Per a començar amb una dada positiva? Traurem 374 barres de combustible nuclear de la piscina que hi ha damunt del reactor 4 de Fukushima Daiichi fins al 25 de febrer, per a portar-les a un lloc més segur. 374 de 1.533, una habitació escassa des que van començar al novembre de l'any passat. Els anirà un any perquè es completi el trasllat d'aquests combustibles perillosos que el terratrèmol va deixar penjant en 2011; si es produeix un altre terratrèmol greu, els japonesos no tindrien més consol que resar, i podrien causar tal destrucció.

Però igual que s'emporten les barres de combustible, ens arriben a través de les gotes noves dolentes notícies de Fukushima. Arriben... si estàs interessat en el tema en els blogs i altres mitjans electrònics minoritaris que fan seguiment de l'accident. L'agenda de la gran televisió i la gran premsa està estrictament controlada pel lobby nuclear.

Una mala notícia, veritablement terrible, l'ha difós Japan Times a principis d'aquest mes de febrer: TEPCO s'ha disculpat probablement des de març de 2011, quan es va produir l'accident, en haver facilitat dades massa baixos de les emissions radioactives. El passat estiu es van adonar del mal estat de les aigües, ja que fins llavors s'havia produït una afluència d'aigua molt major del que s'esperava i s'havia publicat.

No val la pena que el lector es desmaii amb tots els detalls de tants estroncis o cessions per litre o plutoni becquerel. Els efectes de la falta de control són evidents: els treballadors allí presents van sofrir una contaminació molt més fort que la declarada –alguns han acudit als jutjats–, encara ningú sap quantes radiacions han arribat a la mar, la desconfiança ha augmentat en la fiabilitat de les dades que es difonen en aquest moment...

No obstant això, seria difícil que el problema s'hagués mesurat de manera errònia per la contaminació anterior. Més greu encara és el fet que s'estan difonent contínuament dades de nous abocaments, fugides i nous contagis, fonamentalment pel fet que les aigües utilitzades per a refrigerar els combustibles dels reactors avariats sovint van directament al subsol, en altres ocasions a causa de la presència de goteres i tancs d'emmagatzematge d'aquestes aigües contaminades.

El 20 de febrer es va difondre la notícia que 100 tones d'aigua contaminada havien fugit dels dipòsits. Anteriorment, a l'agost de l'any passat, s'havien arribat a la mar més de 300 tones de contaminants. Són moltes o poques les aigües que s'han irradiat? El nombre de radioactivitats que s'han dut a terme en aquests moments és tan alt que l'organització japonesa de control d'energia nuclear ha informat que la zona on s'ha produït la fugida és de categoria 3 en l'escala internacional INES (International Nuclear and Radiological Event Scale). Per tant, en aquest moment Fukushima sofreix un accident d'escala 7 i en el seu interior s'ha produït un altre de nivell 3.

Podem conèixer aquest tipus de notícies –amb l'objectiu de comprendre el francès o sobretot l'anglès– gràcies a voluntaris que estan recopilant i traduint informacions en Internet. El que hem esmentat anteriorment, per exemple, es deu al que Iori Mochizuk fa en el blog Fukushima Diary: Ell ha traduït el vist en japonès en una web oficial i després els llocs col·lectius Fukuleaks, Pectine en francès o Resums des de Fukushima en castellà ho obriran.

Via lliure per als lobbies nuclears

Alfonso del Val –se li va oferir un Larrun–, un expert en residus i un savi ecologista d'esquerra, ens va refredar l'esperança als quals crèiem que el desastre de Fukushima anava a portar al món el debat sobre les centrals atòmiques: “Esteu equivocats, no canviarà res, és capaç d'empassar més i més aquesta indústria nuclear”.

Tenia raó. En el número del 22 de febrer, El País de Madrid ho ha estès en grans títols: “El mapa nuclear després de Fukushima”. També en grans lletres: "els Estats Units vol construir dos nous reactors, els primers després de 30 anys de parada. la Xina està construint 28. Es pot parlar de resurrecció atòmica?”. Veient com Espanya i Europa duen a terme la gestió de Garoña que tenim a la frontera amb Àlaba, sí.

Bussiness as usual és el lema del lobby nuclear, després que s'esvaís el cas dels pocs països que van decidir tancar centrals en la calor de l'accident de Fukushima. Per exemple, a França. Com si es tractés d'un programa mes de televisió consumint imatges catastròfiques, els ciutadans no han escoltat els estudis que demostren que un home com el de Fukushima conduiria l'hexàgon a la fallida.

En el paradís de les companyies d'assegurances a Suïssa, el Govern ha decidit ampliar la zona de seguretat entorn de les centrals nuclears i estendre les píndoles de iode a tots els ciutadans que viuen fins a 50 quilòmetres. Ben mirat, és el mateix model de protocols de seguretat que es compleixen de forma tan estricta en les empreses, les mesures mínimes prèviament adoptades en cas d'accident per a evitar possibles indemnitzacions. Desgraciadament, la gent de Vitòria-Gasteiz no ha estat calvinista i el Govern Basc no s'ha vist obligat a fer aquest tipus de despeses.

Però a pesar que la gent es tapi els ulls, l'accident de nivell 7+3 a Fukushima continuarà viu a mitjan pròxim segle. A pesar que amb les complicacions majors que poden ocórrer, el món trobarà conseqüències enfront dels extrems sense recórrer al catastrofisme. Costos ocults no reconeguts que la indústria nuclear fa pagar al conjunt de la societat. Al Japó, l'elecció del Primer Ministre Nuclear no salvarà a la població del terrible preu de la neteja de Fukushima, si a poc a poc es van coneixent els efectes nocius sobre la salut de la població, se'ls estendrà la llista de sofriments en els pròxims mesos.

La mar es va eixamplant. Els primers indicis arriben als Estats Units, que de moment no té cap perill, segons ha informat Obama. Van més pel camí.

Els que lluiten contra les nuclears tenen molt lluny els focus dels grans mitjans de comunicació. Com al Japó, continuen treballant en el món, sabent que està coent en una altra part la pròxima Fukushima.

Naoto Matsumura, l'home que ha triat viure en la zona de la catàstrofe cuidant dels animals que s'han trobat en la zona, i que ha anomenat l'últim ésser humà de Fukushima, estarà a la França on es deslliga i s'apaga la discussió.

Entre el 4 i el 21 de març visitarà els abocadors de residus radioactius des de París, la central de Fessenheim que es troba a Alsàcia, per on passarà a través de conferències a Alemanya i Suïssa. L'activista Pierre Fetet ha organitzat la recollida de fons per al pagament de les despeses del blog de Fukushima. Per a explicar el que amaga el lobby nuclear... a qui vulgui veure.