Bolonya suposaria un canvi pedagògic positiu, homologació amb titulacions europees, excel·lència en educació superior. La realitat és que el model actual està cada vegada més prop de la universitat per a l'elit, amb un augment de les taxes que ha suposat un increment mig del 21% en el preu de les matrícules, una reducció de les beques, un augment espectacular en el preu dels postgraus que han fet gairebé obligatoris… L'ensenyament totalment presencial i el sistema de crèdit està integrat en la facultat i a la tarda, les empreses privades comencen a assumir competències en la universitat, i l'homologació obre les portes al comerç de l'educació.

El col·lectiu Ikasle Abertzaleak (IA) considera que darrere de Bolonya es troba l'objectiu d'acostar-se al model financer de les universitats anglosaxones i, en conseqüència, privatitzar i comercialitzar l'educació, en el marc del Pla EU2015 de la Unió Europea. A aquesta estratègia respondria també la reforma universitària que prepara el ministre espanyol d'Educació, José Ignacio Wert, i que ara es modernitza. Es creu que ho presentarà abans de finalitzar aquest curs i part de l'informe d'un grup d'experts seleccionats per Wert: Propostes d'innovació i millora de la qualitat i eficàcia del sistema universitari espanyol. L'informe analitza la reforma de la Universitat EU2015, publicada aquesta setmana per Ikasle Abertzaleak. Ruta per a aprofundir en l'opressió en el fullet. Aquestes són algunes de les claus que plantegen els experts per a anticipar el que suposarà una reforma universitària que afectarà a Hego Euskal Herria.

De les avaluacions externes

Igual que la LOMCE, es proposen avaluacions externes públiques i periòdiques “externes, objectives, econòmiques i simples”. S'estableixen dues opcions per a realitzar aquestes avaluacions: crear una nova agència o que probablement tira endavant, responsabilitzar-se d'això l'agència ANECA. L'ANECA és la que delimita les bases del Pla Bolonya i representa els interessos de moltes grans empreses, d'aquí a quins criteris avaluarà les universitats. De tirar endavant, la importància d'aquesta avaluació serà gran, ja que a més de que els resultats siguin públics –a més de que les universitats es posin en competència entre si– el finançament es realitzarà segons aquest rànquing, i no tenint en compte als que més el necessiten –premiant a alguns i enfonsant cada vegada més o eliminant directament als que menys recursos tenen–. És a dir, per a aconseguir una bona qualificació, les universitats seguiran els criteris d'aquestes avaluacions, tant en el seu contingut com en el seu funcionament. I quins són aquests criteris?

Qualitat = Rendiment

El grup d'experts relaciona la qualitat de la universitat no amb la docència i la formació, sinó amb l'àmbit de la recerca. I com més satisfactòriament satisfacin els interessos de les empreses les recerques, millor es valorarà la universitat: “Es proposa que les empreses, finançades amb fons públics, utilitzin la universitat per a dur a terme les recerques necessàries per al negoci i l'augment dels beneficis, i en funció d'això mesurar la qualitat en funció de la quantitat d'aquestes recerques. Això només té un nom: mercantilització”, ha denunciat la IA.

Gestió privada

Per al govern de les universitats, l'informe exigeix “transparència” i “professionalització”, allunyant en la pràctica la gestió de la comunitat educativa i incorporant gestors privats; i també reivindica la “racionalització dels òrgans”, reduint en la pràctica els òrgans de decisió en número, grandària i funció i concentrant el poder en poques mans. Entre altres aspectes, el Claustre, que segons els experts és merament consultiu, serà designat directament pel Rector. El propi rector, que ja no hauria de ser algú de dins de la universitat, també ho decidiria el Consell d'Universitats, i en aquest consell participaria gent de fora de la universitat –triats pel govern de cada comunitat autònoma; els experts recomanen a persones “del món empresarial” i “personalitats”–. L'informe subratlla que la condició de rector no és compatible amb l'exercici de la política, dels sindicats o de la funció, però no diu res de ser empresari, i en les facultats anglosaxones hem vist que a mesura que la gent de fora ha anat entrant per a governar les universitats, sovint s'ha quedat en mans d'empresaris.

Professorat seleccionat a la carta

Es proposa una “desfuncionarización” del professorat, a la qual s'afegeix un nou procés de selecció per oposició: que la pròpia universitat pugui contractar professors titulars i catedràtics –el 49% del professorat així podria ser triat–. Per tant, la IA diu que les universitats competeixen per triar als millors professors i que els que més diners tinguin seran els que més diners tinguin. Aquests professors, a més, podrien ser contractats i acomiadats com a empreses privades i els criteris de selecció tampoc són clars: llevant-se de damunt els instruments d'elecció per oposició o per votació, “quan es proposen criteris de selecció manual de degans, investigadors, rectors i rectores i quan el que es promocionarà és la contractació de persones internacionalment conegudes, es pregunta si no contractaran els col·lectius d'estudiants amb perfils concrets (especialment) segons criteris personals”.

Finançament no públic

El grup d'experts proposa noves vies, argumentant que el finançament públic de les universitats està en risc. Entre elles, –una vegada més– la creació d'un òrgan de persones alienes a la Universitat per a prendre decisions “sostenibles, eficaces i racionals”, amb especial preferència als representants empresarials. La col·laboració amb el món empresarial i la consecució d'acords de finançament, la major competència en la regulació de taxes i preus per a cada universitat, la proliferació de préstecs de beques per a estudiants –i la distribució de beques en funció de la “excel·lència”, no de la necessitat– o l'evitació de costos ineficaços –en la pràctica, acomiadaments en casos en els quals es considera que hi ha massa treballadors, per exemple–. A la funció social de l'educació prevaldrà, en definitiva, la lògica de la rendibilitat.

Assignatures rendibles

Un dels criteris prioritaris per a la creació, manteniment o supressió dels estudis, derivats de l'existència d'una excessiva titulació, serà la “capacitat d'accés als recursos econòmics” d'aquest aprenentatge i s'establiran els mínims de matriculats per a poder oferir una titulació. Això és el que diu l'informe. També proposen cátedwed chairs o nominals derivats del model anglosaxó, és a dir, graus i assignatures finançats per empreses privades. No és difícil endevinar quin tipus d'estudis tiraran endavant i quins no, sobretot tenint en compte que els continguts, les pràctiques i les recerques estaran molt relacionats amb el mercat. Així mateix, l'informe advoca per l'especialització dels campus i per oferir la mateixa carrera en diferents llocs, forçant la mobilitat d'estudiants i professors. En aquest context globalitzat, és de suposar que l'anglès cobrarà encara més importància i que –amb l'objectiu d'evitar la duplicitat de lliçons– el basc no estarà entre les prioritats. Es tracta de fomentar l'especialització sobretot en postgraus i màsters, allunyant una vegada més a les persones amb menys recursos econòmics dels estudis superiors.

La reforma commourà la pròpia estructura de la universitat, de l'educació, si es compleixen tots aquests punts, entre altres. Si bé encara no s'ha presentat l'escrit definitiu, l'informe deixa clar quin és el rumb, i els Alumnes Abertzales el situen dins d'una planificació ben definida: En el fullet es fa referència a l'Acord General per al Comerç de Serveis. Es tracta d'un acord signat per 144 països de l'Organització Mundial del Comerç que regula la majoria dels serveis públics, entre ells l'educació i la sanitat. En definitiva, aquest acord és el camí per a posar a la disposició del mercat els serveis bàsics i públics i obrir les portes a la privatització.

Com afrontar el que ve? Gaizka Azketa, membre de IA, ho té clar: “Visibilitzarem i lluitar contra el procés de neoliberalización que duu a terme la universitat, d'una manera constructiva. Durem a terme accions de desobediència de les facultats durant el mes de març i després de la vaga general estudiantil del 26M posarem en marxa diverses dinàmiques en les universitats amb l'objectiu de l'Escola Nacional Basca”.