Qui va ser Eusebio Osa?

Per a començar diria que va ser un escriptor moral i molt conseqüent. Va prendre per fe el seu hàbit, va estar donant fe durant més de deu anys obrint la fe catòlica a través de les misses i els sermons, i quan l'Església catòlica va arribar a la convicció que era el principal sostingues del capitalisme, mantenint la seva admiració pel model de vida de Jesucrist, va llevar l'hàbit per la fe dels oprimits. Així explicat, la seva evolució pot ser representada com un simple canvi d'hàbit, però és una visió equivocada. Vaticà II. Va prendre aquesta decisió en l'ambient cultural i intel·lectual creat pel Concili i el maig del 68, tal com ho van fer molts altres sacerdots i frares bascos en el període 1968-1973, però la difícil decisió personal i la grandesa de ser conseqüent amb ella no es fundi en l'abandó de camins més fàcils, addictes i calcigats.

Havia estat creient en la utopia?

Sí, no hi havia més remei que creure en la utopia per a prendre una decisió així. Havia viscut en el Sacerdoci, però es necessita l'esperança de sortir d'aquest rastre i emprendre un camí desconegut, cal creure que una minoria privilegiada pot revertir una situació que aixafa a una majoria més desavantatjosa, i cal mantenir aquesta creença, fracassar.
Ho has portat com a testimoni d'una generació. Explica'ns aquesta generació.
Joxe Azurmendi pertany a la mateixa generació –cinc anys més jove que Eusebio Osa– i en el llibre Els joves bojos del present diu que el problema de la seva generació pot ser que en una generació hagi hagut de viure quatre segles i tres o quatre revolucions: De l'estricta ortodòxia catòlica que pot representar a Pius XII.ak a l'existencialisme cristià o ateu; d'allí, immediatament a la fascinació del marxisme, i aviat a l'atmosfera del postmodernisme. Així, qui encertaria correctament? En la dècada dels 60, a Europa comencen a sortir els catòlics socialistes i comunistes, i com moltes de les doctrines que han estat considerades com a veritat dogmàtica salvable es va perdre l'orgullós sentiment de superioritat moral que es creia tenir i que donava connexió i seguretat a la convivència. En el cas d'Ossa, Honest to God de John Robinson i D. Hay que esmentar l'obra de Bonhoeffer com a element decisiu en el gir ideològic, sobretot les cartes escrites per aquell teòleg protestant a la presó de Tegel, a Berlín. També va ser influït pel teòleg catòlic Metz. I no menys les repugnàncies provocades per la jerarquia eclesiàstica reaccionària de Vitòria

Com es va adaptar ell en aquella època als quals s'oposaven al règim dictatorial, al sistema capitalista o a la rígida Església catòlica.

La lluita radical no es va plantejar dins de l'església d'Àlaba, sinó fora d'ella. Va ser ordenat sacerdot en els agustins lateraneses d'Oñati, i en 1967 va ser enviat a Vitòria-Gasteiz per a fer-se càrrec de diversos monjos. En primer lloc, sobre el basc –classes d'alfabetització en basca amb nens en la ikastola Olabide– i en segon lloc al Vaticà II. Va lluitar per promoure un món de l'església més obert i millor casada amb els ensenyaments del Concili, en la comunitat d'aquells frares agustins que tenia al seu càrrec i dels bascos feligresos de Vitòria.

Un basc a l'església, a l'església d'Àlaba. Què li havia donat l'educació religiosa i eclesiàstica?

Va xocar amb la jerarquia de l'església de Vitòria. El sacerdot els veia dividits en dos grups que estimaven al bisbe i l'altre. Els altres no eren extremadament radicals, potser estaven poc polititzats, però els bisbes i els altres, que estaven profundament retirats, es van plantar davant el concili i semblaven més progressistes del que eren. A més, eren molt espanyols, que creien que Vitòria no se separava de Salamanca

Havia d'haver sofert una espècie de xoc.

Aquest xoc va augmentar, sens dubte, els seus desitjos d'abandonar l'ofici sacerdotal. També des de la ikastola Olabide li van dir que era sacerdot.

Va ser expulsat de la ikastola Olabide de Vitòria-Gasteiz l'any 1971. Vista des d'avui, la trajectòria d'Eusebio Osa ens ajuda a conèixer aquesta dècada.

En aquest punt cal assenyalar tres factors: 1. La incorporació del basc a l'ensenyament. 2n A més del basc, el perfil de l'ensenyament en si, i finalment, last but not least. 3. La relació entre religió i ensenyament. Amb el primer punt, els euskaltzales de la dreta i els de l'esquerra coincidien, però en el segon i el tercer no. Per als vascoparlantes de dretes: el basc, més una mica d'història i geografia basca i de literatura, i una lliçó cristiana; per a Eusebio Osa, l'escola havia de servir per a crear persones autònomes. Deia que la persona es feia a través del pensament, de la presa de decisions i de l'exercici de l'activitat, treballant aquestes tres capacitats en valors humans com la responsabilitat, la iniciativa, l'expressió o el llenguatge, la classe treballadora, la fraternitat, la veritat, l'esperança, la justícia, la solidaritat, el respecte a la identitat dels altres, etc. En totes les relacions de la Ikastola: jugar, conversar, aprendre, treballar aquests valors era la tasca de la Ikastola, que aquest nen s'apropiés de la cultura i es convertís en persona.

Els que volien introduir la religió a nivell d'ensenyament cristià en la ikastola es consideraven que vivien amb un esquema de basc creient. Posaven la cultura i la fe al mateix nivell, al nivell de l'obligatorietat, i l'imprescindible era donar cultura al nen, però la fe no. Entrar a l'interior de les estructures humanes com una cosa obligatòria era disparar dos tirs a la fe. Es referia a la necessitat de distingir cinc moments en el si de la fe per a explicar millor les coses. Però aquí no podem explicar més, perquè l'interessat pugui accedir al segon capítol del llibre.

Què destacaries de la seva actitud, dels seus treballs, de les seves aportacions. Perquè qui vol canviar l'estatus social, revolucionari, és perdedor.

Avui dia, els continguts tenen un gran espai en l'ensenyament i els estudis basats en la memòria tenen un gran espai, sota la fórmula de l'avaluació contínua. Al·ludint a la importància d'educar al nen en el camí de la cultura i de la transformació de la persona, i a la necessitat de treballar la motivació fora de l'estudi i d'aconseguir-lo, crec que seria seguir la petjada del pensament d'Ossa. Així mateix, Ossa va subratllar la necessitat de dedicar la cultura al poble pla, en el deixant de la pedagogia de Paulo Freire.