Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Avortament, dignitat i llibertat

El ministre de Justícia i el Govern d'Espanya estan impulsant una reforma profunda de l'anomenada Llei de l'Avortament. Així ho ha explicat, almenys, el mateix president del Govern en el moment en el qual ha secundat públicament aquest avantprojecte. Doncs bé, segons aquest pla, es tracta d'una suspensió del sistema de terminis que ja va establir la Llei de Contractes de les Administracions Públiques de 2010. La reforma és més restrictiva que la Llei de 1985, que ens retarda, perquè deixa fos les malformacions fetals. És clar que amb aquesta regulació que es proposa ens allunyarem de les normatives vigents en la majoria dels països europeus.

En principi, qualsevol modificació normativa requereix una anàlisi de les disfuncions, dificultats i obstacles que ha exposat l'anterior, amb la finalitat de determinar si és necessària o no i, si és el cas, el sentit de la reforma. Encara que això sigui completament raonable, en aquest cas no s'ha fet tal cosa, almenys fins ara. Per contra, no es justifica la necessitat de la reforma, per la congruència de la Llei vigent amb la realitat social, i per l'absència de conflicte o cap conflicte en els últims tres anys. Per citar alguna cosa, en l'avantprojecte es parla de la necessitat d'adaptar-se a la doctrina del Tribunal Constitucional, però en realitat aquest Tribunal mai ha declarat inconstitucional el sistema de terminis. Al revés, estem a l'espera de la resolució del recurs d'inconstitucionalitat que va presentar el Partit Popular contra la Llei de 2010. A més, el Tribunal reitera que el que està per néixer mereix protecció segons la Constitució, però no és amo dels drets que li assisteixen. Per contra, el sistema de terminis garanteix una protecció equilibrada entre el fetus i els drets de les dones.

El punt de vista de l'avantprojecte que es proposa és preocupant: les dones creiem que necessitem suports, ajudes i consells especials; les dones ens consideren incapaces de decidir sobre la nostra maternitat i el lliure desenvolupament de la nostra personalitat. Des del punt de vista del Govern, les dones som meres víctimes i, en conseqüència, no ens consideren autores d'un delicte d'avortament. No diré que el que vull és que se li tracti com a delinqüent, però aquest exemple reflecteix molt bé la visió del Govern.

D'altra banda, no es pot negar que els efectes de la reforma seran #greu. D'una banda, les exigències formals que es preveuen faran molt difícil que qualsevol decisió s'adopti a temps i, per un altre, serà difícil que el personal sanitari assumeixi aquest tipus de riscos.

Però aquí no s'acaben els mals que pot implicar aquesta reforma. En particular, en aquests temps, una de les seves conseqüències més notables és que les desigualtats socials s'intensificaran i les dones que manquin de mitjans econòmics hauran d'avortar a costa de greus conseqüències. A més, la injustícia social de l'avantprojecte és més profunda quan es nega el cas de les malformacions fetals i, al mateix temps, quan es redueixen o s'eliminen les ajudes a la dependència.

Al marge dels problemes i objectius personals i polítics, que són decisius en aquesta matèria, és evident que en la base d'aquesta reforma es troben les creences d'una religió concreta i es volen imposar a tots. Aquesta imposició i la retallada de la llibertat de les dones en un Estat i una societat lliure i democràtica són absolutament inacceptables.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Una altra lectura de la guerra d'Ucraïna

Les causes del començament de la guerra a Ucraïna no són sol les que ens han explicat, perquè hi ha altres raons. Rússia va dir que havia de fer un pas cap a la defensa dels russos de parla russa a Ucraïna, mentre que el Govern d'Ucraïna havia d'enfrontar-se a l'exèrcit rus... [+]


Tecnologia
Corba d'accés a la tecnologia castrera

Als economistes els agraden molt els gràfics que representen els comportaments dels mercats, les corbes. En aquest sentit m'ha cridat l'atenció l'analogia que fa Cory Doctorow en l'article “The future of Amazon coders is the present of Amazon warehouse workers” de Pluralistic... [+]


2025-04-09 | June Fernández
Meloi saltzailea
Antifa

Ikaslez lepo zegoen Leioako Hezkuntza Fakultatea pasa den asteazkenean, Samantha Hudson zetorrelako. 1999an jaiotako Mallorcako artista, abeslari eta influencer transgeneroa da. Kantatzen Duen Herria topaketetako izarrak ilara amaigabea zuen selfie eta autografoak emateko, eta... [+]


Saturació

Haig de confessar aquí un pecat. Fa quatre anys vaig introduir en la meva vida un nou costum: els diumenges a la nit vaig començar a mirar la cadena de televisió ultradretana CNews, que difon una "informació" contínua com un canó de merda. El que al principi era mitja hora... [+]


Itziar

Kointzidentzia harrigarriak daude bizitzan. Izan ere, zenbat ikusle elkartu litezke Arriaga antzokian? Zenbat komun ote daude solairu bakoitzean? Zein probabilitate dago Gipuzkoako emakume bik sartu-irtenean leku eta istant berean kointziditzeko, 35 urtean elkar ikusi barik egon... [+]


2025-04-09 | Hiruki Larroxa
Què tenim amb la bisexualitat?

El transfeminismo ha portat llum i complexitat als debats sobre el cos, el gènere i els desitjos. No obstant això, també ha creat ombres. En nom d'una suposada coherència política radical, moltes vegades lligada a una hegemonia molt concreta, alguns discursos transfeministas... [+]


2.361

Vivim temps curiosos i realment vivim. Són temps en els quals es diu que l'educació està en crisi i, almenys, a la vista de tots, la boleta té ja 2.361 anys.

No havia anat de l'acadèmia de Plató, el seu estimat mestre Aristòtil, per a erigir un liceu. Un Liceu,... [+]


Resposta a Mikel Otero
Hace dues setmanes, una vegada més, vam mostrar una oposició clara als macroprojectes als carrers. Desenes de milers de persones sortim al carrer a reivindicar que aquesta dinàmica devastadora ha d'acabar. Perquè, pel que sembla, això no ha tingut cap impacte en els... [+]

A Vitòria-Gasteiz, sobren els captaires

Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]


2025-04-02 | Ula Iruretagoiena
Lurraldea eta arkitektura
Hirigintza militarra

Berriki zabaldu da Gazako lurralderako Egiptok egindako hirigintza-antolaketa plana. Marrazki batean jaso dira etorkizuneko kale, eraikin eta iruditeria, oraindik metraila eta lehergailuen usaina darion errealitate baten gain. Hirigintza proposamena, beste bonba jaurtiketa bat... [+]


2025-04-02 | June Fernández
Comerç de melons
Fites

Tant feministes com ecologistes vam veure l'oportunitat de posar la vida en el centre de la pandèmia de COVID-19. No érem uns idiotes, sabíem que els poderosos i molts ciutadans estarien encantats de tornar a la normalitat de sempre. Especialment, els que van passar un... [+]


Seguretat, immigrants i por

L'últim informe de l'Institut Basc d'Estadística, Eustat, destaca que ha augmentat la sensació d'inseguretat ciutadana. En Gurea, en Trapagaran, Seguretat ja, alguns veïns han cridat a manifestar-se contra els delinqüents.

Dos han estat les raons que han portat a aquesta... [+]


2025-04-02 | Castillo Suárez
Erantzunak

Badira etxebizitzak saltzeko atarietara harpidetuta daudenak, etxe bat erosi nahiko luketelako. Tarteka etxeak ikusteko hitzorduak ere egiten dituzte, eta seguru nago saltzaileak badakiela pertsona horiek ez dutela etxea erosiko, ez bisitan etxeari aurkitzen dizkioten baina... [+]


El temps de la infància

Arthur Clark va escriure en 1953 la novel·la distòpica La fi de la infància: una descripció d'una societat que ha deixat de jugar. I no és el moment de jugar especialment la infància? El moment de jugar, de sorprendre, de veure i de fer preguntes vives. El moment de deixar... [+]


Eguneraketa berriak daude