Portava catorze anys en el mateix format que la revista de Literatura Infantil i Juvenil Behaberri, que es va publicar per primera vegada en 1998. Els modes de disseny han canviat des de llavors, han evolucionat i els membres del comitè de redacció s'estaven imposant en la necessitat d'adaptar-se a les noves tendències. Després d'una petita reflexió, ens va explicar la coordinadora Lore Agirrezabal. La il·lustradora Aitziber Alonso, per exemple, volia una publicació que es pogués repetir una vegada i una altra, “que “no faria por al fet que es pogués agafar, veure i tallar si li agradés alguna cosa”. La secció de comentaris de llibres, que és la que més segur utilitza, ja que els usuaris acudeixen a ella a la recerca d'opinions i instruccions, aconsella ara tallar les pàgines per la vora, fora de la revista, per a usar-les al seu gust i col·locar-les on es vulgui.

Començant per la superfície, aquesta vegada és més periòdica. Els criteris periodístics han cobrat major importància tant en la concepció de les parts com en la manera d'il·lustrar-les i adaptar-les a l'estil. “Hem deixat enrere a Hitzontzi, Hitz eta pitz i la resta de noms creats amb la paraula, ja que qui no seguia la revista des del principi era difícil atrapar el que venia en cada secció”, explica Agirrezabal. En la mateixa línia es troba la reflexió sobre les il·lustracions: “Abans només un il·lustrador assumia la il·lustració de tota la revista. La revista es convertia en la plaça de l'il·lustrador, per dir-ho d'alguna manera, però també tenia riscos, ja que aquestes imatges no tenien cap relació amb els continguts que es treballaven, i a vegades era confusa”. En una època la notícia completa alguns articles amb fotografies, i les il·lustracions que s'utilitzen no tenen per què ser d'un sol autor. D'altra banda, estan d'acord amb el contingut.

Les pàgines centrals estan ocupades per un suplement totalment assignat a la creació. Il·lustradors i escriptors apareixen per parelles. “La nostra intenció és conformar uns parells que mai han treballat junts. Deixem a les seves mans la decisió de quin dels dos ha de començar. És a dir, què ha de ser abans, paraules o imatges”, explica Agirrezabal. Pello Añorga i Leire Urbeltz han trencat el camí i en aquest cas han pres com a punt de partida els poemes d'Añorga. Una altra de les tasques que se li sol·licita a l'il·lustrador és el disseny de la portada i la contraportada. En el número 28, tots dos venen com si anessin un només, perquè algú pot alliberar-se de les grapes i servir-li de pòster.

Encara que aparentment no es detecta, també s'ha modificat una mica l'apartat de comentaris. Evidentment, als dos números que es publiquen a l'any no es pot portar tota la producció en basca. La selecció dels llibres que han d'aparèixer en ells és més enginyosa, més conscient, més rigorosa. Per a això s'utilitza el Seminari de Lectura que té l'associació Galtzagorri. “Les reunions se celebren una vegada al mes de setembre a juny. En ells es llegeix i analitza el que s'ha produït durant el curs, especialment la literatura infantil, dirigida a nens i nenes de 0 a 10 anys. Als llibres se'ls fa una fitxa i un comentari, i els que passen aquest bahe arriben a Behoxa”, ha explicat Agirrezabal.

Ens ha cridat l'atenció l'últim apartat. En dues pàgines s'ofereix informació en format curt sobre els col·laboradors que han intervingut en aquest número concret. Una bonica manera d'agrair els treballs rebuts, sens dubte.