El que ha arribat a l'aeroport Charles de Gaulle ha vist diverses xemeneies en els voltants de la zona. L'1 de febrer se'ns va explicar a l'Ajuntament de Bobigny que no tots són forns de construcció de maons: els parisencs viuen envoltats d'incineradores i abocadors. I molts dels veïns han dit que s'han avorrit, que no acceptaran una altra incineradora ni una TMB que assequi les escombraries per a ell.

Els ciutadans del París metropolità han plantejat les seves queixes en l'assemblea del moviment Zero Waste Europe. El que els mundans cridem París és tota una regió, Ile-de-France, que reuneix a gairebé 12 milions de persones.

Encara que la publicitat mostra als turistes imatges de la capital de dos milions d'euros –la torre Eiffel, els ponts, Arc du Triomphe, Sacre Coeur i la història– el viatger s'adona que és més confús que això. A mesura que s'acosten al centre del metre es blanquegen les cares de la gent, a mesura que s'allunyen cap a la perifèria. Bobigny, Courneuve, Drancy, Nantere... La televisió només ens les ha mostrat quan s'han produït els enfrontaments, però els d'allí també et diran que viuen a París.

El parisenc es comporta de manera semblant a les elits de totes les ciutats: cuidar el centre com a sagrari; el lleig, el brut, tot el pobre per a la perifèria. Proletaris immigrants de primeres fàbriques. Ara els seus fills precaris o aturats. Els caucasians, els indis, els nouvinguts de la nova generació...

Com si els treballadors que acudeixen al centre a treballar fossin portats amb si en el moment de la volta a dormir, la gent de deixalla també va amb ells a la perifèria. L'anomenada Ville-Lumière (Ciutat de la Llum) no té espai per a les escombraries. Per contra, Ile-de-France produeix escombraries de sobres i la té acumulada en quantitats impressionants. El membre d'ARIVEM, François Mouthon, l'ha anomenat “l'abocador més gran d'Europa ” en la conferència de Bobigny.

Igual que en les centrals nuclears, França també s'ha proclamat campiona en la incineració de residus urbans. Com a contrapartida, la recollida selectiva i el reciclatge és l'últim bufo. La veritat és que, encara que la propaganda dels venedors digui el contrari, les incineradores sempre necessiten abocadors per a enterrar les seves cendres i escores.

El Centre Nacional d'Informació Independent de Residus (CNIID) té en el seu lloc les dades actualitzades de tota França. Els departaments d'Ile-de-France tenen en marxa un total de 19 incineradors amb capacitat per a cremar 4.273.000 tones de residus. S'estima que cada any es generen 746.000 tones d'escòria. Fora d'accidents. Però no és això tot.

L'associació ADENCA contra el megavertedero de Claye-Souilly ha denunciat que, a més d'incineradores i abocadors per a residus urbans, algunes comarques d'Ile-de-France estan asfixiades amb dipòsits d'escombraries industrials, farciments de residus de construcció, dipòsits per a residus tòxics i nuclears...

“Un dels problemes de la nostra comarca és que en un temps hem estat molt rics en mines. Ara que hem omplert les pedreres, els forats i altres, ens han convertit també en zones d'escombraries”.

TMB amb incineradora

La revolta contra una TMB ha aixecat els racons com als voltants de París en tota França. Encara que el tractament mecànic biològic de residus (TMB) s'ha presentat com un pas per a allunyar-se de la incineració, els venedors i la majoria de les autoritats han incrementat els seus grups rivals en tota França.

Les persones que els han tocat en el barri no volen sofrir danys. Se'n diu amb facilitat NIMBY (Not In My Back Yard, “No posis això en el meu portal”), però és cert que els gegants TMB han donat molts problemes (trànsit, soroll, pudor...) als veïns i veïnes i han provocat greus accidents, fins i tot incendis.

Però, a més, els ciutadans s'han adonat que, en gran manera, en aquests coloms que teòricament tracten els residus de manera mecànica i biològica, les escombraries no es limiten a assecar per a les incineradores.

Per si no fos prou, la qualitat del compost generat en les CMT està en qüestió. La lògica més senzilla diu que els residus orgànics llançats en les escombraries regirades, per molt ben tractats que es tractin, difícilment poden donar per separat un compost similar al produït per la recollida.

Els promotors de la CMT han assenyalat en nombroses ocasions que el seu abonament s'utilitzarà per a l'agricultura, però la coordinadora ARIVEM que lluita contra la TMB de Romainville ha indicat que pocs baserritarras l'admeten en el seu camp. Les mostres contaminades del compost de la CMT s'han presentat en la premsa. D'altra banda, les petites empreses que ja compostaven les restes d'arbres i plantes dels carrers es queixen que les grans TMB s'emporten tot el que és vegetal per a diluir el mal compost en la sorra neta vegetal.

Els experts del moviment Zero Waste distingeixen bé les diferents solucions que s'esmenten sota el nom TMB. La clau està en la recollida abans de començar a tractar els residus. “Si no hi ha una bona recollida selectiva no hi ha res a fer”, ha dit Enzo Favoño, el mateix que va alertar als guipuscoans en el congrés de 2011 en Donostia-Sant Sebastià. De fet, una cosa és el tractament mecànic (parts reciclables que encara té) i biològic (per a estabilitzar les restes orgàniques finals) que s'ha d'aplicar al rebuig final després d'una separació clara. I molt diferent és la que es dona a les escombraries barrejades, que ve plena d'orgànic corrupte.

Els afins d'ADECH han denunciat que la CMT Canopia que s'ha construït en Baiona per la mancomunitat de Bil i Garbi és una segona opció. La nova TMB que s'ha estrenat recentment en Bizkaia al costat de Zabalgarbi també està dins del mateix model de gestió de residus, com a complement a la incineradora. El mateix ocorre amb la de Romainville, la més coneguda a França, en el departament d'Illa de França, recentment abandonada pels tribunals.

“Necessitem canviar de paradigma” ha estat el leit motiv de Bobigny. “O reduïm els residus o ens podreixen engreixant els negocis dels residus”. La reunió de Bobigny ha servit per a constatar el canvi de xip d'activistes i moviments que han vist la recollida porta a porta al Milà italià. En l'assemblea de ZWE, l'alcalde de la ciutat de Capanquero i el president de la mancomunitat Contarina els van mostrar que un altre model és possible

Quan el diputat de Medi Ambient de Guipúscoa, Iñaki Errazkin, els va explicar que han començat a fer el camí de la recollida selectiva i han suspès un projecte d'incineradora, li van interrompre amb aplaudiments.