun grup que pugui comparar-se amb vosaltres?

Suposo que no. Tenim el nostre àmbit musical i no creiem que a Euskal Herria hi hagi grups que treballin el mateix camí musical. Quant a l'estil, no fem música com Esne Beltza o Emon, és molt diferent. Amb Esne Beltza, per exemple, hem tocat, i la nostra música no es fa repetitiva, sinó complementària.

Heu arribat a la maduresa. Quin ha estat l'evolució musical des de l'anterior disc?

Fer bé la música d'aquest estil requereix molta feina, més encara quan estem alhora. Els músics del grup són molt experimentats, però per a adoptar la forma que necessita el grup cal tocar, tocar i tocar. La unió correcta de totes les parts requereix temps. En aquest sentit hem notat una gran millora. En els últims dos anys hem fet alguns canvis i això també ens ha ajudat. Quant a l'estil, hem mantingut el mateix camí. Per citar alguna cosa, és cert que hem treballat una mica més el món electrònic amb la finalitat de fer cançons fresques i directes.

Entre les novetats destaca la incorporació de la cantant Estitxu Pinatxo, nova cantant del grup.

Comencem a treballar amb ell fa més d'un any. Aitziber Estanga (guitarra i veu del grup) va estar en el concurs La Veu de Telecinco i com li va agradar ens vam posar en contacte amb ell per a ensenyar-li el nostre projecte. Li van agradar les nostres influències i també la nostra cançó i la nostra intenció. Té una veu molt potent i la química entre els dos cantants funciona molt bé, sobretot en els directes.

Un altre canvi és el de la llengua. En aquest segon disc, les cançons són en basca, a diferència del primer, en el qual han participat.

Cantem en basc, perquè volem donar a conèixer i difondre la nostra música a Euskal Herria. Hem caminat molt fora d'Euskal Herria, i aquí teníem moltes ganes de mostrar el nostre treball amb el nou disc. Les cançons del primer disc eren en castellà, sobretot perquè la cantant era madrilenya. No obstant això, fa dos anys ja comencem a treballar amb aquestes lletres. Al principi intentem gravar amb Elena [la cantant anterior], però la cosa no era tan dolenta quant a l'expressió. No arribàvem al que volíem. Ell va haver d'abandonar per fi el grup i amb Pinatxo ha estat més fàcil.

Mirin Amuriza ha posat les paraules a les vostres cançons. Ha escrit a la carta o ha pactat els temes amb anterioritat i la resta de temes?

Nosaltres ja teníem preparades algunes coses, i jo mateix he treballat amb Amuriza en aquestes paraules. Sabíem més o menys el que volíem. No obstant això, encara que partís de les nostres idees, ha tingut sencera llibertat per a compondre les paraules a la seva manera.

També heu destacat el protagonisme de la dona en el disc.

Maleruski, a Euskal Herria no hi ha molts grups amb la dona com a protagonista. Les nostres cançons són cantades per dues dones, i les paraules també estan escrites a partir de la mirada d'una dona. Crec que a partir d'ara hauríem de treballar més per a promocionar-ho.

Heu tingut l'oportunitat de fer concerts per tot el món. De quina forma teniu l'acolliment fora d'Euskal Herria?

La veritat és que hem rebut molt bon acolliment en tots els llocs. L'alegria de la nostra música es transmet amb facilitat i el públic s'ho passa genial. Hem tocat a Budapest, en el nord d'Àfrica, a Espanya, a França, a Bèlgica, a Gran Bretanya… Recentment també ens han convidat a assistir a tres festivals a Cuba.

I a Euskal Herria, teniu l'oportunitat d'oferir tants concerts com vulgueu?

Costa connectar concerts, més en els últims anys. Fins ara hem tingut un bon acolliment. Per als mesos d'abril i maig estem celebrant diversos concerts. A Euskal Herria falta donar a conèixer el grup; esperem que aquest disc ens doni l'embranzida que ens falta en els pròxims mesos.