És lògic que tota persona vulgui treballar i viure al seu país. Són milions de persones i famílies en el món les que, desgraciadament, han d'emigrar per a viure i treballar. A Euskal Herria, milers d'immigrants viuen entre nosaltres. Però aquí també hi ha persones i famílies obligades a emigrar, perquè no troben treball als seus pobles i comarques. Amb la crisi, per exemple, més de 500 barakaldeses s'han anat fora de la localitat. Aquesta situació és general i es ve produint des de fa temps, sobretot en l'est d'Euskal Herria, als Pirineus. Al Pirineu hi ha 103 municipis, Alta Navarra, Baixa Navarra i Zuberoa, dins dels límits administratius dels estats espanyol i francès. En aquests pobles cada vegada hi ha menys gent, cada vegada hi ha més gent adulta, i l'èxode dels joves que surten a buscar treball és permanent. Els serveis (escoles, hospitals…) estan lluny d'aquests pobles.

Davant aquesta situació tan greu, la decisió d'Udalbiltza és d'aplaudir, ja que ha posat en marxa un projecte per a promoure el desenvolupament econòmic i social d'aquests pobles pirinencs amb la participació de les seves gents. A través dels programes Eragin, Elgarrekin i Garapen Soziala, es pretén reduir l'alta taxa d'emigració juvenil i buscar una col·laboració sobre els límits imposats. En aquest context, cal reconèixer i reconèixer el treball realitzat per Gaindegia, Observatori per al Desenvolupament Econòmic i Social del País Basc, així com l'esforç realitzat per la Cambra d'Agricultura del País Basc. Totes dues institucions impulsen la construcció nacional i col·laboren amb Udalbiltza perquè els bascos dels Pirineus puguin treballar i viure a Euskal Herria. Hem d'agrair-los el seu treball.