El ministre de Justícia i el Govern d'Espanya estan impulsant una reforma profunda de l'anomenada Llei de l'Avortament. Així ho ha explicat, almenys, el mateix president del Govern en el moment en el qual ha secundat públicament aquest avantprojecte. Doncs bé, segons aquest pla, es tracta d'una suspensió del sistema de terminis que ja va establir la Llei de Contractes de les Administracions Públiques de 2010. La reforma és més restrictiva que la Llei de 1985, que ens retarda, perquè deixa fos les malformacions fetals. És clar que amb aquesta regulació que es proposa ens allunyarem de les normatives vigents en la majoria dels països europeus.

En principi, qualsevol modificació normativa requereix una anàlisi de les disfuncions, dificultats i obstacles que ha exposat l'anterior, amb la finalitat de determinar si és necessària o no i, si és el cas, el sentit de la reforma. Encara que això sigui completament raonable, en aquest cas no s'ha fet tal cosa, almenys fins ara. Per contra, no es justifica la necessitat de la reforma, per la congruència de la Llei vigent amb la realitat social, i per l'absència de conflicte o cap conflicte en els últims tres anys. Per citar alguna cosa, en l'avantprojecte es parla de la necessitat d'adaptar-se a la doctrina del Tribunal Constitucional, però en realitat aquest Tribunal mai ha declarat inconstitucional el sistema de terminis. Al revés, estem a l'espera de la resolució del recurs d'inconstitucionalitat que va presentar el Partit Popular contra la Llei de 2010. A més, el Tribunal reitera que el que està per néixer mereix protecció segons la Constitució, però no és amo dels drets que li assisteixen. Per contra, el sistema de terminis garanteix una protecció equilibrada entre el fetus i els drets de les dones.

El punt de vista de l'avantprojecte que es proposa és preocupant: les dones creiem que necessitem suports, ajudes i consells especials; les dones ens consideren incapaces de decidir sobre la nostra maternitat i el lliure desenvolupament de la nostra personalitat. Des del punt de vista del Govern, les dones som meres víctimes i, en conseqüència, no ens consideren autores d'un delicte d'avortament. No diré que el que vull és que se li tracti com a delinqüent, però aquest exemple reflecteix molt bé la visió del Govern.

D'altra banda, no es pot negar que els efectes de la reforma seran #greu. D'una banda, les exigències formals que es preveuen faran molt difícil que qualsevol decisió s'adopti a temps i, per un altre, serà difícil que el personal sanitari assumeixi aquest tipus de riscos.

Però aquí no s'acaben els mals que pot implicar aquesta reforma. En particular, en aquests temps, una de les seves conseqüències més notables és que les desigualtats socials s'intensificaran i les dones que manquin de mitjans econòmics hauran d'avortar a costa de greus conseqüències. A més, la injustícia social de l'avantprojecte és més profunda quan es nega el cas de les malformacions fetals i, al mateix temps, quan es redueixen o s'eliminen les ajudes a la dependència.

Al marge dels problemes i objectius personals i polítics, que són decisius en aquesta matèria, és evident que en la base d'aquesta reforma es troben les creences d'una religió concreta i es volen imposar a tots. Aquesta imposició i la retallada de la llibertat de les dones en un Estat i una societat lliure i democràtica són absolutament inacceptables.