Aquesta sèrie de narracions, aquesta xarxa d'històries, comença amb un pendrive oblidat per un escriptor. Un editor va decidir trobar i publicar els fragments que componen aquest llibre. El llibre recull històries d'amor que es troben disperses en diferents èpoques històriques i que ens mostren diferents maneres d'estimar. L'escriptor o l'editor, o el grup de personatges, han jugat amb l'estructura i guien al lector amb les notes inicials i finals d'un possible editor, però també acompanyats per les trajectòries de Sinda, que apareix de tant en tant, o enroscant-se algunes vegades en el procés creatiu de l'escriptor.

A cadascun dels contes d'aquesta sèrie se li ha donat un llenguatge, un tipus de text i unes veus narratives concretes. L'autor ha buscat un vocabulari i una manera especial de comptar de l'època, amb diferents opcions lingüístiques i estilístiques, com l'ús de l'hika, el rebuig de les paraules que han arribat al basc per influència del llatí, el format de carta, o l'ús de la segona persona.

El tema, com s'ha dit, són les històries d'amor. Aquestes narracions han estat representades en diferents èpoques històriques i cadascuna té la seva particularitat, però també hi ha algunes idees que es repeteixen, com la llibertat i la seva manca, el pas del temps i la seva empremta en el present, i les relacions entre persones de diferents èpoques vitals (poder).

Els agredolços de l'amor apareixen al costat de la representació de l'amor com a foc i vincle: la violació de les normes, la temptativa de separar-les i després reprendre-les, la violència i la propietat, el sentiment portat pel cos o la ment i, en l'últim conte, la continuació d'un conegut compto de la literatura basca contemporània: El següent dia, el següent any, el pròxim conflicte amorós de la reina Ginebra de Joseba Sarrionandia en Les narracions de Joseba Sarrionandia.

La prehistòria ens porta a l'era romana, des de l'Edat mitjana a la guerra civil, arribant fins i tot a l'any 2000. Totes les narracions se situen al País Basc i ens arriben diferents maneres d'estimar. Els personatges lluiten amb la vida, persegueixen els seus desitjos i desitjos i finalment el narrador ens convida a viatjar en el si de la literatura i a emocionar-nos amb les seves emocions:

Tant de bo siguis un simple espectador! No ens vestim habitualment amb la pell del protagonista? I amb la pell de molts altres personatges? Així, ens apuntem a un viatge desconegut. Un nom per a un viatge que no té cap perill, que podem acabar en qualsevol moment, que pagarem amb alguns somriures o amb llàgrimes butllofes. Una ganga!”.

Ens agradaria acabar la crítica amb un altre passatge que pot ser una síntesi d'aquesta obra:

“Hem de donar una altra oportunitat als personatges i a nosaltres mateixos. L'amor és un artefacte explosiu que pot esclatar a les teves mans i emborratxar-te, o explotar en una mina d'or i fer-li tornar ric per sempre. Fes l'esforç, Sinda, i demana a l'amor una altra versió, si no és més que un final més”.

Amaia Álvarez Uria