El glaucoma és una malaltia greu de l'ull, que alguns alleugen amb marihuana el dolor causat per la malaltia. Juantxo Arakama (veu) i Iker Pando (guitarra i veu) es van posar a cantar música reggae al carrer fa quatre o cinc anys amb Jokin Albisu (guitarra). En 2010 se'ls van unir Asier Arandia (baix) i Pablo Rubio (bateria) i van decidir formar grup en les proximitats del Bonberenea Gaztetxea de Tolosa. El grup Glaukoma es va convertir per tant en el mitjà per a alleujar el seu dolor (i el nostre). En 2011 van publicar al costat d'altres tres grups de Tolosaldea la col·lecció Sputnik 11. En 2012 va arribar el primer disc de la banda (Vol.1) i ens van deixar estupefactes: reggae, rap i ragamuffina en basc, castellà i anglès de gran credibilitat. Després d'una època de silenci, a la tardor de 2013 va sortir a la llum Vol.2. Aquest segon disc és més fosc, més raper i molt més elaborat, té molts matisos, i les paraules de Juantxo són encara més rodones. Són joves, però són bons músics i creadors de paraules, i han demostrat una gran certitud en l'elaboració d'estils menys habituals a Euskal Herria, ja que han fet passos curts però contundents. “Tenim clar a on volem anar, però per a això cal superar els dubtes”, ens diu Juantxo Arakama, cantant del grup i autor de les paraules.
És evident que en aquest disc voleu treballar un munt d'estils i sonoritats.
Sí. Amb el reggae i el rap com a eix, qualsevol so relacionat amb aquests dos estils pot ser apropiat per a nosaltres: dancehall, drum&bass, dubstep...
Les cançons són més elegants en aquest disc. És difícil acabar la cançó?
El procés de creació d'aquest disc ha estat bastant llarg. Comencem al febrer de 2013 i vam estar fins a agost creant cançons sense fer concerts. Vam estar donant tornades a les cançons fins a l'últim moment i en les reparacions. Donem moltes voltes a les cançons, sí.
Cada any són constants i publiquen discos de mitja durada de 7 cançons. Planificació?
Ho fem pas a pas. Sabem quin serà el següent pas, però el que vindrà després ens ho dirà el següent pas. La infraestructura de Bonberenea ens ho permet.
Probablement és el dia de la cançó més convincent i descriptiva sobre els escacs i, en part, sobre la dicotomia de la nit. El món de la música i els músics estaran sempre units a la nit?
Crec que els músics no tenen per què estar lligats a la nit com a músics, som persones les que estem lligades a la nit. Així i tot, no puc imaginar una nit sense música, això és cert.
Escric amb els sorolls del bosc al meu cap. On situas la selva? Quins ‘animals’ t'inspiren?
Oihana és el meu cap quan escric. El món també és la selva, el nostre entorn, gairebé tot el que constitueix el “jo”. Quan escric, tracte de tenir al cap els sons d'aquest món. En les nostres selves de ciment hi ha molts animals de dues potes que poden inspirar-se.
El que més em va sorprendre en descobrir el Glaucoma va ser que uns joves blancs guipuscoans fessin tan fefaentment raggamuffina, reggae i hip-hop. Avui dia, es pot treballar qualsevol estil bé en qualsevol àmbit geogràfic? Ho fa Internet?
Li és igual on vives, l'important és creure en el que fas. Internet és una gran eina per a trobar qualsevol música de qualsevol racó del món. Sens dubte, ha facilitat les coses a tothom.
Euskal Herria cada diumenge ‘Veient el Conquis’, i ahir un glop ‘amb Goñi i els seus compis’... Vosaltres coneixeu bé el carrer. Els joves d'Euskal Herria, com els d'Espanya, ja no tenim salvació? Estem alienats?
Estem alienats els joves d'Euskal Herria, els joves espanyols i els joves de tots els països governats pel sistema capitalista. Tenim salvació? Vull creure que sí. La música en si mateixa pot ser un instrument d'alienació o un instrument de lluita contra l'alienació en funció de la seva utilització.
L'Hip-Hop ha cobrat cada vegada més força en el grup.
No ho hem fet de manera conscient, però sí que és cert que el rap té més força que en el disc anterior. No obstant això, no hem oblidat els dancehall i la raggamuffina.
Juntament amb el basc, també utilitzeu l'anglès i el castellà. Atret per la metrica? Volent arribar un missatge a un altre públic?
Ni l'un ni l'altre. Utilitzo el basc i el castellà en el meu dia a dia, així com l'anglès com a oient musical. En escriure no em poso cap límit a mi mateix, el faig com em demana el cos.
“La paraula és un treball immens, un impost de creació, un argot que el sistema educatiu no entén”. I paradoxalment l'hip-hop és una de les formes més eficaces de fer arribar missatges als joves, no?
Sí. Hi ha una frase del famós Chuck D de Public Enemy: “El rap és la CNN dels negres”. La música sempre té aquesta capacitat, de transmetre missatges a la gent.
Per cert, en un moment en el qual el bertsolarismo està tan ben valorat, l'hip-hop segueix en l'underground més ocult.
Sembla que sí. De totes maneres, no m'atreveixo a dir el que és l'underground, per a uns altres aquest treball.
Pot la frase “Mullada pel treball fet per Musu-Truk, perdurar per vosaltres el molí de la sobirania” servir per a definir el vostre cap i actitud?
Aquesta frase, igual que la cançó Haritik tiraka, serveix per a homenatjar les persones que treballen per crear i mantenir una cultura autogestionada al País Basc. Per a nosaltres aquestes persones i grups són un exemple, i tractem de semblar-los la seva actitud i aprendre d'ells.
Lluny del silenci, sense menysprear als altres, és pura poesia... Què tenen en comú Glaukoma i Lagrimas de Sang?
Quan Iker va conèixer a Lagrimas de Sang de Barcelona ens quedem atònits. A ells també els va agradar molt el nostre i els vam proposar crear una cançó per al disc. El que ens uneix és l'amor per la música i la lluita per fer el que ens agrada. Com diu el lema de Microbi MC: “Jo no tinc por, això no m'espanta, jo he vingut al món per a fer el que m'agrada”. Crec que va encertar de ple amb aquesta frase, perquè els dos grups ens sumem.
Hi ha alguna escena de grups al voltant de l'hip-hop a Euskal Herria?
Quantes escenes d'estil hi ha al País Basc? Jo sé que hi ha una escena basca, però a partir d'aquí no sé res més...
L'hip-hop es basa en la mirada interior i en la psicoanàlisi, tal com mostra la cançó Al beat d'hits?
Sí. El rap, la música en general i un miserable quadern, sempre poden servir per a escriure o cantar sobre qualsevol cosa. També es poden cantar els nusos i les preguntes de cadascun. En una cançó es pot incloure qualsevol cosa que sigui enriquidora per a qui l'escolti o per a qui la canta, per què no?
Què busqueu al Japó?
El nostre desig va ser substituir a Bonberenea des del principi, després d'haver passat pel gaztetxe tants grups japonesos. Jo personalment he comprovat que, malgrat tenir una cultura diferent, estar en un altre continent i no entendre res de la llengua i d'altres coses, no som tan diferents. Menys encara si hi ha música per mitjà. La dansa, les melodies i els ritmes són universals, igual que les persones.
Què tenen els calents sons hip-hop, reggae, jungle, dub... per a atreure-us tant?
Flow. Sense Flow no hi ha res.
Bost hamarkada baina gehiagoko ibilbidearekin, Oskarbi taldeak badaki zer den egoera zailetan musikaren eta kulturgintzaren haria elikatzea. Ez Dok Amairuren garaietatik gaurdaino, herri kantak eta sormen propioa izan ditu iturri. Hamabigarren diskoa grabatzen ari dira, dozena... [+]
Ez Dok Amairuk 1970eko abuztuan estreinatu zuen Baga Biga Higa... sentikaria. Orain mende erdi, euskal kultur mugimendu abangoardistak lortu zuen talde izaera bururaino eramatea, kanta, poesia, dantza eta antzerkia, txalapartaren doinuz uztartzen zituen ikuskizun honekin. Baina... [+]