Hem organitzat concentracions per la lluita d'un barri de Burgos. Però què sabem d'aquest nou fenomen de masses a Bretanya? Què és el que ha impulsat a la societat de Breizh a prendre places? A què venen aquestes gorres vermelles al cap? I, sobretot, què estan demanant els manifestants?

Farem un salt enrere per a aclarir l'assumpte: Al febrer de 2009, al voltant de 1.000 petits empresaris es van reunir per a protestar contra l'ecotaxa que afectava a Líbia. A excepció de Le Monde, tots els mitjans francesos van deixar sense esmentar la noticia.la
ecotaxa, en teoria, hauria de facilitar el transport ferroviari, carregant el carbur i les carreteres amb el nou impost. No obstant això, la companyia ferroviària francesa SNCF no té prevista cap obra per a canalitzar la seva expansió, per la qual cosa Bretanya quedaria més arruïnada, això sí, pagant més que ningú. Davant aquest despropòsit, al juny de 2013 18 empreses amplieron els seus requisits: Prioritzar l'economia de Bretanya –l'economia subterrània és del 25% enfront de la mitjana francesa del 15%–, la descentralització formal perquè la regió governi l'economia i el dret a experimentar.

Bonedoù Ruz al capdavant, el
foc de l'impost francès

A l'agost es van reunir en Penn-ar-Bed pagesos, transportistes, oficials i obrers, i van derrocar el primer portal construït per a l'ecotaxa. Aquí van aparèixer per primera vegada els capells vermells... des del segle disset.

En 1675 els ciutadans es van rebel·lar contra Louis XIV.llaurin, que va intentar imposar nous impostos sense acord del Parlament de Bretanya. La revolta de Bonedoù Ruz va ser anomenada en bretó, ja que els rebels es caracteritzaven pel seu capell vermell. Al cap i a la fi, el Govern francès va ser obligat a retrocedir.

Durant tot l'estiu i tardor de l'any passat han caigut a terra altres portals en espectaculars concentracions, centenars de camions i tractors, i els seus remolcs carregats de projectils: coliflor, pilota d'herba i ou. El 26 d'octubre, arran dels violents enfrontaments entre policies i manifestants, 80 civils van resultar ferits, alguns d'ells de gravetat. Els esdeveniments es van succeir amb gran rapidesa. Les gorres vermelles van començar a reproduir-se per sobre de tot, i l'organització d'aquesta rebel·lió moderna es va veure reforçada. Davant això, el Govern va iniciar els habituals intents de criminalització. La manifestació de Kemper, per exemple, va ser tranquil·la, a petició de mariners i agricultors. Uns pocs joves van provocar als policies CRS, o cal dir més directament que els antidisturbis eren aquí per a provocar-los, perquè tot val per a lligar capells vermells amb violència. En la premsa es van emetre reportatges apocalíptics: capells vermells emmascarats, banderes blanques i negres a l'aire i guerrilla urbana. No obstant això, també s'han produït operacions de caragol, dirigides a poc a poc per llargues cues de cotxes, camions i tractors. Habitualment acaben en els accessos a les autopistes, on s'ha calat foc al portal d'ecoprestaciones. Les convocatòries les realitzen els ostreïcultors, criadors de porcs, o treballadors de conserves, cadascun pel seu temps.

L'èxit de les accions ha fet tremolar els centres de poder parisencs i no sols el del govern: els sindicats francesos no entenen la solidaritat entre els bretons. Van demanar als seus socis que no es reunissin amb la patronal... amb poc èxit. El mateix dia en què es van reunir 15.000 capells vermells, unes 1.500 persones es van manifestar en la contra-manifestació, convocats pels sindicats. No obstant això, hi ha molts obrers i sindicalistes a Bretanya i cada vegada hi ha més aturats, ja que els acomiadaments a la regió han estat conseqüència de decisions de París o multinacionals: Marini Harvest, Alcatel, PSA... Tanmateix, semblaria que els sindicats no s'havien assabentat d'això fins ara.
El moviment anava articulant les seves exigències. El 15 de novembre, el col·lectiu Viure, decidir i treballar a Bretanya va declarar els seus objectius: Gratuïtat dels camins de Bretanya i eliminació definitiva de l'ecotaxa; fi del Dúmping Social, així com l'eliminació de les distorsions de les concurrències que afecten àmbits complets de l'economia jacint, generant milers d'aturats; i donar pas a les forces creatives, dotant-los de més eines de proximitat i reduint les barreres administratives.
Nota sociolingüística: totes les comunicacions s'han realitzat en bilingüe.

En l'aventura d'una millor revolució

El capell vermell no és l'únic gest històric: També s'han obert els portells d'Arrangureta, amb tot el que pot suposar en francès inconscient.

En l'època de la revolució aquest tipus de plecs es van obrir a les portes del nou règim. Allí, els ciutadans van interposar queixes contra l'antic sistema corcada, que també va servir per a llevar-li la corona. En aquesta ocasió, 40 comitès de capells vermells de tota Bretanya recolliran els suggeriments dels ciutadans de cada país com prologo de la nova revolució.

Així mateix, segons els organitzadors, la convocatòria de Karaez per al 8 de març també està oberta a la participació ciutadana en els Estats Generals.
Com en 1789, ara es demana al poder que s'escolti en comptes d'imposar. Recomanen col·laborar amb aquells que contribueixen a la creació de riquesa local, en lloc de pensar a la regió i obligar als tecnòcrates de París al que van dictar. Els missatges són clars: “Deixeu-nos ocupar-nos dels nostres assumptes”, “Perquè el poble sigui ràpid”.

França, que sempre tem atropellar als pobles que estan sota el seu domini, ha acabat per moure la fitxa econòmica: El primer ministre, Jean-Marc Ayrault, va signar el Pacte de Futur en Rohazhon al novembre del passat any 2014-2020.

Sis setmanes de tortura sense consultar amb capells vermells. A través del pacte s'ha compromès una ajuda de 2.000 milions d'euros, incloent-hi nous ingressos i crèdits ja compromesos. Afectaria tres àrees clau de l'economia local: L'agro-alimentació, les telecomunicacions i l'automoció. Els dos últims sectors depenen de les decisions de l'Estat.
Per part seva, François Hollande ha esmentat la retallada de les regions en el camí cap a la unificació d'una mesura beneficiosa per a Bretanya: Tots els departaments històrics es fusionen en una única regió. Però el primer ministre va rebutjar immediatament aquesta possibilitat.

Aquest any què?

Els bretons han sofert una llarga dependència de França. Si es lleva a una minoria d'independentistes o autonomistes, és natural que siguin francesos. París sempre es comporta bé davant qualsevol sentiment o demanda legítima com el fantasma del “etnicisme” i del “col·laboracionisme”. Que es detingui la h(il)erria.

Per sobre d'aquesta regla de joc fraudulenta, els capells vermells han portat una novetat i han obert el terreny de joc amb el lema Viure, decidir i treballar a Bretanya.

Decidir és exigir a una part del poder per a prendre directament les decisions que els corresponguin. En això tenen a prop el model escocès i han obert un camí que la comunitat internacional pot comprendre fàcilment, sense caure en debats històrics interminables.

Podria acceptar la França jacobina? No intentarà comprar la voluntat de la gent? El camí ja s'ha obert amb el Pacte de Futur.
Quin serà la resposta de la societat bretona sota aquest estat manipulador? Perviurà l'esperança de les gavines de la inquietud? Segurament, els francesos voldran netejar el pollet dins de l'ou.

S'han encès senyals lluminosos a Bretanya la passada tardor, tant a Còrsega com al País Basc. Sense esmentar Catalunya. Perquè els pobles volen administrar-se a si mateixos. Col·lectivament, per sobre de partidismes i altres divisions. Moments interessants per a aprofitar la feblesa de França.