Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Ve Adegi Herren

UNA VEGADA explicava a un periodista que en Argia havíem retallat un 14% dels salaris en 2012. O repartir la pèrdua o reduir el nombre de treballadors, que no hi havia res més. “autoexplotació”, em va allargar. "Supervivència", vaig replicar. En sentir la proposta d'Adegi, em vaig recordar d'aquella xerrada.

Nosaltres tenim molt en compte aquests valors que ens ha transmès Adegi: participació del treballador, confiança, comunicació, transparència, acord... Són claus per a qualsevol empresa que vulgui ser reeixida o competitiva, imprescindible per a aconseguir objectius, per a la satisfacció de la persona... I estan vigents en moltes empreses, en la qual el capital és el principal o en la cooperativa. A vegades bé, a vegades regular i a vegades malament. En els últims quinze anys s'han repetit més de mil cursos i jornades en l'àmbit empresarial i de la gestió.

Per això és bastant sorprenent que Adegi faci ara públic aquest tema com a notícia, i potser hi ha novetats, però no almenys en les explicacions que donen en els vídeos que publiquen en el seu web. El president d'Adegi, Pello Guibelalde, en el seu discurs de presentació va exposar un concepte clau en tot això: “Estem disposats a parlar també dels resultats”. En aquesta cultura tan estesa, el management succeeix amb freqüència, es parla de tots els valors esmentats, de la distribució dels preus i beneficis, ja que el cap sol pensar que aquest repartiment va en el salari, sigui com sigui el seu benefici. Molts pensaran per què Adegi no va fer una proposta d'aquest tipus, per exemple, en 2003, quan els valors als quals es refereix estaven volant en el món de la gestió.

Al final de la seva intervenció, Guibelalde va llançar una altra de les claus principals: “L'objectiu final és que les nostres empreses i empresaris han de continuar sent el motor i la base de qualsevol activitat de generació d'ocupació, benestar i riquesa social”. L'empresari fa referència clara als treballadors, si n'hi ha, en la paraula empresa. I aquí està una de les claus de l'última reforma laboral i de les retallades de drets dels treballadors, que atorga a l'empresari la capacitat de decisió enfront de la falta d'acord.

Per això, aquest discurs d'Adegi ara ve coix perquè les reformes laborals han portat el poder al seu costat i, en definitiva, perquè deixa la decisió final en mans de l'empresari. No és d'ahir al matí el conflicte de les relacions laborals, que al llarg de la història s'ha dirigit amb poder i força, i continua sent així per a la majoria de les persones del món. Si es va guanyar un grau de democratització de les relacions laborals, va anar principalment per la pressió dels treballadors i treballadores organitzades pels sindicats. Després –animant el fantasma del comunisme–, treballadors, empresaris i estats van entendre que l'acord era més fructífer que la imposició per a tots. Aquesta és la història de les relacions laborals a Europa en els últims 60 anys. L'essència de l'Estat del Benestar que any rere any s'està enfonsant. I s'enfonsa, fonamentalment, perquè les principals forces del capitalisme creuen que la clau de la riquesa està en l'empresari; que les reivindicacions dels treballadors són contràries a la competitivitat i, per tant, retallant els seus drets, que anomenen flexiseguretat, milloraran la competitivitat i augmentaran el creixement econòmic i la riquesa.

La història no es repeteix, però els seus ensenyaments són claus per a avançar més que cap enrere. I s'ha retrocedit amb el model de relacions laborals que s'ha desenvolupat a Espanya. De tot es necessitarà per a sortir de la crisi, un dels primers és fer callar als qui diuen que cada any començarem a sortir de la crisi, especialment a les autoritats. I també posar en marxa aquests valors als quals es refereix Adegi, perquè si es fa de debò millorarà molt la situació. Koldo Saratxaga i el seu model NER (Nou Estil de Relacions) mostren clarament la seva eficàcia, sobretot quan es comparteix el poder, la gestió i els beneficis, i –una altra pista– això és el que més ocorre en l'economia social. Serà necessari un nou pacte social entre els treballadors, els empresaris i els governs. Els sindicats també hauran d'adaptar-se en diverses ocasions, perquè ser competitiu és imprescindible per a sobreviure. Caldrà encertar en tot i en més ocasions. Però mentre això ocorri, negar als treballadors el dret a organitzar-se i lluitar de la manera que ells estimin oportú no és ni legítim ni real.


Últimes
Passant per sobre de la queixa ciutadana, continua la construcció del cable elèctric submarí Gatika-Cubnezais
Els col·lectius que s'oposen al macroprojecte lamenten que les obres vagin "a gran velocitat". El grup Landetako THT Ez ha organitzat per al 27 d'abril una xerrada amb experts internacionals sobre els oceans, entre ells, l'activista americà canadenc per les balenes Paul... [+]

Els microplàstics derivats del midó poden ser perjudicials per a la salut
En un experiment s'ha descobert que els microplàstics procedents de plàstics biodegradables fabricats amb midó danyen la salut dels ratolins. Els investigadors han advertit de la necessitat d'investigar millor la seguretat dels bioplàstics abans de continuar augmentant el seu... [+]

El Museu de Belles Arts d'Àlaba reflecteix la importància de les dones en el món laboral
En total, s'han presentat 35 treballs d'artistes alabesos sota el títol Dona. En l'exposició Família i treball, a Vitòria-Gasteiz. La selecció s'ha dut a terme deixant fos altres situacions i estereotips que al llarg de la història han anat dibuixant a les dones i donant... [+]

La Diputació Foral de Bizkaia s'oposa al parc eòlic d'Argalario pels danys "crítics" que es produirien en el medi ambient
El Servei de Patrimoni Natural ha presentat un informe en contra del projecte Iparaixe II, que pretén instal·lar cinc molins de vent en la muntanya de Barakaldo. Fa any i mig l'Ajuntament de Barakaldo va rebutjar el projecte, gràcies a la pressió de la plataforma Mendietan... [+]

L'Azoka: sis activitats culturals a les portes de la 6a Fira de Ziburu
A partir del 30 d'abril es podran veure les primeres pinzellades d'Azoka en diferents punts d'Ipar Euskal Herria. Uxue Alberdi presentés el llibre Hetero, Maialen Lujanbio ofrecera el recital de receptes i Maddi Sarasua presentés el llibre amb l'ajuda de familiars i amics. La 6a... [+]

ERNAI ha expressat la seva intenció de "iniciar un nou impuls nacional" en el Gazte Topagune celebrat en Berriozar
ERNAI ha dit que ha reunit a més de 3.000 persones entre el dijous i el diumenge, en una trobada multitudinària. L'acte polític principal de les jornades s'ha celebrat aquest dissabte, amb la paraula de la portaveu de l'organització juvenil, Amaiur Egurrola. El punt de trobada... [+]

L'Ajuntament de Marienea organitza una plantació popular de verdures per a protegir les terres de cultiu
L'ELB, Lurzaindia i Òstia han llançat una crida per a protegir les terres de Kanbo (Lapurdi), en Iparralde. El 17 de maig s'ha organitzat una marxa, un acte i una plantació popular."El present i el futur del territori també depèn de la nostra implicació", han afirmat.

2025-04-22 | Gedar
La despesa militar mundial es triplica des de la Guerra Freda
Diversos estudis demostren que l'augment de la inversió militar en alguns països implica la destrucció de sectors com la sanitat o l'educació.

2025-04-22 | Aiaraldea
El Consell Basc del Basc d'Aiaraldea farà nous passos per a aconseguir unes festes euskaldunes
El Consell d'Euskalgintza d'Aiaraldea, en col·laboració amb els Ajuntaments i associacions, ha posat en marxa una nova dinàmica Gora Aiaraldeko Jai Euskaldunak. L'objectiu és fomentar la presència i l'ús del basc en el context de les festes. Enguany volen seguir el camí... [+]

2025-04-22 | Euskal Irratiak
Brebetaren zientzietako froga euskaraz egiten ahalko da, sare pribatu zein publikoan

Antton Kurutxarri, Euskararen Erakunde Publikoko presidente ordearen hitzetan, Jean Marc Huart Bordeleko Akademiako errektore berriak euskararen gaia "ondo menderatzen du"


El funeral del Papa Francesc se celebrarà el dissabte i el conclau per a triar al nou papa al maig
El papa Francesc ha mort aquest dilluns al matí, als 88 anys d'edat, a causa d'un ictus. Últimament havia tingut problemes de salut. Va recomanar públicament el llibre Miñan, en el qual es relata la situació dels migrants.

2025-04-22 | ARGIA
Denuncien que l'informe de recerca dels 15 treballadors humanitaris assassinats per Israel està plagat de mentides
L'Exèrcit israelià va matar el passat 23 de març a quinze treballadors humanitaris sota l'argument que no s'havien identificat a causa dels terroristes. Després que un vídeo desmentiera aquesta versió, les Forces de Defensa israelians han fet un informe intern sobre el... [+]

Diversos agents reivindiquen en l'Aberri Eguna que Euskal Herria és una nació
Nombrosos partits i agents polítics han donat a conèixer les seves reivindicacions en l'Aberri Eguna d'enguany. Com en els últims anys, PNB i EH Bildu han pres els carrers de Bilbao i Pamplona, respectivament. Bagira, Moviment Nacionalista d'Ipar Euskal Herria, ha fet una crida... [+]

Eguneraketa berriak daude