Alguns recorden la guerra de Crimea quan el conflicte d'Ucraïna ha fet un salt perillós en aquesta regió. En la guerra de 1853 i 1854, Rússia va sortir derrotada amb el suport d'una coalició formada per l'Imperi britànic, França i l'Imperi otomà, més el regne de Sardenya, que encara no existia Itàlia, fent costat també a una Àustria teòricament neutral.

Wikipedia, l'enciclopèdia lliure Shepard Clough compte en anglès com va començar Crimea: “No va ser el resultat d'un pla calculat, ni el de les decisions preses a pressió en l'últim minut. Va ser el resultat dels lamentables errors comesos una vegada i una altra pels mandataris ineptes que no reflexionaven prou sobre les decisions que prenien durant més de dos anys”.

Si a Crimea va haver-hi conflictes religiosos, interessos econòmics, ambició de les autoritats i interessos geopolítics dels imperis, darrere de les batalles que van donar mort a 220.000 persones fa 150 anys, també va succeir just en aquests mesos la I que recordem amb motiu del centenari. Durant la Guerra Mundial. No comparis això amb el de Crimea en l'extermini de la població. 16 milions de morts, 20 milions de ferits... Però també la Gran Guerra es va veure enfervorida per una espurna que pocs haguessin pogut endevinar que l'amenaça que Gavrilo Príncep, a Sarajevo, hagués qualificat de catàstrofe per a Europa, l'arxiduc austríac Franz Ferdinand.

D'un dia per a un altre ens hem adonat de l'actualitat d'aquestes velles històries. Fa poques setmanes, la població ucraïnesa estava assetjant als seus governs i autoritats d'estil antic en un intent d'estrènyer llaços amb l'Europa occidental. Els principals mitjans de comunicació ens van emborratxar amb la imatge èpica dels rebels de la plaça batejada en Euromaida.

Més tard, ens va sorprendre per primera vegada la desvergonyida actitud nazi de molts dels seus activistes, després de les maldestres decisions dels nous mandataris després d'assumir el poder, entre elles la de llevar l'oficialitat al rus, que és l'idioma d'una gran part de la població, i de fer el primer moviment de resposta militar de Rússia, hem començat a preguntar-nos què és el que realment ocorre.

Als quals ens acostumem a les imatges que ens ofereixen les televisions, les cròniques dels corresponsals que tenen allí alguns grans diaris ens han desgranat durant setmanes un altre tipus d'Ucraïna. Regions de diferents cultures i llengües i formes de convivència organitzades durant llargs anys, més les col·lisions sorgides. Els que miren més cap a l'oest, els que tenen més a prop a Rússia, les diferències que es donen també en les configuracions particulars de l'església ortodoxa, que és la religió dominant. Al mateix temps, Ucraïna era un esclau.

Hem après que les comarques tenen estructures econòmiques molt diferents. És a dir, diferents dependències. I que els qui han mobilitzat les forces d'un i un altre costat han estat uns grans milionaris. Magnats. Hi havia i hi ha interessos d'aquest tipus que posen en perill la divisió d'Ucraïna?

Com en la taula d'escacs

Rafael Poch, de La Vanguardia de Barcelona, enviat a la ciutat d'Odessa, ha escrit en una de les seves magnífiques cròniques que, començant a comparar les forces que es mesuren en aquest conflicte, el front d'informació està dominat pels exèrcits de mitjans occidentals.

“A poc a poc –escriu Poch- s'ha posat en marxa la màquina de la informació global. La maquinària que va convertir la guerra de Iugoslàvia en ‘humanitària’, la invasió per segona vegada d'estrangers de l'Afganistan en ‘guerra contra el terrorisme’, aquesta maquinària que embeni l'amenaça de les armes de destrucció massiva que l'Iraq tenia i les justes raons que hi ha per a esclatar la guerra com en una, ara està treballant a Crimea”.

Les màquines de propaganda, totes elles, propaguen la capa ideològica que necessita la guerra. Però quan, en 1914, milions d'obrers d'una coalició imperial i d'un altre imperi van ser conduïts a morir en trinxeres en nom de la pàtria o fins i tot de la religió, se sap que van vessar la seva sang en benefici dels interessos dels grans patrons i dels imperis que els van enviar a la massacre. El que ara estem veient a Ucraïna també té com a principal component la geopolítica.

L'Oest, és a dir, l'imperi que representa militarment l'OTAN, que els ciutadans d'aquí alimentem amb la nostra suor, està reorganitzant el món en els últims anys. A Europa hem conegut la guerra dels Balcans a pocs quilòmetres de nosaltres. Però des de l'Afganistan, per l'Iraq, tots els canvis en el règim del Magreb, la guerra de Síria... No és una novetat en això veure a Occident tocant les barbes de Rússia, no és tan vell a Geòrgia.

L'altre Imperi rus, en la seva opinió, fa pagar cada pas enrere en l'àrea geoestratègica que li correspon. Es va veure als Balcans, a Geòrgia. Moldàvia va pagar el retir i es va perdre el camp de Transnístria, del que també ara ens han recordat els periodistes més intel·ligents. El que està fent Vladímir Putin a Crimea no ha d'enxampar per sorpresa a ningú al país nazi.

A Ucraïna, l'interès de Rússia és gairebé innecessari argumentar-lo: té el seu territori, gairebé tan rus com Rússia, tan sols mirar en el mapa el relatiu a la cultura, la història, la geografia. I, a més, el principal port exportador de combustibles cap a l'Oest ho té d'aquí.

Aquest últim és el tema principal que desperta l'anhel d'Occident, el pas de les fonts d'energia. Més el desig d'expandir el mercat des de la dissolució de la Unió Soviètica, que fins ara ha pogut dur-se a terme sense massa problemes en el centre-est d'Europa.

Diversos periodistes ens escriuen des del lloc que la majoria dels ucraïnesos està a favor de mantenir unificat el país al mateix temps i de mantenir relacions preferents amb Rússia. Atès que sobre ella no s'organitza una transició, sinó que es tracta de bufar les flames del conflicte i de tancar qualsevol via de retorn, es podria pensar que els interessos de la geopolítica estan llestos per a convertir Ucraïna en la peça dels moviments del tauler d'escacs en joc dels imperis.

El món, i en concret Europa, sumit en una profunda crisi econòmica i social, han obert tendències populistes entre els ciutadans. Són bons combustibles per a una guerra. Seran els pacifistes els principals enemics interns als quals cal ofegar ràpidament?

A Crimea, Rússia s'ha menjat la torre al seu rival, però en la jugada ha deixat a la reina al descobert. Una partida perillosa la manegen els patrons a costa dels europeus.