"La labor més important de l'Ajuntament és fomentar la convivència"
- Errenteria, 1978. És l'alcalde de la localitat en nom d'EH Bildu. Els mitjans de comunicació han reconegut al poble per la iniciativa Eraikiz per a la convivència. Les seves últimes paraules han estat “Errenteria es va fer famosa per la violència i s'està fent famosa en la pacificació”. L'alcalde també ens ha dit que “és un treball dur però bonic”, amb molta intensitat.
Xabin Olaizola va ser el primer alcalde d'Errenteria, en 1979, procedent d'HB. Ho va explicar com “un poble monstre” en Argia (Artaso, any 1982/núm. 927. ). Va ser el PSE qui va governar el país en les següents set legislatures. En aquesta ocasió està governant l'esquerra abertzale de la mà d'EH Bildu.
Fes la foto social d'Errenteria.
En l'època en la qual Xabin Olaizola va dir “el poble monstre” Errenteria havia passat d'una època de forta industrialització a la desindustrialització. En 1950 comptava amb 15.000 habitants i en 1975 comptava amb 46.000. El 40% d'ells procedia de l'Estat durant aquests anys. Imagini's l'efecte que això tindria sobre l'extensió de la terra i sobre el pensament de la gent. És un fenomen social extremadament violent. Testimonis de l'orografia del poble: cases de gran altura, carrers estrets, barris d'alta densitat, infraestructures complexes... En l'època de la industrialització es deia a aquest poble el petit Manchester. Després de la decadència de la indústria, es van construir cases en els llocs on estaven les fàbriques, però no hem trobat alternatives per al nostre desenvolupament econòmic i social. La taxa d'atur és superior a la mitjana de Guipúscoa, tenim l'última renda per càpita . Errenteria/Orereta és plural, formada per persones de diferents orígens, molt dinàmica, acostumada a moure's. Poble treballador vinculat a la condició de proletariat.
La iniciativa Eraikiz per a la Convivència li ha donat ara fama. Quina és la clau perquè els ciutadans i els partits que han viscut durant 30 anys se sumin a la via de la pau?
A l'inici de la legislatura es van obrir dues línies de treball: una, respondre a la crisi econòmica des de la nostra petitesa, plantejant models petits però adequats. En segon lloc, treballar la convivència com a objectiu de normalització política. Aquest poble viu un drama terrible. L'home, de 30 anys, ha mort a l'esquena, així com una infinitat de ferits, torturats i amenaçats. Hi ha 15 presos. Per a establir unes bases sòlides per al futur, hem de mirar el succeït de front. Comencem a generar confiança entre les persones i aquesta confiança ens va permetre fer realitat la iniciativa Eraikiz [Cicle de cinema, entre altres]. El que més tard va ser cèlebre.
Destaca la importància de fer “gestos” entre les persones.
La base és aconseguir la confiança de les persones, la persona fa possible la convivència. I això no és una característica del nostre poble, ho estan fent en altres pobles. No obstant això, i alhora, el context polític general en el qual es produeix aquesta situació és fonamental, sense la qual cosa no es pot fer. En el nostre cas ha estat una coincidència entre diferents persones, encara que tenim grans diferències ideològiques, ens hem entès. Un element ens uneix: l'actitud humana. Dius la importància de fer gestos, jo he fet els uns i els altres també. El primer gest ho va fer el Partit Socialista quan em va convidar a la reinauguració de la Casa del Puebló. L'habitatge va sofrir 28 agressions a Errenteria, segons ha informat el Departament basc d'Interior. Van valorar la seva assistència.
Abans del cicle Eraikiz, es diu que va trucar per telèfon a totes les víctimes.
Els vaig cridar, però em va ajudar moltíssim la unió de tots els partits. L'actitud d'algunes víctimes seria diferent si no haguéssim reunit a tots els partits en aquest camí.
Gestos i valor. S'ha parlat de la valentia de Txema Herzog, membre del pp basc.
El cas més notori és el del regidor Txema Herzog, que ha atribuït al pp a l'actitud més immobilista. Les seves declaracions i la seva participació en una iniciativa d'aquest tipus tenen un gran valor. Li reconec i ell em reconeix. Txema parla de nosaltres i nosaltres també d'ell. Cal enaltir la seva actitud, perquè la situació no és gens fàcil. Però l'actitud de tots, cadascun de la seva grandària, és necessària per a tots.
Per a conèixer millor la vostra experiència. Explica'ns com és el moment real, quan els enemics se sentin de front.
El més important va ser reunir durant quatre dies a 300 persones de diferents ideologies en una mateixa sala. Compartir la sala plena i escoltar els missatges de les víctimes de diferents orígens, escoltar-nos a tots, encara que a vegades no ens agradin a tots. Aquesta és la manera de treballar la convivència. Això no ho pot fer el Govern Basc, això l'ha de fer el poble al seu poble. Per descomptat, els ciutadans van portar als representants dels partits polítics, no estarien en una altra situació. El treball a nivell municipal té una especial rellevància.
“Només els que érem allí sabem el que sentim en aquella habitació, sentim que érem companys en la construcció de la pau”, va dir després.
Sentim el costat humà de les persones. Hem esmentat la postura de Txema, els regidors del PSE viuen el conflicte de manera dura i personal. Això ha influït enormement en les relacions. Són set, no tots són iguals, cadascun viu aquest moment a la seva manera. Es necessita temps per a arribar on hem arribat, el treball sol ser desigual. La iniciativa Eraikiz va ser un moment alt, però també hi ha moments baixos. La normalització política és un procés amb dents de serra.
El món dels presos és pròxim. Com acostar-se a les víctimes d'ETA?
El nombre de víctimes és ampli, no és fàcil localitzar-les. Els informem de la iniciativa. Comencem a recopilar les seves dades i vivències. Però si una víctima no vol ser allí, no hi ha res a fer. Alguns han volgut escoltar l'alcalde. El sentiment que he tingut amb el que he parlat és bo. Ha estat un diàleg sincer amb tots ells. Va ser la viuda Juani, del regidor José Luis Caso, qui va fer un pas molt sòlid. Es va acostar al cicle de cinema Eraikiz, creant un gran ressò mediàtic. Ens besem i l'endemà va ser la portada dels periòdics. Va ser un gest important, però abans en el programa de Ràdio Euskadi ganbara vam estar en una entrevista Txema Herzog, una persona que havia estat segrestada i torturada per grups parapolicials en 1983, la filla i els quatre del regidor Manuel Zamarreño. Es van sentir forts testimoniatges i lloros. Això va ajudar a alliberar les emocions. Jo mateix em vaig sentir còmode amb tots, també amb la filla de Zamarreño. Quan ens acostem honestament, es pot avançar. I és que l'emoció influeix en la persona, l'odi que se sent en aquest moment pot desbaratar el camí. En la meva experiència no ha succeït això afortunadament, però pot succeir.
Els gestos, la valentia i la discreció són necessaris en el camí cap a la pau, entre els mitjans de comunicació.
Cal fer el camí d'una manera discreta, hi ha coses que no es poden difondre a través de la premsa. La postura dels principals mitjans de comunicació en l'Estat és coneguda. La iniciativa Eraikiz no va ser mal valorada, ni pels partits polítics ni per la premsa. Alguns no ho van valorar i això també és positiu. Però, compte, hi ha un sector en la premsa que té intencions molt pròpies. Per exemple, la comissió de Txosnas de Festes ja havia posat unes condicions en el passat. Un d'ells va dir, més o menys: “No s'acceptaran postures espanyolistes”. Comencem la legislatura i no ho mirem bé. El PSE el va denunciar i va ser El Mundo el que el va obrir per a desvirtuar la iniciativa Eraikiz, que va ser rebutjada per Bildu. S'afegeixen mentides en l'article. UPyD li va portar a la fiscalia. Afortunadament, es va arxivar. És a dir, alguns mitjans de comunicació han intentat frustrar el que hem fet i ho intentaran.
Què s'ha percebut al poble després de la manifestació de l'11 de gener?
Ha estat un punt d'inflexió, però sobretot en un sector social concret, en un altre sector no tant. En qualsevol cas, en el tema dels drets dels presos polítics, ha marcat el passat i el futur. Veurem el que es crea als pobles. La manifestació encara no ha servit per a aconseguir el consens transversal que necessitem en la societat, no suposarà això immediatament. Evidentment, pot ajudar a superar el desbloqueig, però sempre en funció dels esdeveniments polítics que s'aveïnen. Al nostre poble també s'ha presentat la iniciativa Gure esku dago, que ha estat secundada per una gran part de la ciutadania.
Ajudareu a EH Bildu a governar a Guipúscoa al poble?
A Guipúscoa existeix un programa de convivència. Estem treballant en el programa de la Diputació Foral en catorze municipis. Cada poble porta al lloc programes i experiències de convivència. Crec que en el futur es construirà un nou temps en els municipis. Les iniciatives locals poden ajudar a desbloquejar “parcialment” la situació de bloqueig de l'alta política. Però en política mai saps el que pot passar dins de dos mesos. Per això és molt important posar en marxa iniciatives des de les institucions que estem prop de la ciutadania. Millor tenir iniciatives compartides, sense dret a veto, però estant tots. La labor més important d'un ajuntament és la promoció de la convivència. I és que, malgrat aconseguir acords en fòrums d'alt nivell, si aquests no es traslladen als pobles, si no s'integren en la convivència, poden servir per a l'alta política, però encara queda molta feina per fer en la societat.
La convivència és un treball a llarg termini.
Sens dubte. La cultura del conflicte ha afectat tantes generacions! Ha estat una tendència per part de tots, ningú queda fora de la cultura del conflicte. Cal crear una cultura de pau, però les nostres mentalitats no canvien d'un dia per a un altre. Aquestes motxilles plenes d'emoció i odi, potser no es vacien mai en el cas d'algunes persones, unes altres poden i podran buidar. Jo veig una transició de molts anys, que no se solucionarà en una legislatura, ni molt menys, serà més llarga. Si volem arribar a això, hem de desactivar els elements que causen sofriment en l'actualitat. Per a aprofundir encara més en la convivència, el primer que cal fer és llevar els elements que generen sofriment. Per exemple, cal acabar amb els judicis injustos o amb la situació dels presos. És molt difícil que un familiar d'un pres s'acosti a un procés de convivència, ja que la seva situació continua sent la mateixa que en el passat. Mentre hi hagi emocions i sofriments no és gens fàcil per a aquestes persones viure el canvi, si la seva situació no ha canviat. Si cada setmana han de recórrer milers de quilòmetres per a anar a veure als seus familiars, els passos per a la convivència seran complicats.
Elkarrizketa luzea izan genuen Errenteriako (Orereta ere erabiltzen du berak) alkate Julen Mendozarekin. Legealdiko plan estrategikoan idatzi zituen hitz batzuekin amaitu genuen solasaldia, hau da, Eduardo Galeano idazle uruguaiarraren hitzak hizpide hartuta: “Al fin y al cabo, somos lo que hacemos para cambiar lo que somos”. (Azken funtsean, egiten duguna gara, garena aldatzeko).
“Errenteria/Orereta asko sufritu duen herria da, indarkeriarekin lotu den herria. Horretan kokatu nahi izan dugu Eduardo Galeanoren 'Somos lo que hacemos para cambiar lo que somos' aipua. Legealdi hasieran bi lan ildo nagusi jarri genuen abian: arlo ekonomikoa eta bizikidetza. Bigarrena hizpide, gure herria famatua izan da biolentziarengatik, eta bakegintzan famatua bihurtzen ari da orain”.
“Era berean, herria gai ekonomiko sozialaren egoeraren isla da. Gure herritarrek sinetsi behar dute eraldaketaren protagonista izan daitezkeela, askotan gizartean abandonu moduko bat izaten baita: 'Gauzak horrela dira, nik ezin dut aldatu, aldatuko dira berez…', pentsatzen dugu. Oso inportantea da herritarrari erakustea bera dela aldaketaren protagonista, asko egin dezakegu. Eta hala ere, herria ez da aldatuko udaletik, aldatuko da tokiko pertsonek aldatu nahi dutelako: langileek, merkatariek edota enpresariek herriaren plan estrategikora beren ekarpena egiten dutelako. Udalak bitartekoak jarri behar ditu, baina herritarrek beren nahiak azaldu eta baliabideak landu behar dituzte”.
EH Bildu gobernatzen ari da Gipuzkoan. Zer-nolako balantzea egiten duzu Diputazioaren gestioaz. Zaborren bilketa afera handia da, adibidez. Nola ikusten duzu berau? Nola eragiten du gaiak elkarbizitzan?
EH Bildu Gipuzkoan indar nagusi izatea positiboki baloratzen dut. Batetik, politikagintzan hausnarketa serioa egin behar dugu, izan ere, ez gara batere irudi egokirik ematen ari politikagintzatik, orokorrean ari naiz. Hondakinen inguruan sortu den gatazka ez da serioa, intentzio osoz sortua izan da gainera. Beste herrialdeetan hondakinez hitz egin denean ez da arazorik sortu. Hemen sortu izan da interesak daudelako. Dudarik gabe, hondakinen bilketa egin daiteke hobeto edo gaizkiago, baina batzuetan debateak gehiegizko intentsitate eta agresibitate puntua hartu ditu, beraz, hausnarketa serioa egin behar dugu. Gizartera eramaten ari garen mezua ez da ona, gizarteak modu batera edo bestera erantzungo du, baina politika hartzen ari den bidea ez dut gustuko. “Besteak ondo egiten badu ere, nire kalterako da” delako esana, hau da, “besteek egiten dutelako, guk etorkizunean hauteskundeak galduko ditugu” jarrerak asko konplikatzen ditu gizartearen interesak, eta hori nabarmen ematen ari da. Neure iritzia da, eta gizarteak sentimen du hori partekatzen duelakoan nago.
Bestetik, EH Bilduk badu proiektu politiko bat, ezkertiarra, ezkerreko politikei erantzuten diena. Zentzu batean iraultzailea da, iraultzaile baketsua, baina iraultzailea, hala izan behar du gainera, gizarteak dituen eskaerei erantzun behar diena. Norabide horretan, badago beste elementu bat: EH Bildu prozesu subiranozale batean sartua da eta horrela hartu behar da. Nik hala nahi dut behintzat. EH Bildu batuketa baten ondorioa da, izugarrizko booma izan zena 2011ko hauteskundeetan, ikusiko dugu zer-nolako emaitzak lortzen dituen hurrengo hauteskundeetan eta horren araberako hausnarketak egin beharko ditugu.
Nik prozesu subiranozalea EH Bilduren proiektuan beste ildo bat bezala hartzen dut. Hartara, instituzioetan garatzen duen lana prozesu subiranista horren bidean garatu behar delakoan nago, zeregin hori oso garrantzitsua da niretzat. EH Bilduk prozesu subiranista zintzoen defendatzen duen mugimendua izan behar du. Gure indar guztia prozesu horretan jarri behar dugu. Noski, berau ez dugu guk soilik eraman behar. EH Bildu inoiz ez da gizarte osoaren sostengua jasoko duen indarra izango, ezta gutxiagorik ere. Baina EH Bilduk indar korrelazioak mugitu ditzake. Guk horretara bideratu behar dugu gure lana, indar metaketaren bidez prozesu subiranozalean eragiten.
“EH Bildu-ren kontra badago interes bateratu bat”
Baikor zara bide horretan?
EH Bilduk Gipuzkoan kolpe handiak jaso ditu oposizioaren eta presio mediatikoaren aldetik, eta ziur aski, hainbat gauzetan hausnarketa egin beharko dugu: zertan aritu garen ongi eta zertan gaizki ezagutzeko, zalantzarik gabe. Hala ere, askotan EH Bildu-ren kontra badago interes bateratu bat. Eta ez dut biktimismorik egin nahi.
Gure lanaren egokiera jakiteko moduetako bat hauteskundeetako emaitzak izango dira. Ondorio negatiboak baldin baditugu, hausnarketa egingo dugu. Errenteriako alkate kargua hartu nuenean, “hau hasiera besterik ez da, ez da bukaera” esan nuen. Izan ere, hau bukaera dela uste duena nahastu egiten da. EH Bilduri begira ari naiz hitz egiten orain, kanpora nahiz barrura.
Zaborren bilketa zertan da?
Hondakinen bilketan interes politikoak sartu dira eta debatea desitxuratu da erabat. Debatea ez da “Atez atekoa bai ala ez”. Hasteko, lehenengo gauza, ulertu behar dugu ezin dugula gure planeta kutsatu. Hondakinak denon artean ordenatu behar ditugu, batzuetan ematen du arlo horretan ez dela ezer gertatzen. Planeta zabor kudeaketa txarrarengatik kutsatzen ari gara eta horren aurrean helburu eta politikak martxan jarri behar dira.
Zenbat jaso behar dugu gure herrian selektiboki? Jarri ditzagun portzentajeak. Badago objektiboki jartzea: zaborren %70 edo 80koa. Badaude horiek gainditzen dituzten bilketa selektiboak. Beraz, hori behin finkatuta, zein da hori bermatzen duen sistema? Orduan landuko dugu sistema egokiena. Baina artean, gainontzeko guztia dago egiteko. Adibidez, debatea zabalik dago ea bilketak behartua izan behar duen ala ez. Nire ustez derrigorrezkoa izan behar da. Izan ere, enpresa batzuei isun gogorrak jartzen zaizkio ibaira isurki kaltegarriak botatzen dituztelako, eta herritar batek ez dauka inolako obligaziorik planeta ez kutsatzeko? Hori funtsezko debatea da.
Errenteria buru-belarri dago sartuta hondakinen aferan. Alderdi politikoak daude tarteko, herritar batzorde bateratua ere eratu da. Proposamena hauxe da: bosgarren edukiontzia derrigorrezko jartzea helburuak markatuta. 2015erako %60a eta 2.020rako % 80a biltzeko. Guk onartu dugu, uste baitugu integraltasun osoz lantzen duela hondakinen gaia. Orain oposizioarekin eztabaidatzen ari gara. Ikusiko dugu zer gertatzen den.
Atez atekoa jartzeko asmorik?
Horretarako gehiengoa behar da. Baina ez da ere gehiengo edo gutxiengo kontua, helburua da kontua. Markatu ditzagun helburuak eta horiek lortzeko zein diren metodo hoberenak. Horretan nahastu egiten da gaia: “Jarriko dute zintzilikailua eta kito”. Gu Alemaniako Schondorf herriarekin senidetuta gaude, gurearen tamainako herria, Atez ateko sistema dute han. Baita San Frantzisko hirian ere. Beraz, ikusi dezagun zein den egokiena, zintzilikailurekin edo gabe. Badaiteke, sistemaren arabera, bilketa txikiagoa izatea, baina kalitatea hobea. Horiek denak kontuan hartu beharrekoak dira.
Errenteria Euskal Herriko eskualde utziena omen da. Pasaiako badia tarteko, kanpo portua dela ez dela. Zer deritzozu?
Eskualdea oso degradatua dago. ADN Kreaktiboa plan estrategikoan hausnarketa egin genuen, berrindustrializatzeko beharra dago baina ez dugu hori egiteko modurik aurkitu. 2025 Plan Estrategikoa egitea erabaki genuen plan parte-hartzailearen bitartez. 2011ko urrian aurkeztu eta 2013ko urrian bukatu genuen garapena. 300 eragileek parte hartu dute prozesuan diagnostikoa egin eta helburuak finkatuz, hainbat instituziotako eragileak, Jaurlaritza, Diputazioa, enpresa teknologikoak eta banketxetakoak tarteko.
Gure herriak eskualde mailan garrantzia dauka, une interesgarrian gaude eskualde bezala funtzionatzeko, horri erantzun behar diogu. Besteak beste, kanpo portuaren gatazka horretan urte asko pasa dugulako. Une honetan kanpo portua inork gutxik defendatzen du, alderdi sozialistako batzuek salbu, inork ere ez. Eta PSEko kide batzuek ere ez. Alderdi gehienek ez dute onuragarri ikusten. Portuan egiten denak ondoko herrietan eragiten du, noski, eta aldi berean, Pasaiako badiaren birsorkuntza ez da behar bakarra, ondoko herrietan badaude zereginak: ekonomia sortzailea eta soziala sustatzea, behetik gorako egiturak sortu behar ditugu, elkartasunezkoak. Adibidez, auzo batean babes soziala sortzeko esperientzia pilotua jarri dugu martxan. Plan Estrategikoaren prozesutik atera dena indar handiz atera da; Diputazioak ekonomikoki lagundu nahi digu, nik oso ondo baloratzen dudana.
Com sabem, l'Independentisme Institucional d'Hego Euskal Herria ha iniciat un determinat full de ruta. La signatura d'un nou pacte amb l'Estat espanyol. Aquest camí utilitza algunes variables o premisses principals. Així: El PSOE és un partit d'esquerres, l'Estat espanyol és... [+]
No és gens fàcil entendre el que està succeint a Catalunya. Amb tota seguretat. Podem donar per acabat el procés de 2017, però està per veure si l'independentisme serà capaç d'iniciar un nou procés d'alliberament.
Si en les eleccions l'independentisme s'hagués mantingut en... [+]
Xabier Zabaltza Perez-Nievas historialaria, idazlea eta EHUko irakasleak 'Euskal Herria heterodoxiatik' izeneko liburua plazaratu berri du. Bertan dio Euskal Herria ezinbestean euskara eta euskal kulturaren bidez eraiki behar dela eta horretarako funtsezkoa dela euskara... [+]
“El parlament més abertzale de tots els temps” vs. “L'independentisme està en els mínims històrics”. Aquestes dues afirmacions les escoltem en els últims temps i s'han incrementat després de les eleccions celebrades el 21 d'abril en Araba, Bizkaia i Guipúscoa... [+]
Tristeziaz hartu du Atarrabiako alkateak Nafarroako Justizia Epaitegi Nagusiaren epaia. Euskal Herriko armarria ezabatu beharko du herriko frontoiko hormatik. “Bere garaian ikurriña kentzera behartu ziguten bezala” adierazi du Euskalerria Irratian Mikel... [+]