A Davos, l'estació d'esquí de luxe de Suïssa, s'han reunit 2.500 persones en representació de les elits polítiques, socials i econòmiques del món. A la foto que sali es pot veure qui mana realment en el món. Els que manen no són els polítics i els seus governs. Comerciants, multinacionals, bancs, fons de pensions i grans mitjans de comunicació han determinat i segrestat la política per al seu propi interès. Els polítics són només gestors. Polítics, banquers, financers, empresaris… han estat tots junts a Davos per a mantenir els beneficis que els aporta el sistema capitalista i amb el mínim cost possible.

S'han mostrat preocupats per les desigualtats i l'atur juvenil, però ells són els responsables d'això. Són molt ràpids, perquè saben que els qui sofreixen aquesta desigualtat i aquest atur poden provocar una explosió social. Per això diuen que cal prendre mesures per a pal·liar aquestes situacions. I com són tan ràpids, s'han preocupat per l'empitjorament de l'ocupació, han desregulat les relacions laborals i han reduït els costos laborals (salaris, indemnitzacions, acomiadaments…). Es tracta de mesures que, suposadament, s'han adoptat per a pal·liar l'atur, però que han creat esclaus i homes submisos en lloc de persones del segle XXI. El seu interès i preocupació no és la dignitat de les persones, el que els interessa és buscar fórmules, aparentment més humanes, per a continuar acumulant capital sense cap resposta social. I tenen als polítics al seu costat perquè no entrin les mans en els paradisos fiscals, perquè no els imposin massa impostos i, en una situació de crisi, perquè els bancs siguin rescatats amb diners públics. A més utilitzen la premsa per a justificar-ho! Davos ens ofereix aquesta imatge transparent del capitalisme.