La població d'Anoeta de Tolosaldea va multiplicar per quatre la seva població al llarg del segle passat. Igual que en molts altres llocs d'Euskal Herria, allí es va assentar molta gent a causa dels llocs de treball que es van crear entorn de la industrialització. Segons l'historiador Mikel Errazkin, aquest procés va tenir una influència directa en les relacions entre els ciutadans, ja que es tractava d'un “nou poble ”. No obstant això, en els últims 60 anys, els veïns d'Anoeta ja han dut a terme diverses iniciatives a través de l'auzolan. Entre altres, el nou frontó que Errazkin esmenta en el treball de construcció d'una Comunitat, l'estació del ferrocarril Madrid-Irun i l'Herri Ikastola.

L'Ajuntament es va adonar que no volia que Anoeta fos “un lloc on dormir”, sobretot per als més joves. En el marc d'aquesta reflexió, es va promoure l'auzolan cultural: perquè la ciutadania se senti identificada amb el poble com a subjecte de les seves manifestacions culturals. És a dir, impulsar accions basades en la participació i el treball comunitari.

Molino que posa en marxa el poble

Utilitzen la metàfora del molí cultural per a explicar l'auzolan cultural. Per a poder obtenir un bon pa, tots els elements que intervenen en el procés de fabricació han de tenir una bona connexió per al seu funcionament i per al que sigui necessari. Es necessita matèria primera, infraestructura i energia creativa. A Anoeta, el molí està format per col·lectius que col·laboren i Errazkin els enumera en el llibre: Ikastola, Gazte Asanblada, Alkartasuna club de jubilats, Loatzo musika eskola, Txolarre Kultur Elkartea i el grup de temps lliure Ziripot són alguns dels elements que conformen diàriament el pa de la identitat popular.

A més de la força de cada col·lectiu, també van considerar important la creació de nous espais culturals. Per això, van començar a organitzar activitats per a tots els anoetarras, algunes de les quals van actualitzar els costums d'antany. L'exemple més clar ha estat la recuperació de la corda de ball, que reuneix una gran quantitat de danses tradicionals basques i que, encara que en els anys 50 van deixar de ballar, va ser reviscuda pels joves del poble en 2003. S'actualitza l'antic costum del poble i es balla el dissabte anterior a Carnestoltes (abans es feia el dia de Sant Joan). De fet, el fet que el dia estigui fora de les festes del poble li dona una força innata. D'altra banda, s'ha volgut dotar a la dona d'un espai propi en la festa.

També s'ha treballat en la recuperació de símbols propis d'Anoeta, com el bufó. En Tolosaldea existeix el costum de posar àlies als habitants de cada poble, i com els amezketarras són les mosques i els andoaindarras, als d'Anoeta se'ls ha anomenat kuku. La imatge d'aquest ocell ha estat reforçada com una mostra de la ciutadania en els últims anys. A més de ser els protagonistes de les festes, han decidit col·locar-se en el nou escut de la localitat.