Donostiarra (1967) viu a Pamplona des de 1991, després d'anar a treballar a la capital navarresa. Arian va treballar durant onze anys com a directora financera en l'empresa constructora mundial i també va ser professora en la Universitat de Deusto, en Donostia-Sant Sebastià. Sempre ha treballat en l'empresa privada, però diu que té una gran vocació d'espai públic i això li va animar a participar en les eleccions. A més de castellà i basc, parla francès, anglès, una mica alemany i xinès –en un nivell baix, diu el seu currículum–.

És el matí del 19 d'abril de 2013. La moció de censura contra la presidenta de Navarra, Yolanda Barcina, ha fracassat el dia anterior en el seu intent. Quina és la sensació que et domina? Val la pena fer-ho encara que sàpiga que no seguirà endavant?

Quan EH Bildu ens va presentar la proposta, teníem dubtes sobre si era digna de no guanyar, i per això decidim no signar la proposta. Després sí, en el ple li vam donar el sí, perquè sabem que el Govern de Yolanda Barcina és insostenible. Ens va fer pena presentar-nos per a perdre. A partir d'aquí, no obstant això, hem continuat treballant i reforçant la relació entre els membres de l'oposició. El Govern segueix molt greu, amb la vista posada en les setmanes, i el PSN sap que té un paper molt important que exercir.

Potser va ser la postura del PSN la que va quedar en evidència en aquella moció de censura.

Per descomptat. Abans de la sessió, el PSN no cessava de demanar la dimissió del Govern, però en arribar el moment, el PSN va decidir no per aquest sistema perquè, segons ells, obligava a Bildu. És igual explicar que no era per a governar, sinó per a convocar noves eleccions. Ara, si no hi ha grans sorpreses, el Govern d'UPN seguirà fins al final de la legislatura.

Immediatament després va venir el tema del cas CA. Barcina va tornar a estrènyer. Vas creure que anava a caure's?

En 2013 es van produir dues jugades, el cas CA i el congrés d'UPN, i, encara que per molt poc, Barcina va sortir bé de les dues. No sé si va ser un delicte de sobornamiento judicial en la qüestió de les dietes, no soc expert en això, però èticament va sortir davant la societat una foto molt lletja de Yolanda Barcina. En els últims mesos, a més, UPN ha començat a sacsejar als fantasmes de sempre al carrer. Encara que desembre i part de gener han anat una mica més tranquils, les dimissions dels alts càrrecs de sanitat i hisenda han tornat a deixar-li en una situació incòmoda i delicada.
. Falten un
any i tres o quatre mesos per a les eleccions forals, però a Navarra ja hi ha olor d'eleccions i els partits s'estan preparant per a això.

Segons l'Amejoramiento Foral, el termini per a l'avançament electoral acaba al març, per la qual cosa no queda res. Després de Sant Fermín, això es veurà de ple. A més, amb els pressupostos prorrogats de 2012, el Govern no tindrà massa problemes per a mantenir els comptes, perquè les despeses i ingressos del pressupost són superiors als previstos en la realitat. No amb els pressupostos, però amb la recaptació sí que pot tenir problemes, perquè la situació és cada vegada més dura.

I l'aritmètica diu que el Govern es pot canviar, però el PSN pot tornar a dir que no. Han parlat clarament amb ells?

Les enquestes realitzades fins al moment mostren que els resultats de Geroa Bai, Bildu i PSN seran similars als d'avui. El PSN ha deixat clar que ni en públic, ni en privat, farà un govern amb Bildu.

També han dit que ho farien amb Geroa Bai.

Sí, això també, i caldrà veure com els afectarà la situació del PSOE a Espanya. Yolanda Barcina, per part seva, continua amb la seva campanya electoral a Madrid i amb el llançament de les quals dispara. A qui va dirigit, al PSOE i a Rubalcaba?

No és així? S'ha dit que en 2007 UPN va tornar a comportar-se de manera similar i que va aconseguir trencar l'acord entre el PSN i NaBai a Navarra. Veuries possible que Geroa Bai-PSN (i potser I-E) i Bildu secunden des del Parlament?

Ens estem anticipant massa. Cal veure què diuen els ciutadans en les eleccions i després què es pot fer. En aquests moments no hem parlat d'això amb el PSN. No podem passar tot el 2014 parlant d'eleccions. La ciutadania té molts problemes i nosaltres intentarem fer propostes per a fer front als problemes. Això sí, en la societat es vol que es retiri a UPN, i això també cal tenir-ho en compte. Si UPN vol continuar sent un partit important, ha de refer i per a això ha d'estar fora del Govern. Veient com el món està canviant, nosaltres no podem seguir amb aquest UPN, no ens el mereixem.

Si alguna cosa es fa amb el PSN, pot servir d'ajuda els acords amb NaBai en 2007?

Pot ser que ajudi, però no sé si serà el PSN o Ferraz el que decideixi.
Llavors ho va decidir Ferraz i ara… Si no m'equivoco, segons els estatuts del PSOE, aquest tipus de decisions importants les decideix el PSOE. En qualsevol cas, precisaran dels seus temps i ritmes i es comportaran de mode diferent si són segons, tercers o quarts.

Entrem en zones pantanoses, però suposant que baixi, no és massa imaginar al PSN per darrere de la segona posició?

No m'atreveixo a dir res, però hi ha enquestes en les quals ocorre i, de qualsevol manera, hi ha forces bastant pròximes entre si. La crisi és molt dura i hi ha molta gent que està molt cabrejada, sobretot amb UPN, però el PSOE també ha tingut els seus errors. Fa uns anys el votant tenia bastant clar què fer, però avui dia molts no tenen tan clar a qui votar.

Es diu que Geroa Bai pot rebre el vot de molts dels quals han votat abans el PSN.

No ho sé, però nosaltres tenim algunes coses clares: una, que som una alternativa molt seriosa; dos, que prendrem les decisions des d'aquí, des de Navarra i per a Navarra; tres, que la pluralitat de Navarra és riquesa; i quatre, que estem disposats a governar. Per descomptat, les relacions amb la CAPV i el caràcter basc són molt importants per a nosaltres. Ens sentim molt prop de la gent i no tenim cap motxilla mirant cap enrere. Volem demostrar que val la pena confiar en nosaltres, sabent que governar en 2015 no serà una broma.

Uxue Barkos és una activa molt bona. El seu atractiu és un avantatge, haver de caminar ell pertot arreu és un desavantatge.

Uxue té una gran importància per a nosaltres, per descomptat, però el nostre repte és demostrar que hi ha altres persones. Hem fet diversos grups de treball en Geroa Bai, on hi ha molta gent, i va sortint a poc a poc.

El PNB més Zabaltzen igual Geroa Bai. He sentit amb freqüència que en aquesta equació es vegi el menys possible al PNB, en cas contrari no li farà bé a Geroa Bai.

T'has oblidat del grup d'independents. Jo no he sentit gens semblant. GEROA Bai és una coalició de diferents partits i això requereix d'acords. Jo crec que una cosa és la imatge que hi ha del PNB de Navarra i el que és realment el PNB; he sentit que és de dretes, de neoliberal. Som un partit molt sensibilitzat amb la perspectiva social i això es reflecteix constantment en les nostres polítiques socials.

En 2012 es va produir la ruptura de NaBai i dos parlamentaris van quedar fora del grup. Estan curades les ferides?

Crec que sí, la relació amb els parlamentaris d'Aralar és normal, hem de mirar al futur. L'explicació del succeït és la següent: En les eleccions de 2011, Aralar va decidir anar a NaBai i quatre mesos després anar dins d'Amaiur a les eleccions generals d'Espanya. Aquesta decisió va ser el detonador.

El tema d'ETB: no seria millor, a l'estil de Labaien, negociar primer? Ara s'ha constituït la comissió, qui sap quan es decidirà alguna cosa.

El dubte a la qual es refereix és normal, però aquest grup de treball entre els dos governs hauria de donar els seus fruits a curt termini, perquè només fa falta voluntat política i aquí no hi ha ni diners ni cap altre problema. Veurem si hi ha voluntat de seguida. La comissió és una qüestió d'estil, és a dir, donarem una oportunitat a un govern en minoria, perquè després no digui que ha estat una imposició. En la primera reunió s'ha deixat aquest missatge damunt de la taula i a veure si hi ha més moviments en la segona. No li diré que soc optimista, però cal passar aquesta prova.

La iniciativa Gure Esku Dago organitzarà una cadena humana el pròxim 8 de juny que unirà Pamplona amb Durango. Ho secundareu?

Gure Esku Dago és un moviment social, no hi ha partits per darrere, la ciutadania està empenyent. Per tant, que els partits estiguin en segon pla i que cada persona decideixi què vol fer.

Vostè ha estat en llocs directius en el món empresarial i també va ser professor de recursos humans. Què li sembla la nova proposta d'Adegi sobre les relacions laborals?

Veig la proposta amb preocupació. Per a entendre la proposta d'Adegi cal conèixer bé l'àmbit de les relacions laborals a Guipúscoa, i és difícil. Miri què pensa la representació dels empresaris de Bizkaia, diu que no ho faran, que per a ells és millor impulsar les relacions amb els sindicats. Jo crec que aquest model també és més adequat, però no sols en cada empresa, sinó que el més important és el dels sectors i, sobretot, el consens territorial.