El món ve d'una abella
La festa de les flors és aquí, en la fúria. Els que no van poder florir a principis d'hivern s'han estès a la llum del mes de febrer, i una vegada en marxa, al març no s'interromprà amb bon temps. Les flors que s'obrin necessitaran vent o insectes per a fecundar-les i emprendre el camí cap al fruit. Flors espectaculars, visibles, en la part exterior de la planta, fàcilment recognoscibles, criden als insectes. Les flors que necessiten vent a penes es veuen. Qui coneix la flor del roure? O de noguera? I tenen, clar que tenen una flor; si no, no tindríem ni glans ni nous.
El principi de tot és una flor. Clar que hi ha un món sense flors. Però aquest món que vivim no seria sense flors. Tot el que fa el nostre dia a dia ve d'una flor, perquè què no ve d'una planta? Oxigen que respirem, aigua que bevem, petroli, aliments, begudes, roba, plàstics, fusta, foc que produeix ferro...
La majoria de les vegades ens recordem de la simple ramificació estètica de la flor. No obstant això, la raó principal de la flor és ser el portal del fruit i de la llavor. Gairebé totes les plantes esdevenidores es produiran a partir d'aquestes llavors que els fruits ajudaran a propagar.
En l'agricultura industrial s'estan multiplicant les plantes que no es produeixen per la llavor. Com es produeix la planta si no és de la llavor? Per la cantonada o per la vacuna. L'estaca és part d'una planta, i en ficar-la en el sòl i pegar-la, heus aquí la nova planta. La vacuna consisteix a col·locar la part vegetal sobre una altra planta. En tots dos casos, les plantes que crearem seran els clons de la planta mare a la qual li llevem el tros, exactament iguals a la mare, còpies.
El que neix de la llavor sempre tindrà alguna diferència, i la naturalesa vol això, diferent. En qualsevol circumstància futura, perquè sigui algú capaç d'avançar. Gràcies al vent i a les abelles. La cultura dels bascos deu molt a la sidra. I sense pomes florides no hi ha sidra. I sense abelles no hi havia pomes. Fa entre quatre i cinc segles es van assolar les immenses extensions de terres del flux atlàntic d'Euskal Herria. Es necessitaven milions de litres de sidra. Així s'entén la protecció de l'abella a casa. Sota coberta domèstica i consideració de llar familiar. Sense abelles no podrien beure. La flor, l'abella, nosaltres.
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
Ibon galdezka etorri zait Bizibaratzea.eus webguneko kontsultategira. Uda aurre horretan artoa (Zea mays) eta baba gorria (Phaseolus vulgaris) erein nahi ditu. “Arto” hitza grekotik dator eta oinarrizko jakia esan nahi du, artoa = ogia; arto edo panizo edo mileka... [+]
Nekazal eremu lehor baten erdian ageri da putzua. Txikia da tamainaz, eta ez oso sakona. Egunak dira euririk egiten ez duela, baina oasi txiki honek oraindik ere aurretik bildutako urari eusten dio. Gauak eremua irentsi du eta isiltasunaren erdian kantu bakarti bat entzun da... [+]
Zuhaitza esnatzear dago, kimuak ageri dira adarretan. Gutxi falta da loraldirako, laster aro berria hasiko du, indarberrituta.
Igual que amb l'ajuda dels artistes hem viscut la florida d'Euskal Herria, també en aquesta ocasió, amb el seu impuls, continuem fent el camí junts, donant el suport necessari als presos polítics, exiliats i deportats bascos
El lector ja sap que l'Associació Harrera neix... [+]
