Ainhoa Arteta, dramaren erregina
Francesco Cilea-ren Adriana Lecouvreur izeneko opera obra berezia da. XX. mendearen hasieran estreinatu zen, 1902. urtean hain zuzen ere, baina guztiz erromantikoa da alde guztietatik begiratuta: argumentu erabat pasionala du (XVIII. mendeko Adrienne Lecouvreur aktorearen bizitzan oinarrituta), pozoidura eta guzti, eta musikalki erromantizismoaren iturrietatik hartzen du bere estiloa, nahiko garaitik kanpo, nahiz eta post-erromantizismoaren ukituak eduki. Kuriosoena da lan honen estilo erromantikoaren garapen aldrebesak, nolabait esateagatik, xarma ematen diola operari eta, aldi berean, momentu batzuetan aspergarria egiten zaigula. Kontraesanak.
OLBEren eskutik ekarritako produkzioak, aldi honetan, bertako bi elementu erakargarri izan zituen. Lehenengoa, Ainhoa Arteta protagonista absolutua. Oso gustura ikusi genuen Arteta Adriana Lecouvreur diva-ren rolean, hain-hain gustura batzuetan, interpretazio gainantzeztua egiten baitzuen, beharbada Lorenzo Mariani eszena zuzendariak aginduta. Baina, hori bai, interpretazio efektuduna izan zen. Oso matizatua alde bokaletik ikusita, eta oso landua keinukeraren aldetik. Baliabide bokal eta interpretatibo ugari ditu Artetak, eta dramarako benetako sena. Beraz, bere egin zuen papera, handitasun (edo handikeria) ttantta bat emanez.
Bigarren erakargarritasuna Igor Yebraren dantza-numeroa izan zen. Ondo egokitu zuten argumentuaren barruan dantzaren apaingarria, oso aproposa. Koreografia sinplea eta guztiz klasikoa eskaini zuen, dantzari bilbotarrak berak egindakoa; Oxana Kucheruk-ekin burututako duoa atsegina gelditu zen eta, egia esan, lortu zuen emanaldia pixkanaka-pixkanaka hartzen ari zen monotonia apurtzea.
Bakarlarien artean, denetatik egon zen, eta tonu orokorra nahiko irregularra. Bruno Ribeiro tenoreak, Maurizioren paperean, hasiera konplikatua izan zuen, nahiz eta obra aurrera joan ahala seguritatea aurkitu. Luca Salsi, Michonneten rola egiten zuena, ordea, eraginkortasunez eta ahots emisio onez aritu zen. Gauza bera esan dezakegu Luciana D’Intino abeslariari buruz, de Bouillon Printzesaren paperean. Bestalde, euskal abeslarien interpretazioak azpimarratu behar ditugu: Marta Ubietak, Mademoiselle Jouvenot-en rolean eta Xabier Odriozolak, maiordomoarenean, prestutasuna eta taxua adierazi zuten. Azkenik, ez dugu ahaztu behar Bilbao Orkestra Sinfonikoaren eta Bilboko Operaren Abesbatzaren lana, fina. Fabrizio Carminati orkestra zuzendariak dinamismoa eman zion taldeari. Txukun.
Fitxa:
Adriana Lecrouvreur.
Bakarlariak: Ainhoa Arteta, Bruno Ribeiro, Luciana D’Intino, Luca Salsi.
Dantzariak: Igor Yebra eta Oxana Kucheruk.
Bilboko Orkestra Sinfonikoa.
Zuzendaria: Fabrizio Carminati.
Bilboko Operaren Abesbatza.
Zuzendaria: Boris Dujin.
Eszena zuzendaria: Lorenzo Mariani.
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Per:
Mirari Martiarena i Idoia Torrealdai.
Quan: 6 de desembre.
On: En el centre cultural Sant Agustí de Durango.
------------------------------------------------------
La quarta paret es trenca i s'interpel·la directament, dempeus i sense por. ZtandaP és una manera de... [+]
Xabier Badiola
Gaztelupeko Hotsak, 2023
-------------------------------------------------
Vegem. La “música actual” es diu música a tot allò que tingui una caixa de ritmes electrònica, i, clar, així no es pot. En aquestes línies hem intentat demostrar que les... [+]