Fill d'una família nombrosa, va néixer en 1959 en Jacmel, en el sud-est d'Haití. Als vint anys va començar a ensenyar matemàtiques i ciències naturals. Però poc després va arribar en poder François Duvalier Papa Doc, qui va dictar una dictadura que va obligar a Métellus a emprendre una ruta estrangera. Portava en la butxaca tan sols 75 dòlars. Establert a París, va estudiar medicina i es va especialitzar en neurologia, concretament en l'afàsia i en els problemes lingüístics provocats per les lesions cerebrals. I així, abans de les poesies, l'haver estat terapeuta als hospitals dels voltants de París li va donar fama en el món. També es va doctorar en Lingüística per la Universitat de Sorbona.

Com en el cas de tots els negres haitians, Métello es deia amb un clar vestigi de l'esclavitud. Els amos de les plantacions robaven el nom africà i donaven als seus esclaus el que els hagués agradat; en el cas dels avantpassats del poeta, Métellus. “Porto el nom sense oblidar d'on ve”, va aclarir alguna vegada.

Va arribar al món de la literatura de la mà del jove metge i escriptor Claude Mouchard, i va tenir com a primers pares a Aimé Cesaire, André Malraux i Maurice Nadeau. Va crear els seus primers poemes en 30 anys, en la llengua que més havia utilitzat en la seva vida: El francès. Després va explicar moltes vegades que va començar a escriure “per una espècie de somnambulisme”, “no tenia massa consciència del que estava fent, però no vaig tenir més remei que seguir, ja no podia deixar d'escriure”.

Aquests primers poemes van veure la llum en 1969, en les revistes literàries Donis Lettres Nouvelles de Maurice Nadeau i en les revistes Temps Modernes de Jean-Paul Sartre, entre altres. Gairebé deu anys després va arribar Au Pipirite Chantant, el seu famós poemari. Li va seguir una trentena d'obres, no sols poemaris, sinó també obres de teatre, assajos i novel·les, “totes plenes de fibra poètica”.

El poeta i mèdic Metéllus s'acordava molt bé del seu ofici de terapeuta quan agafava la ploma. Quan se li va demanar que definís què és la poesia, “és un nervi que manté ferms i vius les forces de resistència de l'home”, va comentar en una ocasió.

En l'última entrevista oferta, al desembre de 2013, un mes abans de morir, Métellus va parlar sobre el racisme que s'està accentuant en la societat francesa. En aquest sentit, el periodista li va preguntar si la poesia és una arma i ell va respondre: “és una arma, però limitada: la poesia és un ganivet enfront del kalashnikova”.