El col·lectiu sorgit en 2007 ha heretat la lluita per donar resposta al problema de la terra, que va començar fa 40 anys.Euskal Herria no està en venda: defensem la terra, som un grup de joves treballadors i treballadores que treballen sobre l'autoformació, l'autogestió i l'auzolan”, diu Xabier Tubal Abrisketa. El fet que la majoria sigui jove té la seva raó: al cap i a la fi, són les persones que més dificultats troben en el seu territori per a aconseguir treball i viure, i també les que més afany tenen per lluitar.

L'objectiu general és posar en contacte i crear a llarg termini un únic grup d'agents amb els grups socioeconòmics que tenen la força necessària per a canviar aquesta situació, “que proposi solucions reals als problemes”, segons Abrisketa. Per a això, en l'organització es distingeixen dos grups: un encarregat d'organitzar i dur a terme les accions de denúncia, i un altre encarregat de reflexionar i contactar amb els agents. “Realitzem llargues reunions en les quals mantenim debats profunds, perquè l'autoformació és la base sòlida del col·lectiu. Per a fer front a aquest problema, primer hem de saber com i per què va sorgir”, explica Iker Goihenetxe, membre del col·lectiu.

“La costa ja no és per als seus habitants”

Aquestes són les paraules d'una agència d'habitatge de Baiona. “L'Estat francès ha vist que la construcció d'habitatges de luxe per a estrangers és una millor inversió i, en conseqüència, es calcula que en l'actualitat hi ha 50.000 cases buides i segons habitatges en Iparralde”, explica Abrisketa. Les previsions indiquen, a més, que per a 2020 es construiran altres 45.000 habitatges. “En la planificació de l'Estat francès, el Nord és un centre industrial i el Sud una zona per a una acollidora jubilació”.

Enfront de l'auge del sector serveis, el País Basc està perdent pes. “Això significa que el menjar que produïm no la mengem nosaltres i, a més, el que consumim nosaltres és portat de fora”. La majoria dels llocs de treball generats en els serveis estan en la costa, per la qual cosa els joves dels pobles de l'interior no tenen més remei que acudir a ells. A conseqüència d'això, els pobles es buiden i les cases es compren per forasters rics, convertint-se en un “poble per a dormir”. En definitiva, perden la vida i la identitat.

Denúncia davant la Policia Municipal

El col·lectiu aprofita l'època estival per a organitzar una sèrie d'actes de denúncia, en la qual hi ha més gent i, sobretot, més estrangers. “Entre altres coses, obrim una casa que feia temps que estava buida i un dia visitem als forasters”, diu Goihenetxe. “En Sant Joan de Llum ocupem una agència d'alta categoria i tanquem a altres catorze. Una vegada més, vam voler parlar amb una família que té un segon habitatge. Sobretot, ens encarreguem d'explicar quin és el problema”.

Obstaculitzar la pujada del preu de la Terra i conscienciar als estrangers perquè inverteixin en l'economia local: aquests són els dos eixos principals del col·lectiu Terra i Habitatge.