La segona part del lema del cim, que s'ha celebrat recentment a Bilbao, mostra la intenció i el fonament ideològic de l'esdeveniment: Espanya Global Fòrum: De l'estabilitat al creixement. La troica i les organitzacions multilaterals més ultratjants han volgut fer-nos arribar el missatge que la inevitable angoixa d'avui redundarà en el benefici de demà. Bilbao ha estat triada per la troica i les institucions pròximes (Comissió Europea, FMI, BCE, OECD...) per a fer apologia de l'estabilitat econòmica i legitimar les polítiques de retallada. Han vingut a Bilbao per a tapar el fracàs dels ajustos a nivell estatal dels quatre anys i fer un màrqueting institucional vergonyós a favor d'aquests.

En qualsevol cas, al fil d'aquesta cita s'ha fet un clam social i econòmic molt ampli. Més enllà de les aparicions de carrer massives, també hi ha hagut una iniciativa significativa i nova, un manifest a favor d'una economia al servei de les persones. El nou és que davant aquesta mena de cims no és habitual des del punt de vista acadèmic, i molt menys en l'àmbit econòmic i empresarial. Ha estat significatiu perquè més enllà del nombre de signatures –unes 500, la meitat d'elles d'EH- també és ressenyable el pluralisme polític i ideològic d'aquests professors universitaris.

En el document es donen moltes evidències del fracàs de les polítiques d'austeritat, com l'augment de la taxa de desocupació a nivell estatal, la deterioració de la qualitat de l'ocupació, la forta expansió de la pobresa i l'exclusió social, el major augment històric de les desigualtats i, també, el fracàs de molts indis que són l'excusa de les mesures de retallada, com l'augment del deute públic al 100% del PIB. Amb tot això se subratlla el risc que es perdi el declivi de la democràcia i tota petjada de l'Estat social.

Més enllà de la denúncia, els signants demanden una modificació dels criteris actuals d'intervenció pública. Els conceptes de rendibilitat econòmica i competitivitat no poden ser considerats com a objectiu final propi de la base econòmica. En la seva opinió, l'equitat ha de ser la primera referència necessària per al funcionament de l'economia. Perquè les polítiques d'austeritat generen desigualtats extremes que, a més de ser socialment injustes, també provoquen una pèrdua d'eficiència econòmica. A més, han insistit que la competència econòmica no pot prevaler sobre el principi de sostenibilitat econòmica perquè el futur de l'economia es podreixi si no hi ha eficiència ecològica. La gestió pública de tot això ha de ser democràtica i transparent, prioritzant el mecanisme de participació ciutadana. En el document s'advoca per la revisió de les normes de la Unió Europea (UE) i de l'Eurozona i es demana prioritzar criteris de solidaritat i cohesió per a reduir la bretxa entre els grups i els guanyadors i els perdedors a conseqüència de la lògica del mercat.

El comunicat porta aire fresc i destrueix dos mites que envolten a la crisi. En primer lloc, considerar que fer front a la crisi és un problema tecnicoeconòmic. La troica considera que les mesures tècniques són suficients per a respondre a les exigències dels mercats. Però el document subratlla que per sobre de la raó tecnocràtica hi ha prioritats polítiques i subratlla la necessitat d'una política a l'hora de dissenyar les sortides de la crisi. Amb el document es destrueix també un segon mite que afirma que no hi ha alternativa a l'austeritat.